El David Bajona va venir al Corral
a presentar-nos el llibre que ha escrit juntament amb altres 10 autors, Política de defensa i estat propi. Sens dubte,
si s'afronta de debò la possibilitat d'una república catalana
independent, aquest és un tema que no es pot defugir. És una qüestió central!
És, però, un debat que s'està evitant. El llibre vol posar negre sobre blanc la
necessitat de disposar d'un exèrcit, l'estructura que aquest hauria de tenir,
una anàlisi econòmica de la seva viabilitat, el procés d'implantació i
desmuntar els arguments de qui defensa posicions alternatives o
antimilitaristes.
Comença amb una frase de Joan
Sales: “tota llibertat és il·lusòria quan no es compta amb els mitjans per
defensar-la”. Cal un projecte de defensa que sigui creïble. Un estat nou ha de
garantir la defensa de l'espai aeri, de la costa i l'espai marítim, i disposar d'un control duaner. Ha de comptar també amb
un sistema de protecció cibernètica, i tot això no ho pot, ni ho ha de fer, la
policia.
Si es vol el reconeixement de
països tercers, aquests no preguntaran als representants catalans per
l’estructura sanitària o la integració en els centres docents. La primera
pregunta que ens caldrà respondre és si serem els seus aliats en la defensa
comuna. Aquesta és la realitat!
No tenir exèrcit com el Nepal
suposa un perill evident. Quant val la vida d'un soldat d'un altre exèrcit
que
defensi Catalunya? Quina pèrdua de
sobirania pot suposar deixar la seguretat en mans d'un segon estat? El discurs
de Bajona analitza la situació de diferents països amb diferents models per
concloure que la seva proposta d'un exèrcit català territorialitzat, voluntari,
professional i ben encaixat en la nova constitució és l'alternativa més
lògica.
El nostre convidat fa una anàlisi
de la situació geoestratègica de Catalunya i dels possibles riscos que, per al
país i per a Europa, podria comportar esdevenir una àrea amb una seguretat feble
davant del terrorisme, amb manca de control migratori, la dependència
energètica del nord d'Àfrica i d'altres.
Com a nou estat cal oferir, a
més, el recolzament que reclamen alguns països de l'est d'Europa per afrontar
la generació artificial de conflictes per part d'estats aliens que armen grups
locals i d'altres actituds bel·ligerants que els afecten directament.
Quant costaria un exèrcit per
Catalunya? En primer lloc una prèvia. David ens explica com la indústria
lligada a l'exèrcit representa una font de recerca que reverteix en el
desenvolupament d'altres sectors econòmics del país. Comenta el cas de
l'empresa INDRA, amb les seves implicacions en el desenvolupament informàtic,
de transport i en el sector aeroespacial. Ara aquestes empreses són fora de
Catalunya, però aquesta indústria instal·lada a casa deixaria de ser una
despesa neta per esdevenir una inversió que repercutiria en la societat civil.
Cal ajustar el pressupost al
model d'exèrcit que volem i cal un mínim de l'1% del PIB per generar un programa
a 10 anys vista, dissenyat en tres estadis d'implantació, que organitzi un
exèrcit de 20.618 efectius i 3.000 reserves, que seria la dimensió que David
Bajona considera adequada per un estat com Catalunya.
El rebuig que molts catalans
tenen en relació a l'exèrcit s'explica en part pel model, successor del
franquisme, que ha imperat a Espanya. Res a veure amb la nova proposta. Així
com Bajona considera ineludible i de sentit comú la necessitat d'un exèrcit,
també considera amb la mateixa contundència que hi haurà coses sobre les que la
societat catalana s'haurà de pronunciar, com és la pertinença a l’OTAN.
Així com sovint diem que cap
estat que ha assolit la independència planteja a posteriori la possibilitat de
tornar a dependre de la metròpoli, tampoc hi ha cap partit polític -afirma
Bajona- que plantegi en el seu programa l'abolició de l'exèrcit, tot i que
alguns critiquen la despesa militar o la política de venda d'armes.
No hi ha dubte que el
plantejament del grup de treball sobre l'exèrcit, explicitat en l'obra que ens
ocupa, és un debat que tard o d'hora caldrà afrontar. D'aquí la importància d'aquest
text que ofereix arguments per tal que cadascú pugui adoptar la seva opinió
d'una forma fonamentada.
En l'actual moment polític, en
què l'Estat espanyol actua judicialitzant el procés simplement pel fet de
parlar-ne al Parlament de Catalunya o per la compra d'urnes, no és el context
més adequat per a dur-lo a terme amb garanties.
El discurs de Bajona ha fet
replantejar el parer de part dels assistents al Corral i, si més no, tots ens
hem adonat de la importància que tindrà en un futur pròxim aquest debat, que
caldrà afrontar amb serenor i arguments realistes.
Volem agrair al nostre convidat
la voluntat de compartir amb nosaltres una vetllada que ha estat de reflexió i
replantejament. La capacitat didàctica i l'argumentació informada del David
Bajona han estat fonamentals per gaudir de l'exposició de la seva tesi i
conèixer millor una persona que és i serà referència al nostre país.
