Francesc Cartanyà va demostrar, a
la pràctica, que és la millor persona per explicar Grifols. Ho ha fet durant molts anys i arreu. Transmet la història
de la companyia com una experiència viscuda intensament. Fa seus els valors de
l'empresa que ha hagut d'exportar a altres continents i grups empresarials, més
grans que la pròpia companyia. Coneix perfectament el procés de producció, que
sap explicar de forma entenedora i emprant amb rigor els conceptes mèdics i
econòmics que l'exposició requereix.
Tot i que la base del negoci és
el plasma i l'obtenció de proteïnes, Grifols és molt potent pel fet que ha
desenvolupat un important departament d’I+D especialitzat en millorar el procés
de producció, en desenvolupar nous usos de les proteïnes i millorar la qualitat constantment (més de 100 enginyers propis, amb el lema: “tot es fa a casa”). Un altre sector força
important és l'elaboració d'analitzadors i reactius per al diagnòstic i, també, dins de la divisió anomenada Hospital destaquen la producció de serós, bosses de sang i sistemes de logística hospitalària.
La tècnica clau en el negoci del plasma s'anomena
plasmafèresi i consisteix en retornar bona part de les cèl·lules sanguínies al
donant per extreure només el plasma i les proteïnes. Aquesta innovació va ser desenvolupada per la família Grifols i ha esdevingut una de les aportacions més importants de la medicina catalana a la història de la medicina mundial. Grifols va fundar el primer banc
de sang a Catalunya pocs anys després de la Guerra Civil espanyola, recollint els avenços fets per la medicina catalana durant el conflicte bèl·lic. Actualment encara molta
gent al nostre país desconeix que, a més de donant de sang, també es pot ser donant de plasma, tot i que el procés de donació és una mica més llarg.
“El nostre negoci comença i acaba
amb la gent”. Efectivament, si no fos pels més de 30.000 donants de plasma dels
190 centres de donació, que la companyia té als Estats Units, tot això no seria possible. I cal
tenir present que aquest producte va destinat a persones que el necessiten per al tractament de les seves patologies. En aquests moments, a l'Estat Espanyol, que no és autosuficient en l'obtenció de plasma a través de donacions altruistes, un 50% dels pacients quedaria desatès si no fos per l'activitat de Grifols. Entre els donants i els pacients,
la gent de Grifols vetlla per garantir que, com fins ara, mai no es produeixi una contaminació.
L’aposta per obtenir les màximes
garanties de seguretat i qualitat del
producte forma part de l’ADN de l’empresa. Des dels inicis, els germans
Josep Antoni i Víctor Grifols varen desenvolupar uns sistemes de control i seguiment dels donants de plasma que garantís al màxim la seva qualitat. Avui en dia, en els centres de donants que la companyia té als Estats Units, no s'utilitza el plasma d'un donant si aquest no acut al centre en una segona ocasió i se'n pot fer verificar la seva qualitat. Aquest plasma provinent dels Estats Units i que ha superat les proves
de la Food and Drug Administration
torna a ser avaluat a la recepció del producte a Parets del Vallès, on Grifols té la fàbrica d'hemoderivats. Aquest esforç que, per a molts resultaria excessivament costós i innecessari, forma part dels valors essencials
de l’empresa.
 |
Francesc Cartanyà ha hagut
d’explicar la cultura de l’empresa i la de Catalunya als Estats Units i ho ha fet
sovint amb l'exemple dels castellers, que representen els valors del treball en
equip, el risc controlat i la capacitat d’assumir reptes, entre d’altres. Quan
el 2011 Grifols va comprar l’empresa Talecris Bioteherapeutics, va doblar de
cop i en un altre continent la seva dimensió empresarial. Aleshores fou
imprescindible enviar persones qualificades per fer-se càrrec de la integració
de les dues empreses; així fou com uns quants catalans van ser “expatriats” amb aquesta finalitat.
El risc assumit va sortir molt bé i va permetre consolidar la companyia amb força als USA, on la sang no es
considera un òrgan, com en la majoria de països d’Europa, sinó una substància orgànica renovable.
Darrerament, pel que fa a les inversions, la filosofia de
l’empresa va més en la línia de comprar petites empreses o generar-ne a partir
de projectes que són innovadors i que poden tenir una gran importància
terapèutica en el futur. En aquests moments Grifols està treballant amb
projectes relacionats amb el sistema immunològic, però també amb patologia
pulmonar, degeneració cel·lular, recerca
de compounding o barreja de productes farmacèutics, i molts d’altres. En algunes patologies, com en el cas del Parkinson s'estan fent avenços importants per millorar la qualitat de vida dels pacients i alentir la velocitat del deteriorament cognitiu.
Amb Francesc Cartanyà vam aprendre
al Corral la funció de l’albúmina, de les immunoglobulines, dels anticossos, el
valor de la proteïna Alpha-I en la lluita contra l’EPOC, les cèl·lules beta amiloide i tantes
altres coses. Vam conèixer que el plasma es podia congelar i les proteïnes liofilitzar per
allargar-ne la vida útil.
La funció clau de Francesc
Cartanyà a l’empresa Grifols és la de cap d’àrea d'operacions de recursos humans a nivell corporatiu, amb responsabiltat global i reportat directament al Chief HR Officer de la companyia. És en aquest
àmbit que considera que, per integrar empreses diferents, cal partir del que
ell anomena humanisme proactiu: “si tractes bé la gent, els resultats
arribaran”. Cal un sistema d’avaluació del rendiment i identificació del
potencial de les persones. Qualsevol pot aixecar la mà i jugar.
Crec que, en acabar aquest
Corral, tots vam fer nostres les encertades paraules del corraler Josep M Cabesa, antic treballador de
Grifols, quan assegurà: “Si, hospitalitzat, m’adono que m’estan subministrant
un producte de l’empresa Grifols, em relaxaré pensant que és el millor
possible”. El sentiment de la majoria dels assistents crec que aniria en la
línia d’agrair els esforços que empreses com Grifols fan per tal de trobar noves respostes
terapèutiques a les patologies que afecten la nostra salut.
Agraïm de nou a Francesc Cartanyà la generositat que ha
mostrat venint al Corral i desitgem que, en algun dels vols transoceànics que
ha de fer habitualment, recordi amb il·lusió aquesta vetllada que vam
compartir.
