 |
| El sostre i altres imatges van ambientar el sopar ( obra de Pau Frigola. Fotògraf) |
No podem començar
aquest escrit sense esmentar la impressionant feina d’ambientació que en Pau
Frigola va fer del menjador del Corral, amb fotografies de gran format i,
sobretot, amb la recreació del sostre d’Altamira, sota del qual vam sopar en un
ambient màgic de connexió amb els humans que van decorar l’original.
La segona sorpresa
de la nit es va produir quan els comensals es van assabentar que havien de
cruspir-se l’esplèndid garró de porc amb l’única ajuda d’un estri de sílex que
va resultar molt més efectiu que molts ganivets de l’actualitat.
I per si no n'hi
havia prou, la presència inesperada de Ramon Capdevila va reblar el clau d’una
nit especial. El Ramon és un home que ha dedicat la seva vida a l’afició per la
descoberta de restes de presència humana en les nostres contrades. La seva
aportació va ser bàsica per enllaçar el treball de recerca actual amb la
història d’aquells homes que, durant dècades i impulsats per una gran
curiositat, han treballat fent aportacions fonamentals a l’arqueologia i que
avui ja formen part del patrimoni col·lectiu.
El Josep Vallverdú
va començar la seva exposició explicant quines són les tres funcions bàsiques
de l’IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució social). La investigació,
fonamental en aquesta institució vinculada actualment a la URV, té un paper
destacat amb la recerca i publicació de nombrosos articles a revistes
científiques especialitzades de tot el món. En aquest apartat, va tenir
paraules d’elogi per Salvador Vilaseca i la seva reconeguda activitat en la
preservació del patrimoni prehistòric de les nostres comarques, i per Ramon
Viñas i altres col·laboradors del centre.
La segona funció és
l’acadèmica, lligada en bona part a la Universitat a través del programa de màster del
Quaternari i d’altres iniciatives internacionals d’alt nivell. També du a terme
programes adreçats a estudiants de Batxillerat de tot l’Estat i Escoles d’estiu
per a alumnes que tinguin interès en la temàtica. Els programes de formació, de
col·laboració amb altres entitats i països i el programa de beques ofereixen un
ampli ventall de possibilitats en la línia de la divulgació de la recerca, cosa
que ha caracteritzat la institució des dels seus inicis.
La tercera línia
d’actuació va lligada al descobriment i divulgació de la riquesa patrimonial
del nostre entorn. “Hi ha molta feina a fer i moltes coses per oferir” va
comentar referint-se a iniciatives que cada cop estan més valorades pels
ciutadans del nostre entorn i per una part dels turistes que venen a les
nostres contrades i busquen quelcom més que sol i platja.
 |
| Josep Vallverdú (primer pla) i Ramon Capdevila tallant el sopar amb sílex. |
Els ulls se
l’il·luminen quan parla de “La Boella”, un jaciment que ha permès trobar restes
amb una antiguitat d’un milió d’anys. Entre les més destacades, les defenses
d’un elefant, molars i óssos d’hipopòtam i moltes altres restes de fauna que
han permès obtenir moltes dades de quin era el clima i l’ecosistema d’aquest
aiguamoll situat a l’antic punt de
contacte del Francolí amb el mar.
Les troballes també
han estat interessants pel que fa a les restes d’eines i marques de tall, que demostren la presència
humana en un dels estrats més vells d’Europa. Aquells homínids aprofitaven els
animals que quedaven enfangats a la riba per a obtenir carn en abundància. Per
construir les seves eines aprofitaven materials d’arrossegament i d’altres que
probablement obtenien de la zona de
Vilaplana. Tot plegat demostra que tenien un bon coneixement de l’entorn.
Esperem que ben aviat es puguin trobar restes humanes, cosa que rellançaria el jaciment
a la primera plana de l’actualitat científica. Ell mateix s’atreveix a afirmar
“La Boella és un bon lloc per a trobar-hi restes humanes”.
El projecte de
futur és l'elaboració del Pla Director amb l'Ajuntament de La Canonja per tal
d'oferir un espai de formació i turisme cultural vinculat amb el coneixement de
la prehistòria i amb un taller mediambiental.
Cada cop més, la cultura i el patrimoni representen una font de riquesa
per aquelles zones que ho saben explotar: “Per cada euro en retornen set, diuen
els entesos culturals. Però encara que en fossin menys, valdria la pena”. Ja en
tenim l'experiència de la cova de l'Espluga de Francolí amb 80.000 visitants el
darrer any i de la província de Burgos, que ha incrementat en un 10% el seu PIB
després del treball a Atapuerca i el Museo de la Evolución Humana.
Tot i que en Josep
Vallverdú està molt acostumat a treballar amb restes més antigues, també
s'il·lusiona en explicar-nos la troballa de pedres amb gravats d'una antiguitat
de quinze mil anys a la Balma de la Vall a Montblanc, on ha treballat de
co-director i que, en aquests moments, està estudiant en Ramon Viñas.
Un altre punt que
li sembla molt interessant és la cova de les Borres, a La Febró, jaciment que té un gran potencial arqueològic
a més de trobar-se en un paratge natural de gran interès. No menystindrem la
seva invitació a participar en les properes excavacions. També repassem altres
espais arqueològics de gran interès com el Molí de Salt, al municipi de Poblet
i Vimbodí. Segons ens explica el Josep, els homínids primer van ocupar les
planes i més recentment es van instal·lar a la Serra de Prades.
Les seves
explicacions sobre els procediments de datació van sorprendre molts dels
assistents: l'extinció dels micro-vertebrats,
el carboni 14, els canvis de magnetisme del planeta, la luminescència
del quars i el mesurament de la radioactivitat, tot plegat, un munt de recursos
i tecnologies que permeten posar ordre a la successió d'esdeveniments
enregistrats a l'interior del subsòl.
Fent una mirada
retrospectiva, juntament amb el Ramon
Capdevila, en Josep Vallverdú va posar en valor l'aportació de personatges com
Alfons Prunera, que va recopilar un arxiu fotogràfic de gran valor per
documentar el patrimoni artístic i cultural del nostre país. També l'Estanis Pedrola
va fotografiar en les seves sortides amb Salvador Vilaseca les seves troballes.
Aquest últim, director de l’Institut Pere Mata, metge de la RENFE i forense a
Reus, va realitzar una monumental intervenció que li ha valgut el reconeixement
de la comunitat. Recordem els moments difícils que va passar durant la
dictadura de Primo de Rivera per la seva actitud anticlerical i a favor de la
demòcracia, per la qual cosa va haver de comptar amb la protecció del Dr. Guix
Sugranyes. A tots ens va semblar un homenatge imprescindible a un personatge
que ha preservat amb gran esforç i dedicació personal el nostre llegat
cultural. En Josep és optimista i pensa que l'escola democràtica actual formarà
ciutadans que sabran valorar aquest patrimoni.
Vam conversar de
forma animada, com no podia ser d'altra manera,
sobre la publicació de la nova teoria evolutiva a partir de les troballes de Dmanisi.
També d'Atapuerca i de la feina del Josep a La
Sima del Elefante. D'aquest moment tots recordarem el relat sobre
l'activitat del “mascletero”, un tècnic valencià en explosius que va esmicolar
de forma “controlada” unes roques de grans dimensions d'aquest jaciment tan
conegut.
Atesa la seva
especialitat, va sorgir un altre tema d'actualitat: els terratrèmols que recentment
han afectat el sud del nostre país. La injecció de gas en aquesta zona, donada
la seva estructura de falles, molt coneguda d'altra banda, representa una imprudència.
Com vam dir a la
presentació, ens hem trobat amb un convidat molt estimat en els diferents
jaciments on treballa, un formador senzill i ple de coneixements que mira
d'oferir-los generosament, amb la prudència del mestre que sap a quin
col·lectiu s'adreça. Un científic que li agrada desenvolupar en els jaciments
on treballa tots els papers de l'auca.
Josep i Ramon,
esperem trobar-vos un dia d'aquests, entusiasmats, regirant terra
en qualsevol balma o rierol i allí, amb tota la complicitat, serem al vostre
costat per alleugerir-vos una feina tan dura i gratificant alhora.
 |
| Assistents a la 7a edició del Corral. |
