Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IPHES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IPHES. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 de juliol del 2017

Francesc Burjachs. El problema som nosaltres

El canvi climàtic és la notícia mediambiental més present en els mitjans de comunicació. Cada dia ens assabentem de noves dades que corroboren el fet que el planeta s'escalfa. La majoria dels autors consideren que aquest increment és degut a l'acció de la nostra espècie i, bàsicament, per l'increment de l'efecte hivernacle causat per l'emissió de gasos com el diòxid de carboni.

Aquest fet té una repercussió innegable i els polítics s'ocupen d'organitzar trobades com la de Kyoto, o la més recent de París, per mirar de coordinar polítiques que permetin controlar l'augment de temperatura del planeta. El flamant president dels Estats Units, Donald Trump, ha trencat aquest consens declarant que el canvi climàtic és un engany i censurant tots els estudis científics sobre el tema.

Al Corral vam voler que en Francesc Burjachs, científic ICREA vinculat a la Universitat Rovira i Virgili i a l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució social (IPHES), ens exposés la seva opinió, que no és precisament la més generalitzada. Els seus estudis de palinologia i la recerca sobre el paleoclima el situen en una posició òptima per a aportar-nos una visió global del problema.

La primera part de l'exposició es va centrar en la complexitat de factors que determinen el clima: posició del planeta respecte del sol (obliqüitat, excentricitat, etc.), el paper regulador dels oceans i els corrents d'aigua que hi circulen, l'activitat del sol, entre d'altres variables. Tot plegat per concloure que quan veiem un gràfic que només relaciona dos factors (en el cas que ens ocupa, nivell de CO2 i augment de temperatura) "és una fal·làcia, cal creuar més dades!"

Francesc Burjachs comenta un parell d'informacions que cal tenir present per contextualitzar el tema del que estem parlant: "si a la Terra no es produís l'efecte hivernacle, la temperatura mitjana en lloc de ser de +15ºC, com és a l'actualitat, seria de -20ºC" i "el diòxid de carboni representa només el 0,035% dels gasos de l'atmosfera".

En la seva presentació queda prou evident que la temperatura del planeta es caracteritza per ser un element dinàmic que es comporta de forma cíclica. Al llarg de tota la seva existència el clima ha oscil·lat entre glaciacions (períodes en què els gels cobreixen gairebé la totalitat d'Europa i el nivell del mar retrocedeix més de 100 metres de la línia de costa) i períodes càlids o interglacials com el que estem vivint actualment.

En la fase temperada actual encara no hem assolit la temperatura màxima que s'ha donat en d'altres interglacials, com en l'anterior d'ara fa 20.000 anys. De fet, segons el nostre convidat, els primers neandertals van viure un període que superava en tres graus la temperatura mitjana actual. La previsió de cara al futur del planeta és que "ara hauríem d'entrar de nou en una fase glacial de forma natural" (per interpretar bé aquesta frase, cal llegir "ara" com "durant els propers segles", d'acord amb l'escala temporal amb què el nostre convidat analitza els canvis del clima).

Segons Francesc Burjachs, el diagnòstic del planeta no s'ha de centrar especialment en l'escalfament. A aquest fenomen cal afegir-ne d'altres que són més importants: la desforestació, la pol·lució, els accidents nuclears, l'ús de pesticides, l'ozó, el creixement exponencial de la població, la desaparició de la biodiversitat, etc. En tot cas, "el problema som nosaltres". Vivim en una bombolla artificial i cada cop més allunyats de la natura.

"Fem el que fem, la Terra es regenerarà". El nostre convidat proposa seguir estudiant la natura per tal de predir el que pot passar i fer accions per mitigar els efectes de les nostres accions.

No sabem identificar cap solució miraculosa. Avui tampoc salvarem el món des del Corral, però segur que científics com en Francesc ens ajudaran a comprendre millor la realitat per procurar que la regeneració de la Terra es pugui produir en presència nostra i amb la nostra col·laboració.

Per acabar, un parell de notes sobre la palinologia, l'especialitat del nostre convidat. Els estudis de paleopalinologia que du a terme el Francesc permeten juntament amb altres informacions (datació dels sediments, antracologia o l'estudi dels carbons, carpologia o l'estudi de llavors i fruïts, la microfauna, fauna, etc.) determinar com era el clima en èpoques en què no es disposava de tecnologia i coneixements per a registrar-lo. El coneixement del clima permet posar en context l'evolució biològica i, per extensió, la humana.

La palinologia està implicada en l'estudi de les al·lèrgies, la geologia, la biologia, l'estudi forense, la criminologia i moltes altres especialitats. El pol·len és la cèl·lula masculina de les plantes i la seva carcassa és un polisacàrid (un sucre) molt resistent, cosa que explica que es pugui conservar durant milions d'anys.

Agraïm la presència i la bona disposició que Francesc Burjachs ha mostrat en tot moment per assistir al Corral i compartir una vetllada que ens va fer replantejar, com a adolescents inquiets, temes de gran interès en els que tots estem implicats. També volem fer extensiu l'agraïment al col·lectiu Pas i mos que ens va acompanyar en aquesta ocasió.


dimarts, 30 de maig del 2017

Francesc Burjachs Casas, el "canvi climàtic" vist per un palinòleg

Francesc Burjachs Casas
Francesc Burjachs Casas és investigador ICREA (Institut Català de Recerca i Estudis Avançats) a la Universitat Rovira i Virgili i membre investigador de l'IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Llicenciat en Història i doctorat en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha col·laborat amb el Museum National d'Histoire Naturelle de Paris, la Université Catholique de Lovuain (Bèlgica), amb la Universitat La Sapienza a Roma i amb l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, depenent del CSIC, a Barcelona.

Francesc Burjachs ha publicat més de 300 treballs i articles, alguns, a les més prestigioses revistes especialitzades a nivell internacional: PNAS, Nature, Quaternary Science Reviews, Journal of Human Evolution, Journal of Quaternary Science. En aquests estudis multidisciplinars aporta la seva especialitat a la interpretació de les condicions de vida en diferents episodis de la història i la prehistòria de jaciments, tan diversos i importants,  com poden ser els de Sicília, Atapuerca, Vallparadís, Masroig, el Camp dels Ninots i molts d'altres.

La seva aportació científica ha estat clau per reconstruir la vegetació, l'alimentació i el clima que ha acompanyat i condicionat l'evolució humana durant els darrers milions d'anys.

Quan he comentat que al Corral parlaríem de paleopalinologia, curiosament, tenint en compte la meva perversa intenció inicial, tots els organitzadors han mostrat molt d'interès des del primer moment. Quan he informat que en Francesc Burjachs ens donaria el seu fonamentat parer sobre el canvi climàtic, l'entusiasme ha augmentat encara més. Certament, en aquest corral començarem parlant del pol·len antic per acabar especulant sobre el futur de la humanitat.

L'excel·lent predisposició del nostre convidat per assistir al Corral ha estat molt gran des de bon començament.
- Francesc, som un grup de curiosos que estaríem interessats en...
- Sí, (va respondre gairebé sense temps d'acabar de formular la proposició.)

El nivell científic del convidat, l'actualitat del tema a tractar i la bona disposició de tothom segur que faran que la trobada sigui un èxit.

Francesc Burjach Casas. Les diferents facetes del treball d'un palinòleg

Podeu completar la informació sobre el convidat i el seu treball en els següents enllaços: ICREA, IPHES, URV, publicacions a Academia.edu. i a ICREA.

dissabte, 5 de març del 2016

Ramon Viñas Vallverdú, tècniques experimentals sobre l’origen de l’art



Ramon Viñas al CIAR de Monblanc. Març de 2016

Ramon Viñas és arqueòleg, especialista en pintures rupestres. En aquest camp és una referència internacional. Es va formar a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, on va estudiar Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.

Ara, acabat de jubilar, treballa més que mai participant en nombrosos congressos i fent xerrades allí on se’l demana. Tan aviat el podem trobar remenant les restes de l’ocupació neandertal de la Cansaladeta (La Riba) al CIAR (Centre d’Interpretació d’Art Rupestre), en l’antiga presó de Montblanc, com visitant la darrera descoberta de pintures rupestres a les muntanyes de Prades, o redactant un estudi sobre qualsevol element d’”art moble”, megàlit o escena pintada en alguna cova o balma de ves a saber on.  

Ha estat professor de Arte Rupestre a la Escuela Nacional de Antropologia e Historia (ENAH ) a Mèxic. Bona part del seu treball de recerca s’ha desenvolupat a la Baixa Califòrnia i  Amèrica Central, on s’han concretat diferents projectes de recerca i col·laboració gràcies a la xarxa que el Ramon hi ha anat desenvolupant amb els anys. 

Ha estat Investigador de l’IPHES, professor del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de l’àrea de Prehistòria del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Lletres de la URV, i director del CIAR del Museu Arxiu de Montblanc. Ha dirigit una gran quantitat d’excavacions i estudis, especialment a Espanya i a Mèxic. Els seus treballs científics s’han publicat a revistes especialitzades de gran prestigi  internacional. 

De la seva extensa bibliografia comentarem especialment, per recent i estimada, la publicació d’Art rupestre de Valltorta-Gassulla, escrita conjuntament amb J. Guillermo Morote. En aquesta obra hi trobareu una descripció exhaustiva i ben emmarcada teòricament de l’art rupestre llevantí  i un registre de les obres d’aquesta vall del Maestrat  amb la que Ramon Viñas hi té un lligam especial.

Ramon Viñas no ve al Corral només per fer una explicació teòrica; hi ve a fer un taller. Un taller per ensenyar-nos a fer les pintures seguint les tecnologies dels nostres avantpassats i decorar, com si fóssim nens, pedres i murals. Per ell és el principi d’una nova iniciativa: fer tallers amb gent gran. Una experiència que mai havia fet i que, de ben segur, després del Corral tindrà continuïtat. 

Imatge de Pau Frigola.