Aquest vi, que
requereix un tracte especial per potenciar el seu raïm, està molt ben adaptat a
la Conca i, en l’actualitat, ja són diversos els productors que l’embotellen:
“El que vols quan visites un lloc és conèixer els vins de la zona”.
El món del vi
enganxa! En Carles Andreu comenta que tots els tasts que organitza la DO
Conca de Barberà s’omplen de gent entusiasta. El vi està de moda. Ens
recomana fer una pràctica a cegues per desmitificar algunes de les valoracions
establertes. Específica que és gairebé
impossible distingir un cava natura rosat d’un natura blanc, i ens assegura com
canvia el vi depenent de la copa en la que es beu: “Hi ha vins que tenen la
seva pròpia copa”.
Els enòlegs
coneixen a fons el treball amb el vi. En una petita cava com la seva, que ara
produeix unes 150 mil ampolles anuals, el valor afegit que aporten en el
control de tot el procés és fonamental,
des de la collita i elaboració fins a la distribució.
El món del cava
darrerament s’ha beneficiat de la promoció exercida des de programes televisius
com Clau de Vi. Tot i les crítiques dins del sector, molt viticultors
signarien per la continuïtat de programes com aquest. Ens comenta la
importància del cinema especialitzat i, tot seguit, esmenta
la pel·lícula Mondovino, que podeu veure en VO subtitulada en
aquest enllaç. Un reportatge crític que ens parla dels enòlegs voladors,
professionals afamats que porten vinyes a diferents punts del món i que,
finalment, produeixen segons el seu propi gust per a elaborar un vi massa
semblant a tot arreu.
La qualitat del vi
depèn de molts factors, de la composició geològica de la terra, del clima, del
desplaçament de la collita i requereix un mínim d’aigua. A casa nostra cada
estiu és diferent.
Els francesos
anomenen “emmerdants” aquelles persones
adinerades que es dediquen a la producció de vi buscant prestigi. Aquest
fenomen, que també s’ha estès en el nostre país, comença a mostrar els primers
grans fracassos ja que el difícil és la comercialització.
El Carles, que va
ser el primer president de la DO Catalunya, comenta que es tracta d’una
DO superposada, que en aquests moments és la primera en la comercialització
dels vins anomenats “tranquils”. El fet que les oficines centrals d’aquesta DO
s’instal·lessin a Reus va ser una important aposta personal.
En aquest sopar
aprenem moltes coses, com ara els tres mètodes d’elaboració dels vins escumosos
(fermentació en cava, gran vas i vi
gasificat), com s’elabora el cava depenent de si volem aconseguir un semi,
un nature o un brut i els mesos que necessiten envellir els reserves.
La DO del cava
inclou bona part de Catalunya, la regió d'Almendralejo i La Rioja. Per aquest
motiu aquesta DO depèn del Consejo Regulador del Cava, que té la seu a
Madrid. Els consumidors catalans prefereixen els bruts i natures en una
proporció de 4/1 en relació als semis. Curiosament aquesta relació s’inverteix
a l’Estat espanyol, ja que allí el cava encara és un producte associat als
postres.
Tot i que la
situació política ha fet que determinats grups espanyolistes hagin fomentat el
boicot al cava, segons el nostre convidat han afectat més les retallades que no
pas el mateix boicot, en un sector que cada cop exporta més. La seva petita
empresa ho fa a molts països: el Japó,
la Xina, Alemanya, USA i d'altres. El fet de vendre vi als Estats Units ha permès
que els seus productes puntuïn en els rànquings internacionals i hagin obtingut
un bon reconeixement en llistes
prestigioses com la Parker. Més enllà del seu valor objectiu, cal
considerar el fet d'aparèixer-hi pel caràcter de referència que tenen per a
determinats tipus de consumidor. Tot i que costa de creure, el país líder en
consum de cava és Alemanya.
Ens va semblar
força curiós el fet que la majoria de consumidors catalans diuen que
prefereixen el brut nature per qüestions de prestigi, però que en una
tast a cegues la majoria diu que els agrada més el brut.
Quina munió de
temes que ofereix el món del vi i el cava: la renovació dels tipus de taps i
envasos (back in box), la data del desgorjament, que cada cop s’imposa
més en l’etiquetatge, les etiquetes i la complexitat de fotografiar una ampolla
de vi o cava.
També abordà els
canvis que ha sofert el sector al llarg de la història, com ara les dificultats
que trobaven els productors en el passat
per comercialitzar un vi que es degradava fàcilment. Un vi que ara consideraríem
del tot imbevible i que per facilitar la seva comercialització calia destil·lar
per convertir-lo en aiguardent.
I des del present
més immediat conclou que una empresa petita no pot homogeneïtzar el seu
producte; cal preservar la qualitat però respectant les diferències de cada
anyada. La seva experiència li indica que el visitant vol conèixer i parlar amb
el propietari que li sap transmetre l’entusiasme vinculat a la producció del
seu vi. És per això que, seguint la seva recomanació, ens emplacem a fer una
visita ben aviat a les Caves Carles Andreu de Pira. Fins llavors, molt
agraïts per una vetllada en la que vam aprendre molt.
