dimarts, 30 de maig del 2017

Francesc Burjachs Casas, el "canvi climàtic" vist per un palinòleg

Francesc Burjachs Casas
Francesc Burjachs Casas és investigador ICREA (Institut Català de Recerca i Estudis Avançats) a la Universitat Rovira i Virgili i membre investigador de l'IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Llicenciat en Història i doctorat en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha col·laborat amb el Museum National d'Histoire Naturelle de Paris, la Université Catholique de Lovuain (Bèlgica), amb la Universitat La Sapienza a Roma i amb l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, depenent del CSIC, a Barcelona.

Francesc Burjachs ha publicat més de 300 treballs i articles, alguns, a les més prestigioses revistes especialitzades a nivell internacional: PNAS, Nature, Quaternary Science Reviews, Journal of Human Evolution, Journal of Quaternary Science. En aquests estudis multidisciplinars aporta la seva especialitat a la interpretació de les condicions de vida en diferents episodis de la història i la prehistòria de jaciments, tan diversos i importants,  com poden ser els de Sicília, Atapuerca, Vallparadís, Masroig, el Camp dels Ninots i molts d'altres.

La seva aportació científica ha estat clau per reconstruir la vegetació, l'alimentació i el clima que ha acompanyat i condicionat l'evolució humana durant els darrers milions d'anys.

Quan he comentat que al Corral parlaríem de paleopalinologia, curiosament, tenint en compte la meva perversa intenció inicial, tots els organitzadors han mostrat molt d'interès des del primer moment. Quan he informat que en Francesc Burjachs ens donaria el seu fonamentat parer sobre el canvi climàtic, l'entusiasme ha augmentat encara més. Certament, en aquest corral començarem parlant del pol·len antic per acabar especulant sobre el futur de la humanitat.

L'excel·lent predisposició del nostre convidat per assistir al Corral ha estat molt gran des de bon començament.
- Francesc, som un grup de curiosos que estaríem interessats en...
- Sí, (va respondre gairebé sense temps d'acabar de formular la proposició.)

El nivell científic del convidat, l'actualitat del tema a tractar i la bona disposició de tothom segur que faran que la trobada sigui un èxit.

Francesc Burjach Casas. Les diferents facetes del treball d'un palinòleg

Podeu completar la informació sobre el convidat i el seu treball en els següents enllaços: ICREA, IPHES, URV, publicacions a Academia.edu. i a ICREA.

dilluns, 22 de maig del 2017

David Bajona, cal un projecte de defensa que sigui creïble

El David Bajona va venir al Corral a presentar-nos el llibre que ha escrit juntament amb altres 10 autors, Política de defensa i estat propi.  Sens dubte,  si s'afronta de debò la possibilitat d'una república catalana independent, aquest és un tema que no es pot defugir. És una qüestió central! És, però, un debat que s'està evitant. El llibre vol posar negre sobre blanc la necessitat de disposar d'un exèrcit, l'estructura que aquest hauria de tenir, una anàlisi econòmica de la seva viabilitat, el procés d'implantació i desmuntar els arguments de qui defensa posicions alternatives o antimilitaristes.

Comença amb una frase de Joan Sales: “tota llibertat és il·lusòria quan no es compta amb els mitjans per defensar-la”. Cal un projecte de defensa que sigui creïble. Un estat nou ha de garantir la defensa de l'espai aeri, de la costa i l'espai marítim, i disposar  d'un control duaner. Ha de comptar també amb un sistema de protecció cibernètica, i tot això no ho pot, ni ho ha de fer, la policia.

Si es vol el reconeixement de països tercers, aquests no preguntaran als representants catalans per l’estructura sanitària o la integració en els centres docents. La primera pregunta que ens caldrà respondre és si serem els seus aliats en la defensa comuna. Aquesta és la realitat!

No tenir exèrcit com el Nepal suposa un perill evident. Quant val la vida d'un soldat d'un altre exèrcit
que defensi Catalunya?  Quina pèrdua de sobirania pot suposar deixar la seguretat en mans d'un segon estat? El discurs de Bajona analitza la situació de diferents països amb diferents models per concloure que la seva proposta d'un exèrcit català territorialitzat, voluntari, professional i ben encaixat en la nova constitució és l'alternativa més lògica. 

El nostre convidat fa una anàlisi de la situació geoestratègica de Catalunya i dels possibles riscos que, per al país i per a Europa, podria comportar esdevenir una àrea amb una seguretat feble davant del terrorisme, amb manca de control migratori, la dependència energètica del nord d'Àfrica i d'altres.

Com a nou estat cal oferir, a més, el recolzament que reclamen alguns països de l'est d'Europa per afrontar la generació artificial de conflictes per part d'estats aliens que armen grups locals i d'altres actituds bel·ligerants que els afecten directament.

Quant costaria un exèrcit per Catalunya? En primer lloc una prèvia. David ens explica com la indústria lligada a l'exèrcit representa una font de recerca que reverteix en el desenvolupament d'altres sectors econòmics del país. Comenta el cas de l'empresa INDRA, amb les seves implicacions en el desenvolupament informàtic, de transport i en el sector aeroespacial. Ara aquestes empreses són fora de Catalunya, però aquesta indústria instal·lada a casa deixaria de ser una despesa neta per esdevenir una inversió que repercutiria en la societat civil.

Cal ajustar el pressupost al model d'exèrcit que volem i cal un mínim de l'1% del PIB per generar un programa a 10 anys vista, dissenyat en tres estadis d'implantació, que organitzi un exèrcit de 20.618 efectius i 3.000 reserves, que seria la dimensió que David Bajona considera adequada per un estat com Catalunya.

El rebuig que molts catalans tenen en relació a l'exèrcit s'explica en part pel model, successor del franquisme, que ha imperat a Espanya. Res a veure amb la nova proposta. Així com Bajona considera ineludible i de sentit comú la necessitat d'un exèrcit, també considera amb la mateixa contundència que hi haurà coses sobre les que la societat catalana s'haurà de pronunciar, com és la pertinença a l’OTAN.

Així com sovint diem que cap estat que ha assolit la independència planteja a posteriori la possibilitat de tornar a dependre de la metròpoli, tampoc hi ha cap partit polític -afirma Bajona- que plantegi en el seu programa l'abolició de l'exèrcit, tot i que alguns critiquen la despesa militar o la política de venda d'armes.

No hi ha dubte que el plantejament del grup de treball sobre l'exèrcit, explicitat en l'obra que ens ocupa, és un debat que tard o d'hora caldrà afrontar. D'aquí la importància d'aquest text que ofereix arguments per tal que cadascú pugui adoptar la seva opinió d'una forma fonamentada.

En l'actual moment polític, en què l'Estat espanyol actua judicialitzant el procés simplement pel fet de parlar-ne al Parlament de Catalunya o per la compra d'urnes, no és el context més adequat per a dur-lo a terme amb garanties.

El discurs de Bajona ha fet replantejar el parer de part dels assistents al Corral i, si més no, tots ens hem adonat de la importància que tindrà en un futur pròxim aquest debat, que caldrà afrontar amb serenor i arguments realistes.

Volem agrair al nostre convidat la voluntat de compartir amb nosaltres una vetllada que ha estat de reflexió i replantejament. La capacitat didàctica i l'argumentació informada del David Bajona han estat fonamentals per gaudir de l'exposició de la seva tesi i conèixer millor una persona que és i serà referència al nostre país.