Toni Orensanz és un
home amb una gran curiositat, que cerca històries escoltant el que li volen dir
els seus veïns. Un escriptor que
reivindica sense complexos la universalitat de la història local, com fan
altres cultures amb el seu llegat històric.
El que més li interessa
és la fase de recerca. La investigació és creativa i aporta els elements que
poden ajudar a comprendre i estructurar els fets fins a esdevenir coherents. A
partir de les dades objectives, usa la ficció novel·lada per explicar millor
les veritats.
Plantejar preguntes
i respondre-les ajuda a enfilar la recerca. Per quin motiu l'estiu del 36 es
produeixen 27 morts en una sola nit a Falset? No es tractava d'un fet aïllat i
desorganitzat, propi dels primers moments posteriors al “levantamiento
nacional”. Per contra, representants de la CNT-FAI lideren les represàlies a
diferents zones de Catalunya: Tortosa, Solivella, Falset i d’altres.
Cal entendre
perfectament aquests fets per copsar la realitat posterior i esbrinar per quin
motiu, dels 103 judicis franquistes celebrats a Falset, 48 van ser denunciats
per una sola persona. Qui era? Què li havia passat? Per què? D'altra banda, com
és que persones represaliades el 36 contractaven treballadors de l'altre bàndol,
un cop acabada la guerra? No hi ha dubte que són dues maneres de reaccionar a la
barbàrie fratricida.
Qui era Nicomedes
Méndez? Un botxí que es va desplaçar en
tren a Falset per executar la darrera sentència de mort a Catalunya i que la
premsa qualificava de “verdugo diligente” i de qui se'n remarcaven els trets
positius de la seva personalitat. Un funcionari que va sentir la necessitat
d'explicar públicament els detalls del seu bon fer professional . Darrera del
castell es va aplegar la gent per presenciar l'execució en un moment històric
on la polèmica era si deixar d'ajusticiar públicament causaria la pèrdua del
valor exemplificador de l'acte. Mentrestant, els pares bufetejaven els nens que
no ho miraven per tal que s’adonessin del perill de no seguir el camí correcte.
Toni Orensanz va
aconseguir embadalir-nos amb petites i grans històries que, amb Falset de
rerefons, ens provocaven una barreja de sentiments d’admiració, tristesa,
alegria o paroxisme, per finalment reconduir-nos a una reflexió madura de la
realitat. El Frank Sinatra de Bellmunt, el millor barman de Manhattan, nascut a
Falset, i tantes altres històries que van omplir una vetllada interessant,
amena i instructiva.
“La història és de
tots” i s’ha d'explicar perquè tothom l'entengui. Sovint ha de venir gent
de fora, com Paul Preston, per explicar-nos bé la nostra història. Cal fugir
d'apriorismes com els que hem patit fins ara i que han produït visions
partidistes dels fets fins el punt que, encara ara, tractar determinats temes
cataloga l'escriptor en un bàndol o a l'altre. Entre tots comentem la
dificultat de parlar obertament de la guerra civil i de quantes generacions
caldrà que passin per a poder cicatritzar la ferida.
Molt interessants
els comentaris sobre la intervenció de Josep Banquer quan, a Reus, va
aconseguir evitar una massacre enfrontant-se al “Fresquet” que liderava la “Brigada
de la muerte”, assegurant que a la capital del Baix Camp ells ja havien fet la
feina mentre a la Plaça del Prim els fusells
s'encanonaven mútuament.
Toni Orensanz ens
va explicar la realitat del món editorial, la seva visió del periodisme local i
va reivindicar la “microhistòria”, tot amb un tarannà proper que ens va saber
captivar gràcies a la seva capacitat empàtica, una actitud que considera bàsica
per a copsar la realitat dels seus personatges
i també per a les relacions que estableix en la vida real.
De ben segur que
tots revisarem la seva obra, ara amb noves dades que encara faran més
enriquidora la seva lectura. I restem a l'espera de nous projectes que desitgem
poder llegir ben aviat.
