Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de maig del 2017

David Bajona, cal un projecte de defensa que sigui creïble

El David Bajona va venir al Corral a presentar-nos el llibre que ha escrit juntament amb altres 10 autors, Política de defensa i estat propi.  Sens dubte,  si s'afronta de debò la possibilitat d'una república catalana independent, aquest és un tema que no es pot defugir. És una qüestió central! És, però, un debat que s'està evitant. El llibre vol posar negre sobre blanc la necessitat de disposar d'un exèrcit, l'estructura que aquest hauria de tenir, una anàlisi econòmica de la seva viabilitat, el procés d'implantació i desmuntar els arguments de qui defensa posicions alternatives o antimilitaristes.

Comença amb una frase de Joan Sales: “tota llibertat és il·lusòria quan no es compta amb els mitjans per defensar-la”. Cal un projecte de defensa que sigui creïble. Un estat nou ha de garantir la defensa de l'espai aeri, de la costa i l'espai marítim, i disposar  d'un control duaner. Ha de comptar també amb un sistema de protecció cibernètica, i tot això no ho pot, ni ho ha de fer, la policia.

Si es vol el reconeixement de països tercers, aquests no preguntaran als representants catalans per l’estructura sanitària o la integració en els centres docents. La primera pregunta que ens caldrà respondre és si serem els seus aliats en la defensa comuna. Aquesta és la realitat!

No tenir exèrcit com el Nepal suposa un perill evident. Quant val la vida d'un soldat d'un altre exèrcit
que defensi Catalunya?  Quina pèrdua de sobirania pot suposar deixar la seguretat en mans d'un segon estat? El discurs de Bajona analitza la situació de diferents països amb diferents models per concloure que la seva proposta d'un exèrcit català territorialitzat, voluntari, professional i ben encaixat en la nova constitució és l'alternativa més lògica. 

El nostre convidat fa una anàlisi de la situació geoestratègica de Catalunya i dels possibles riscos que, per al país i per a Europa, podria comportar esdevenir una àrea amb una seguretat feble davant del terrorisme, amb manca de control migratori, la dependència energètica del nord d'Àfrica i d'altres.

Com a nou estat cal oferir, a més, el recolzament que reclamen alguns països de l'est d'Europa per afrontar la generació artificial de conflictes per part d'estats aliens que armen grups locals i d'altres actituds bel·ligerants que els afecten directament.

Quant costaria un exèrcit per Catalunya? En primer lloc una prèvia. David ens explica com la indústria lligada a l'exèrcit representa una font de recerca que reverteix en el desenvolupament d'altres sectors econòmics del país. Comenta el cas de l'empresa INDRA, amb les seves implicacions en el desenvolupament informàtic, de transport i en el sector aeroespacial. Ara aquestes empreses són fora de Catalunya, però aquesta indústria instal·lada a casa deixaria de ser una despesa neta per esdevenir una inversió que repercutiria en la societat civil.

Cal ajustar el pressupost al model d'exèrcit que volem i cal un mínim de l'1% del PIB per generar un programa a 10 anys vista, dissenyat en tres estadis d'implantació, que organitzi un exèrcit de 20.618 efectius i 3.000 reserves, que seria la dimensió que David Bajona considera adequada per un estat com Catalunya.

El rebuig que molts catalans tenen en relació a l'exèrcit s'explica en part pel model, successor del franquisme, que ha imperat a Espanya. Res a veure amb la nova proposta. Així com Bajona considera ineludible i de sentit comú la necessitat d'un exèrcit, també considera amb la mateixa contundència que hi haurà coses sobre les que la societat catalana s'haurà de pronunciar, com és la pertinença a l’OTAN.

Així com sovint diem que cap estat que ha assolit la independència planteja a posteriori la possibilitat de tornar a dependre de la metròpoli, tampoc hi ha cap partit polític -afirma Bajona- que plantegi en el seu programa l'abolició de l'exèrcit, tot i que alguns critiquen la despesa militar o la política de venda d'armes.

No hi ha dubte que el plantejament del grup de treball sobre l'exèrcit, explicitat en l'obra que ens ocupa, és un debat que tard o d'hora caldrà afrontar. D'aquí la importància d'aquest text que ofereix arguments per tal que cadascú pugui adoptar la seva opinió d'una forma fonamentada.

En l'actual moment polític, en què l'Estat espanyol actua judicialitzant el procés simplement pel fet de parlar-ne al Parlament de Catalunya o per la compra d'urnes, no és el context més adequat per a dur-lo a terme amb garanties.

El discurs de Bajona ha fet replantejar el parer de part dels assistents al Corral i, si més no, tots ens hem adonat de la importància que tindrà en un futur pròxim aquest debat, que caldrà afrontar amb serenor i arguments realistes.

Volem agrair al nostre convidat la voluntat de compartir amb nosaltres una vetllada que ha estat de reflexió i replantejament. La capacitat didàctica i l'argumentació informada del David Bajona han estat fonamentals per gaudir de l'exposició de la seva tesi i conèixer millor una persona que és i serà referència al nostre país.




dimarts, 18 d’abril del 2017

Ignasi Carnicer, Israel ha fet de la necessitat virtut

Ignasi Carnicer ens va voler explicar com s'ha produït el miracle del desenvolupament a Israel. La seva tesi posa de relleu el substrat cultural provinent de la religió israelita. El "llevat", com ell l'anomena, es nodreix del principi del bé i del mal, de la Torà i, especialment, del Talmuth, on es recullen les discussions rabíniques sobre els diferents mandats que apareixen a la Torà i que mostren a la col·lectivitat la capacitat de la cerca de l'argument i de la discussió com a quelcom d'enriquidor.

Aquest llevat fa créixer els "materials" que, paradoxalment, han estat condicionats per l'escassetat de recursos, en un país petit i envoltat d'una gran hostilitat que ha sabut aprofitar el coneixement i el talent dels immigrants per resoldre els greus problemes que tenia l'Estat. Aquesta síntesi ha generat la fortalesa d'un col·lectiu que ha après a pensar diferent per resoldre els problemes comuns tot potenciant un desenvolupament tecnològic interdisciplinar que ha situat Israel en una se les posicions capdaventeres del rànquing mundial de desenvolupament econòmic i científic.

De l'escassetat, Israel n'ha fet virtut. Uns exemples: per superar la manca de llet després de la 2a guerra mundial i el boicot dels països veïns, ha calgut augmentar la productivitat de les vaques, que han assolit un rendiment excepcional de 13.000 litres de llet a l'any; en un altre ordre de coses, l'aprofitament dels recursos hídrics ha comportat el desenvolupament de tecnologia i d'empreses punteres en aquest camp, tecnologies que ara s'exporten; un darrer exemple seria el cas de la indústria aeronàutica, que s'ha hagut de desenvolupar, per raons òbvies 1, impulsant els coets en el sentit de la rotació terrestre, fet que requereix un major consum d'energia i que ha forçat a reduir el pes de la resta de components. Ara, amb aquesta tecnologia i impulsant-los en la direcció més avantatjosa des de l'Índia, els resultats són molt competitius. L'acadèmia, doncs, s'ha de posar al servei de l'economia.

El procediment és ben clar: cal la Mashup, és a dir, la barreja, la transversalitat del coneixement que aplega experts de diferents camps per resoldre conjuntament qualsevol problema que es plantegi partint d'una pluja d'idees lliure (Balagan). L'Ignasi ens explica que una trobada d'aquestes característiques es durà a terme ben aviat a Barcelona per tal de cercar remei a problemes associats a persones amb discapacitat. Es tracta d'una col·laboració de la Fundació Cresques amb la Fundació Bachmann i l'Institut Guttmann.

Que hagin estat jueus els creadors i desenvolupadors de les xarxes socials més importants (Faceboock, Twitter, Whatsapp, l'algorisme de Google i tantes d'altres) només s'explica pel caràcter d'una societat que fa referents socials els joves emprenedors, imbuïts del llevat propi de l'intercanvi social inherent a la cultura jueva. 

Catalunya també és un país petit, fet que és fonamental perquè tothom es conegui i per fomentar l'intercanvi interdisciplinar. Pot esdevenir una bona plataforma per a l'aplicació d'innovacions tecnològiques generades a Israel, prèviament a la seva entrada al mercat europeu. L'Ignasi no parla per parlar, sempre en posa un exemple concret. En aquest cas, un sistema elèctric soterrat, molt sostenible, que permet guiar els autobusos amb molta eficiència i amb el mínim impacte ambiental.

Si hi ha dues coses que caracteritzen el nostre convidat són, sens dubte, la convicció amb què transmet els seus arguments i l'erudició de què fa gala en la defensa de qualsevol temàtica, per específica que sigui.


Com podeu deduir, el debat va ser tan enriquidor com la mateixa exposició. Aquí es van tractar temes de lingüística, religió, política i d'història. Entre els més destacats, i disculpeu la síntesi, els que apuntem a continuació.

La solució del conflicte del Pròxim Orient passa per l'annexió de Cisjordània a l'Estat veí de Jordània, fet que els donaria el suport d'un Estat degudament establert que ja té un 40% de població palestina. Una altra cosa és el cas de Gaza, un territori que ningú desitja. Conclou el tema amb vehemència: "Els dos pobles tenen raó, però per una vegada a la història, aquesta la guanyarem nosaltres".

Una altra frase que li surt del cor és la que pronuncia recordant Matthaussen: "Més important és recordar les històries de bondat". És evident que també n'hi va haver moltes.

L'Ignasi ens recorda que, quan l'incipient Estat israelià va emetre el seu primer deute públic, van ser catalans els qui en van adquirir una bona part. De la mateixa manera, es podria donar la circumstància inversa si Catalunya esdevingués, finalment, una república independent.

Quant a les relacions històricament conflictives entre catòlics i jueus, l'Ignasi ens comenta que fins i tot l'oració cristiana per excel·lència, el Parenostre, conté les arrels del judaïsme quan diu: I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors. Déu només perdona les culpes que els homes li infligim a ell. Les que causem als altres homes, només ens les poden perdonar els afectats.

Agraïm a l'Ignasi Carnicer la bona disposició per compartir amb nosaltres una visió del món i millorar el nostre coneixement sobre Israel i la cultura i religió jueves.

________________________________________
1) La conflictivitat evident que generaria, a causa de la situació geogràfica dels països veïns que els són hostils, enlairar coets o satèl·lits en direcció est (contrària a la rotació terrestre i, per tant, més eficaç) ha obligat a llançar-los en direcció a la Mediterrània.




dimarts, 21 de març del 2017

Ignasi Carnicer Barrufet, Catalunya i Israel

Imatge d'Ignasi Carnicer a Israel
Ignasi Carnicer, nascut a la Selva del Camp l'any 1954, ha dedicat la seva vida professional a la banca.

Després d'una curta militància al PSAN, va ingressar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) el 1977. Fou alcalde de la Selva del Camp des del 1987 fins al 2007 i diputat del PSC al Congreso de los Diputados entre 1983 i 1994.

Fou vocal de la Comissió d'Indústria, Obres Públiques i Serveis del 1986 al 1987, vocal de la Comisión de Control Parlamentario de RTVE del 1986 al 1993, vocal de la Comisión del Defensor del Pueblo del 1989 al 1992 i vocal de la Comissió Mixta de Relacions amb aquesta institució del 1992 al 1993.

Actualment és director de la fundació privada Casa Cresques de Barcelona, Israeli-Catalan Hub. La finalitat d'aquesta fundació és la d'establir lligams entre Catalunya i Israel. Al "precorral", el nostre convidat ens va comentar que: "Catalunya comparteix força similituds amb Israel, com la població, la superfície, els valors de la identitat, del treball, de la superació, etc. i, especialment, de l'estudi i el reconeixement del talent. El talent, precisament, és la dovella que basteix la seva economia, fortament disruptiva, sorgida de la creativitat i col·laboració d'equips interdisciplinars". Amb aquesta intenció s'han organitzat trobades com la Kinnernet Barcelona-Catalonia l'any 2015.

En el marc d'aquesta fundació, l'Ignasi Carnicer ha promogut diverses visites i contactes polítics i econòmics entre les dues comunitats.

En la seva obra Carta a un euroidiota, el nostre convidat fa tota una declaració de principis, on exposa el seu punt de vista sobre el conflicte amb "els àrabs", critica la visió que es transmet des de la Unió Europea i expressa amb contundència la defensa dels valors, pocs i clars, que ens han de regir.

L'Ignasi Carnicer fa gala de ser jueu practicant i reivindica la tradició religiosa familiar. El seu discurs posa de relleu els seus coneixements d'història, religió, tradició cultural i actualitat per generar una barreja que engresca i invita a la reflexió i a l'intercanvi de parers.

dimecres, 26 d’octubre del 2016

Miquel Sellarès, "són els polítics qui s'han de posar a l'avantguarda"



El Corral va commemorar la seva 25a edició fora del seu espai habitual amb Miquel  Sellarès com a convidat. El tema central de la trobada va ser la seguretat al nostre país d'acord amb el context polític actual.

Per Miquel Sellarès és una prioritat la creació del projecte de seguretat integral del país. Un marc que contempli un concepte ampli de seguretat i tots els agents implicats: mossos, bombers, agents rurals, protecció civil, controladors aeris i responsables dels sistemes de mobilitat. Per això cal el convenciment polític, la formació específica dels agents i una inversió econòmica adient.

Cal tenir ben definides dues estructures diferenciades: els serveis d’informació policial que donen cobertura al poder judicial i els serveis d’intel·ligència. Aquest darrer servei és essencial per a un estat, i a Catalunya s’ha menystingut. De fet, no comptem ni amb un servei d’informació lligat a la pròpia estructura dels cossos de seguretat per conèixer les empreses i persones amb les quals s’ha de relacionar, servei que sí disposen, fins i tot, les grans corporacions. Molt diferent és el cas del País Basc, que compta amb un grup de funcionaris infiltrats en el govern de l’estat, circumstància que és coneguda pels mateixos ministeris. A tall d’anècdota, Miquell Sellarès recorda que a les reunions del ministeri, quan el funcionari de torn lliurava els dossiers als representants de les comunitats autònomes, als bascos els deia: “A vosotros no os hace falta. Seguro que hace ya quince días que está en vuestro poder”.

En el nostre país s’està treballant molt a nivell de papers, però molt poc a la realitat. Mentre que el CNI compta amb 7.500 persones en nòmina i d’un pressupost important, a Catalunya no hi ha una estructura adient. Podem reflexionar, per exemple, comparant els diners de què disposen les diferents institucions per aconseguir informació de cadascun dels seus confidents:  500 € el CNI, 200 € la Guàrdia Civil i 50 € els Mossos d’Esquadra. Els cos dels Mossos d’Esquadra disposa només de 800.000 € anuals per lluitar contra la delinqüència organitzada. Queda clar, doncs,  que “els Mossos juguen a 3a divisió”.

Miquel Sellarès va demostrar el seu gran coneixement sobre els cossos de seguretat quan ens va resumir en poques paraules les característiques de cadascun dels que estan implantats en el nostre país,  comparant a més la seva situació amb la d'altres països d’Europa.

Ens va oferir també un repàs de la situació actual dels principals agents polítics,  veient CDC passar per un moment de nervis, fruït del seu procés de reorganització, ERC en un moment de pau interna com mai havia viscut, i una CUP amb una nova directiva que li mereixia confiança. El “peix que falta” -afirmà- es troba en el “món Colau”, on hi ha un grup de possibles independentistes que cal tenir en compte i que poden representar la diferencia necessària. Les tesis de Dante Fachín i el seu grup recorden la història, ja viscuda, d’una esquerra que segueix creient en la possibilitat de reformar l’Estat Espanyol, cosa que la història ha demostrat impossible. 

Si en un futur Catalunya esdevé independent, tothom, Espanya i Europa, seran els primers interessats que la seguretat funcioni a Catalunya. Hi ha massa objectius comuns: la lluita contra la delinqüència, el gihadisme, la seguretat de les empreses (ports, indústries químiques, centrals nuclears, etc.) i d’altres. Catalunya serà requerida en la corresponsabilitat que li pertoqui.

Quan Miquel Sellarès parla dels Mossos se l’il·luminen els ulls. Recorda els primers moments, quan va concebre la idea que havia de ser un cos valorat per tots els catalans i va buscar persones fora de Convergència perquè s’hi impliquessin. Comenta els diferents moments en la història del cos de mans dels diferents consellers. Valora la situació actual d’uns mossos desarmats, que sembla que ben aviat veuran una petita millora que és del tot imprescindible. Un cos que no ha d’estar davant del procés en cap moment, “són els polítics que s’hi han de posar a l’avantguarda”. Només lamenta que la nostra policia no hagi tingut una preparació suficient en autoestima i formació nacional, fet que li han retret fins hi tot alts càrrecs de la Guàrdia Civil.

El nostre convidat ens mostra clarament el seu afecte per Josep Benet, que considera el seu pare polític. Durant la seva controvertida trajectòria política, Miquel Sellarès ha tingut contactes amb gent de tots els pensaments polítics. No amaga la seva actual militància al Partit Socialista de Mallorca i és mostra un pèl entremaliat quan comenta que ben aviat partirà cap a la seva terra estimada per a fer-hi unes quantes xerrades per difondre el missatge independentista.

Segons el nostre convidat, el camí cap a la independència s’ha de fer a partir d’un programa de mínims. No té sentit discutir els detalls, això només provocarà desunió. L’estructura d’un estat és una cosa seriosa i l'Estat Espanyol usarà tots els recursos al seu abast. Ja ho estan fent: volen desballestar  TV3. Hi ha una ofensiva orientada a reduir al màxim la presència del català en els mitjans de comunicació,  a intervenir a tots nivells en el procés.

La batalla militar és inviable, la perdríem sempre. El que mai podran fer serà detenir tota la població implicada. “No podem fracassar i ho hem de fer ràpid”. 

Miquel Sellarès va estar amb nosaltres per a compartir una experiència, una visió particular i fonamentada sobre la realitat política a casa nostra. Li agraïm la generositat i la paciència. Als prestatges del Corral sempre hi lluiran els llibres que ha escrit i que va tenir l'amabilitat de regalar-nos: Un pas endavant i Construint un nou estat.

Moltes gràcies, Miquel.