dimarts, 8 de gener del 2013

Carles Andreu, un home del món del vi.




Carles Andreu i Domingo va néixer a Montblanc el 1959 en el sí d’una família de reconegut prestigi  social i polític en el segle XX. A la Conca de Barberà, a més d’altres negocis, ha estat una família introduïda en el sector vitivinícola des del segle XVIII.


Va cursar estudis a l’Escola de Viticultura i Enologia de Montpeller (França),  en uns moments en què a Espanya encara no hi havia centres solvents especialitzats en aquesta disciplina.


Des de bon començament, ha estat innovador en l’aplicació de les tècniques més modernes en el sector del vi. Va haver de reconvertir les antigues vinyes en noves estructures de ceps emparrats que permetessin la mecanització de la vinya.  Aquest treball, sempre en la punta de llança, l’ha portat més recentment a ser el pioner en la preservació, valoració i difusió de varietats autòctones com el Trepat i, juntament amb altres productors, en el desenvolupament de vins monovarietals com el blanc de la varietat Parellada.


Tècnicament, la seva evolució el va portar a redimensionar l’empresa per aconseguir la construcció d’una cava pròpia amb tots els nivells de qualitat que la modernitat exigia i, posteriorment, el celler d’elaboració dels vins, en un intent reeixit de controlar tot el procés de producció que amb el temps ha generat una àmplia gama de productes.

Els vins i caves de l’empresa Carles Andreu han obtingut un reconeixement local i internacional, com podreu comprovar en aquesta relació ,  que conté diverses valoracions com les de The wine advocate Robert M. Parker  o la Guia Peñín de los vinos de España. 
  

Ha format part del Consell Regulador del Cava i ha presidit la denominació d’origen Catalunya des del seu naixement, l’any 2001, fins el 2006. La DO Catalunya integra uns 300 municipis. Actualment és el president de la Cooperativa de Pira i el president de la DO Conca de Barberà. Sempre lligat a l’associacionisme de la pagesia a Catalunya i al món del cooperativisme, ha estat i és una persona de referència del sector al nostre país.


La web del celler: http://www.cavandreu.com

Jordi Cervera, solcant les aigües turbulentes del Mercadal.



El col·lectiu “El Corral” ha iniciat la seva singladura amb un convidat d'una extraordinària dimensió humana i social, el nedador i polític reusenc Jordi Cervera. La bona companyia i el magnífic àpat agençat pel Josep Ramos han fet la resta.

Després de l'improvisat parlament fundacional del Josep Ramos i de la presentació del convidat a càrrec del Pau Frigola, el Jordi s'ha mostrar comunicatiu i molt ben disposat a explicar-nos les seves experiències vitals.

D'entrada ens ha obsequiat amb el relat de diverses anècdotes de la seva brillant carrera esportiva, vivències colpidores com la de la preparació i consecució del rècord del món de distància en piscina en un dia, encara avui no superat, o de les travesses de l’estret de Gibraltar i del  Canal de la Mànega.

Tot plegat ens dibuixa el retrat d'un home de caràcter, un esperit forjat en la competició. El Jordi necessita un objectiu -ens diu, el concreta i llavors s’hi llença amb cos i ànima, sense concessions, sense defallir. Justament un dels trets distintius de la seva trajectòria vital i esportiva ha estat  el seu esperit constant de superació:  “quan has aconseguit un objectiu, sempre el pots superar” insisteix. I aleshores ens confia una imatge personal inèdita, gairebé espartana, que il·lustra aquesta força interior que el mou: la seva mare omplint-li de glaçons la banyera i ell immergit, escoltant el partit del Barça radiat pel Puyal.  I tot amb la intenció que el seu cos, i el seu cap -puntualitza, s’acostumés al fred extrem que hauria de patir en la duríssima travessa del Canal de la Mànega.

Però l’esport no és només nedar, també cal buscar finançament, tot un altre repte que ha superat amb l’ajut d’empreses i institucions. Recorda el suport, entre d’altres, de l’exalcalde de Reus, Anton Borrell,  del Josep Gomis, aleshores President de la Diputació de Tarragona i de l'empresari Joaquim Oliva. I no s'oblida tampoc de la tasca imprescindible dels periodistes, que van donar ressò mediàtic a les seves gestes: uns joves Andreu Buenafuente i Carles Francino van immortalitzar el seu pas pel Canal de la Mànega. “Els periodistes sempre em van tractar molt bé, valoraven la meva feina” comenta recordant  la seva relació amb El Mundo Deportivo i l’Sport , encara que reconeix que el tractament dels esports minoritaris sempre ha estat marginal: “Per llegir la informació relativa a la natació de llarga distància, cal obrir el diari pel darrere”.

I tot reflexionat sobre el seu passat esportiu i sobre el seu present en la pràctica de la natació, ens explica com encaixa amb fair play i sentit de l'humor les mirades mig compassives, mig despectives, que li dediquen alguns nedadors a causa de l'edat o de l'aparença física. “Això sí, després de doblar-los diverses vegades, em venen a demanar disculpes” admet sorneguer.

Amb les valoracions dels comensals sobre els cartells de la darrera campanya electoral a l'alcaldia de Reus, la conversa fa un gir copernicà i s'interessa per la seva recent trajectòria política en la formació ARA Reus, que ell mateix lidera. Precisament en Pau va ser el fotògraf que el va retratar i, tot comentant la singularitat del cartell, ens fa saber que “no m’agrada anar sol, m’agrada fer equip”.

Sobre el seu pas per CiU, ens exposa la seva disconformitat amb el procediment que es va seguir per designar alcaldable per tercera vegada Carles Pellicer. Pel que sembla, “es va aturar una enquesta que el partit estava realitzant a Reus per obtenir informació sobre les persones que podrien anar a la llista i que m'era força favorable”.  D’aquí arrencà la decisió de crear Ara Reus. Tanmateix, i malgrat que es tracten de formacions políticament afins, reconeix que no hi ha hagut una bona sintonia personal que permetés refer ponts amb Carles Pellicer i el grup municipal de CiU.

La conversa s'anima i ara alterna amb valoracions sobre les eleccions a la presidència del Círcol que, finalment, comporten la reelecció de Francesc Gras per 192 vots, el 72% dels vots,  tal i com ens informa puntualment el Guillem Ramos.

De nou abocats a la política municipal, ens interessem sobre la situació del pacte entre  CiUPP i el paper dels líders d’ambdós partits en la presa de decisions diària, sobretot després de les dificultats que comportarà el pacte a nivell de Catalunya entre CiU i ERC. El Jordi ens confessa  que és l’Alícia qui mana i que desafia l’alcalde amb un eloqüent “No t’atreviràs a trencar el pacte!”.

I davant les diverses expectatives que obre el nou cicle polític, el Jordi ens anuncia una confidència en exclusiva. Ateses les circumstàncies i la manca de capacitat de l’alcalde per establir pactes a Reus amb les altres forces polítiques (sic), ens confessa que podria encapçalar una moció de censura que comptaria amb prou suport per reeixir. En Guillem Ramos, fent gala de la seva habitual perspicàcia, ja s'havia avançat a escriure-ho sobre les tovalles de paper amb una mica de cafè.  “Ell alcalde” era la sentència que el mòbil amagava de la vista de la resta de tertulians.

Després de repassar diversos aspectes de l’actualitat reusenca, com ara el funcionament dels centres cívics, l’IMAC, el servei de recollida d’escombraries, l’hospital, el palau de fires, etc i després d’una foto de família, ens vam acomiadar amb la sensació agradable d’haver aprofitat la vetllada i d'haver conegut una persona amb capacitat de lideratge i de comunicar els seus projectes personals i de ciutat.

Moltes gràcies Jordi Cervera.