Màrius Serra. Maria Cristina, la mona i la mantellina

Màrius Serra. Imatge de Pau Frigola

Efectivament, Màrius Serra va confirmar la seva residència a Verbàlia. I tot i descobrir que el terme “verbívor” ja va ser publicat amb anterioritat, ell n’ha estat el reinventor i màxim difusor. Comparteix afició i residència amb una gran munió de persones que s’alimenten de verbs i que, com ell, tenen com a objectius la vivència, la reflexió i la divulgació lingüística.

Tot i ser conscient que hi ha hagut moltes llengües que han desaparegut en els darrers temps, Màrius ens assegura que la salut del català està fora de perill. La nostra llengua té un nombre considerable de parlants repartits per una àmplia geografia.

La llengua és un ésser viu que aprenem dels nostres pares i mares i constitueix una font de plaer i de comunicació. El llenguatge està molt relacionat amb el pensament, l’expressió i la pròpia identitat. L’aprenem a través del joc, l’afecte i la quotidianitat. Després, l’escola aporta la codificació necessària gràcies a un procés d’aprenentatge que requereix esforç.

Màrius Serra té la capacitat de parlar-nos de llengua i provocar reaccions agradables en els oients que al Corral, com en tants d’altres llocs, van des del somriure còmplice a la rialla oberta. Afloren comentaris, anècdotes i matisos que converteixen les informacions més serioses en missatges que arriben al cervell passant primer pel cor.

Això és el que passa quan, seguint les indicacions de Tísner, va localitzar a l’Esquella de la Torratxa la següent quarteta que la publicació satírica utilitzà per explicar com la llengua és capaç de reinventar-se i evolucionar: “Anit, en el sopar del Ritz, la Reina no duia ni mantell ni corona. Però portava mantellina, i que n’estava de mona!”. La crítica a la reina Maria Cristina volia fer entendre que era molt aficionada a la beguda. En relació a aquesta cita recorda com avui dia els joves ja no relacionen el significat “d’estar mona” amb haver begut. Ells han generat una munió d’expressions, moltes d’elles desconegudes pels seus pares. D’altra banda, “portar mantellina” era una expressió que per als nostres avis sí que tenia aquest significat i en canvi tampoc el té  per a nosaltres. La llengua és viva, dinàmica i canviant.

Màrius no ens va parlar només del català, ho va fer també d’altres llengües. Aquest coneixement ens enriqueix i ens permet reflexionar sobre les arrels històriques que han generat les característiques que li són pròpies. Així, per exemple, amb la conquesta d’Anglaterra, els Normands van aportar a l’anglès els noms dels menjars (porc), mentre que els saxons, els vençuts, els noms dels animals (pig), atès que uns se’ls menjaven i els altres els cuidaven.

“Cada paraula té una història darrera”. Si investiguem podem conèixer l’origen d’una paraula o d’una expressió. És així com els canvis i les modificacions generen diversitat i evolució en la llengua. Màrius reivindica l’error: “som imperfectes” i aquestes modificacions a vegades es fixen. Un riure contagiós s’encomana als corralers quan Màrius Serra comença a explicar anècdotes de l’evolució de determinats mots o expressions mal repetides com “corpore in su punto”, “formatges del semental”, “beca orgasmus”, “vaginades”, “comprativa” i d’altres que en algun cas han esdevingut creatives i han modificat l’original.

El corral. Imatge de Pau Frigola

Com no podia ser d’una altra manera vam comentar amb el nostre convidat la batalla per la necessitat o no de reduir els diacrítics, les causes de l’existència de manlleus, que cal regular i acceptar o no depenent de les circumstàncies sociolingüístiques, i de la necessitat imperiosa d’un espai comú de comunicació a la catalofonia, així com d’un bon model lingüístic en els mitjans de comunicació.

És evident que els corralers i corraleres, tot i que ens reunim a l’entorn d’una taula plena de viandes, som també verbívors, atès que el que més ens interessa és, precisament, escoltar i comentar el contingut del missatge que els nostres convidats tenen l’amabilitat de  compartir.

Cal dir que la trobada amb Màrius Serra serà recordada vivament pel seu contingut i per la seva capacitat de comunicació viva i estimulant. Moltes gràcies per voler compartir amb nosaltres una vetllada, tot i el tràfec d'uns dies dedicats a la promoció del teu darrer llibre, “La novel·la de sant Jordi”, que la majoria ja tenim a les nostres tauletes de nit.

Imatge de Pau Frigola

Màrius Serra i Roig. Per Sant Jordi, "català a l'atac"

Fotografia de Berta Gonzàlez Dòria. Font: mariusserra.cat

Aquest cop hem decidit que qui vulgui conèixer a fons l'obra del nostre convidat navegui per la web mariusserra.cat, un excel·lent aparador per comprendre l'abast de l'activitat creativa de Màrius Serra.

Escriptor “en sèrie”, traductor i divulgador de la nostra llengua, resideix a Verbàlia i des d'allí contagia la resta dels humans de les seves dèries. És així que ens veiem, de forma inexplicable, a nosaltres mateixos movent les lletres del nostre nom per trobar un “ Avida Dollars” que ens defineixi o cercant un assassí partint de l'exclamació “Eh! Ànec brillant”. Ens consta que jubilats i treballadors es lleven d'hora per esmorzar i tenir-ho tot a punt (diccionaris, enciclopèdies, ordinador,...) per afrontar en condicions de competitivitat l'Enigmàrius matinal o els mots encreuats.

Segur que el futur de la nostra llengua depèn de cadascun dels parlants. Segur que hi fa molt l'escola, amb la seva voluntat de no discriminar. És evident que Màrius Serra, que és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 2013, encapçala un grup de persones imprescindibles en la defensa i la promoció de la llengua catalana. I ho fa des de tots els registres (narrativa breu, novel·la, assaig, infantil, jocs lingüístics,...), i per tots els mitjans (llibres, premsa, ràdio, televisió, jocs de taula).

Certament, amb la seva obra és capaç de transportar-nos a un país exòtic o a una realitat fabulada, ens pot emocionar i fer aprendre lliçons fonamentals de vida amb l'expressió de vivències personals, ens instrueix amb reflexions sobre el llenguatge i la societat, o ens aporta eines per a compartir en família estones de diversió i relació gratificants.

Pencaire -no sabem si ho és perquè va “néixer un u de maig, el de mil nou-cents seixanta-tres”- engrescador, col·laborador,  és capaç de fer metalingüística, meta literatura i, com és podrà comprovar al Corral, “metaSantJordi”. Efectivament, el tema escollit per aquesta trobada és, com heu pogut llegir al títol d'aquesta presentació, “Per Sant Jordi, català a l'atac”. Fent servir les  paraules del mateix Màrius, la intenció és “analitzar la presència i qualitat del català en els mitjans de comunicació, publicacions i llibres en una diada que pot representar un terç del volum de negoci de tot l'any per a la indústria editorial catalana” i, a partir d'aquí, barra lliure!

Com no pot ser d’una altra manera, segur que passarem una vetllada molt especial que ens permetrà aprendre, jugar i gaudir partint de la reflexió sobre la llengua i la realitat del nostre país. I, a més, de ben segur que ens agafaran moltes ganes de llegir la seva darrera obra “La novel·la de Sant Jordi”.