El col·lectiu “El Corral” ha
iniciat la seva singladura amb un convidat d'una extraordinària dimensió humana
i social, el nedador i polític reusenc Jordi Cervera. La bona companyia i el
magnífic àpat agençat pel Josep Ramos han fet la resta.
Després de l'improvisat parlament
fundacional del Josep Ramos i de la presentació del convidat a càrrec del Pau
Frigola, el Jordi s'ha mostrar comunicatiu i molt ben disposat a explicar-nos
les seves experiències vitals.
D'entrada ens ha obsequiat amb el
relat de diverses anècdotes de la seva brillant carrera esportiva, vivències
colpidores com la de la preparació i consecució del rècord del món de distància
en piscina en un dia, encara avui no superat, o de les travesses de l’estret
de Gibraltar i del Canal de la Mànega.
Tot plegat ens dibuixa el retrat
d'un home de caràcter, un esperit forjat en la competició. El Jordi necessita
un objectiu -ens diu, el concreta i llavors s’hi llença amb cos i ànima, sense
concessions, sense defallir. Justament un dels trets distintius de la seva
trajectòria vital i esportiva ha estat
el seu esperit constant de superació:
“quan has aconseguit un objectiu, sempre el pots superar” insisteix. I
aleshores ens confia una imatge personal inèdita, gairebé espartana, que
il·lustra aquesta força interior que el mou: la seva mare omplint-li de glaçons
la banyera i ell immergit, escoltant el partit del Barça radiat pel Puyal. I tot amb la intenció que el seu cos, i el
seu cap -puntualitza, s’acostumés al fred extrem que hauria de patir en la duríssima
travessa del Canal de la Mànega.
Però l’esport no és només nedar,
també cal buscar finançament, tot un altre repte que ha superat amb l’ajut
d’empreses i institucions. Recorda el suport, entre d’altres, de l’exalcalde de
Reus, Anton Borrell, del Josep Gomis,
aleshores President de la Diputació de Tarragona i de l'empresari Joaquim
Oliva. I no s'oblida tampoc de la tasca imprescindible dels periodistes, que
van donar ressò mediàtic a les seves gestes: uns joves Andreu Buenafuente i
Carles Francino van immortalitzar el seu pas pel Canal de la Mànega. “Els
periodistes sempre em van tractar molt bé, valoraven la meva feina” comenta
recordant la seva relació amb El
Mundo Deportivo i l’Sport , encara que reconeix que el tractament
dels esports minoritaris sempre ha estat marginal: “Per llegir la informació
relativa a la natació de llarga distància, cal obrir el diari pel darrere”.
I tot reflexionat sobre el seu
passat esportiu i sobre el seu present en la pràctica de la natació, ens
explica com encaixa amb fair play i sentit de l'humor les mirades mig
compassives, mig despectives, que li dediquen alguns nedadors a causa de l'edat
o de l'aparença física. “Això sí, després de doblar-los diverses vegades, em
venen a demanar disculpes” admet sorneguer.
Amb les valoracions dels
comensals sobre els cartells de la darrera campanya electoral a l'alcaldia de
Reus, la conversa fa un gir copernicà i s'interessa per la seva recent
trajectòria política en la formació ARA Reus, que ell mateix lidera.
Precisament en Pau va ser el fotògraf que el va retratar i, tot comentant la
singularitat del cartell, ens fa saber que “no m’agrada anar sol, m’agrada fer
equip”.
Sobre el seu pas per CiU,
ens exposa la seva disconformitat amb el procediment que es va seguir per
designar alcaldable per tercera vegada Carles Pellicer. Pel que sembla, “es va
aturar una enquesta que el partit estava realitzant a Reus per obtenir
informació sobre les persones que podrien anar a la llista i que m'era força
favorable”. D’aquí arrencà la decisió de
crear Ara Reus. Tanmateix, i malgrat que es tracten de formacions
políticament afins, reconeix que no hi ha hagut una bona sintonia personal que
permetés refer ponts amb Carles Pellicer i el grup municipal de CiU.
La conversa s'anima i ara alterna
amb valoracions sobre les eleccions a la presidència del Círcol que, finalment,
comporten la reelecció de Francesc Gras per 192 vots, el 72% dels vots, tal i com ens informa puntualment el Guillem
Ramos.
De nou abocats a la política
municipal, ens interessem sobre la situació del pacte entre CiU i
PP i el paper dels líders d’ambdós partits en la presa de
decisions diària, sobretot després de les dificultats que comportarà el pacte a
nivell de Catalunya entre CiU i ERC. El Jordi ens confessa que és l’Alícia qui mana i que desafia
l’alcalde amb un eloqüent “No t’atreviràs a trencar el pacte!”.
I davant les diverses
expectatives que obre el nou cicle polític, el Jordi ens anuncia una
confidència en exclusiva. Ateses les circumstàncies i la manca de capacitat de
l’alcalde per establir pactes a Reus amb les altres forces polítiques (sic),
ens confessa que podria encapçalar una moció de censura que comptaria amb prou
suport per reeixir. En Guillem Ramos, fent gala de la seva habitual
perspicàcia, ja s'havia avançat a escriure-ho sobre les tovalles de paper amb
una mica de cafè. “Ell alcalde” era la
sentència que el mòbil amagava de la vista de la resta de tertulians.
Després de repassar diversos
aspectes de l’actualitat reusenca, com ara el funcionament dels centres cívics,
l’IMAC, el servei de recollida d’escombraries, l’hospital, el palau de fires,
etc i després d’una foto de família, ens vam acomiadar amb la sensació
agradable d’haver aprofitat la vetllada i d'haver conegut una persona amb
capacitat de lideratge i de comunicar els seus projectes personals i de ciutat.
Moltes gràcies Jordi Cervera.
