Francesc Cartanyà Salvat, el nostre negoci comença i acaba amb la gent

Francesc Cartanyà va demostrar, a la pràctica, que és la millor persona per explicar Grifols. Ho ha fet durant molts anys i arreu. Transmet la història de la companyia com una experiència viscuda intensament. Fa seus els valors de l'empresa que ha hagut d'exportar a altres continents i grups empresarials, més grans que la pròpia companyia. Coneix perfectament el procés de producció, que sap explicar de forma entenedora i emprant amb rigor els conceptes mèdics i econòmics que l'exposició requereix.

Tot i que la base del negoci és el plasma i l'obtenció de proteïnes, Grifols és molt potent pel fet que ha desenvolupat un important departament d’I+D especialitzat en millorar el procés de producció, en desenvolupar nous usos de les proteïnes i millorar la qualitat constantment (més de 100 enginyers propis, amb el lema: “tot es fa a casa”). Un altre sector força important és l'elaboració d'analitzadors i reactius per al diagnòstic i, també,  dins de la divisió anomenada Hospital destaquen la producció de serós, bosses de sang i sistemes de logística hospitalària.

La tècnica clau en el negoci del plasma s'anomena plasmafèresi i consisteix en retornar bona part de les cèl·lules sanguínies al donant per extreure només el plasma i les proteïnes. Aquesta innovació va ser desenvolupada per la família Grifols i ha esdevingut una de les aportacions més importants de la medicina catalana a la història de la medicina mundial. Grifols va fundar el primer banc de sang a Catalunya pocs anys després de la Guerra Civil espanyola, recollint els avenços fets per la medicina catalana durant el conflicte bèl·lic. Actualment encara molta gent al nostre país desconeix que, a més de donant de sang, també es pot ser donant de plasma, tot i que el procés de donació és una mica més llarg.

“El nostre negoci comença i acaba amb la gent”. Efectivament, si no fos pels més de 30.000 donants de plasma dels 190 centres de donació, que la companyia té als Estats Units, tot això no seria possible. I cal tenir present que aquest producte va destinat a persones que el necessiten per al tractament de les seves patologies. En aquests moments, a l'Estat Espanyol, que no és autosuficient en l'obtenció de plasma a través de donacions altruistes, un 50% dels pacients quedaria desatès si no fos per l'activitat de Grifols. Entre els donants i els pacients, la gent de Grifols vetlla per garantir que, com fins ara, mai no es produeixi una contaminació.

L’aposta per obtenir les màximes garanties de seguretat i qualitat del  producte forma part de l’ADN de l’empresa. Des dels inicis, els germans Josep Antoni i Víctor Grifols varen desenvolupar uns sistemes de control i seguiment dels donants de plasma que garantís al màxim la seva qualitat. Avui en dia, en els centres de donants que la companyia té als Estats Units, no s'utilitza el plasma d'un donant si aquest no acut al centre en una segona ocasió i se'n pot fer verificar la seva qualitat. Aquest plasma provinent dels Estats Units i que ha superat les proves de la Food and Drug Administration torna a ser avaluat a la recepció del producte a Parets del Vallès, on Grifols té la fàbrica d'hemoderivats. Aquest esforç que, per a molts resultaria excessivament costós i innecessari, forma part dels valors essencials de l’empresa.

Francesc Cartanyà ha hagut d’explicar la cultura de l’empresa i la de Catalunya als Estats Units i ho ha fet sovint amb l'exemple dels castellers, que representen els valors del treball en equip, el risc controlat i la capacitat d’assumir reptes, entre d’altres. Quan el 2011 Grifols va comprar l’empresa Talecris Bioteherapeutics, va doblar de cop i en un altre continent la seva dimensió empresarial. Aleshores fou imprescindible enviar persones qualificades per fer-se càrrec de la integració de les dues empreses; així fou com uns quants catalans van ser “expatriats” amb aquesta finalitat. El risc assumit va sortir molt bé i va permetre consolidar la companyia amb força als USA,  on la sang no es considera un òrgan, com en la majoria de països d’Europa,  sinó una substància orgànica renovable.

Darrerament, pel que fa a les inversions, la filosofia de l’empresa va més en la línia de comprar petites empreses o generar-ne a partir de projectes que són innovadors i que poden tenir una gran importància terapèutica en el futur. En aquests moments Grifols està treballant amb projectes relacionats amb el sistema immunològic, però també amb patologia pulmonar, degeneració cel·lular,  recerca de compounding o barreja de productes farmacèutics, i molts d’altres. En algunes patologies, com en el cas del Parkinson s'estan fent avenços importants per millorar la qualitat de vida dels pacients i alentir la velocitat del deteriorament cognitiu.

Amb Francesc Cartanyà vam aprendre al Corral la funció de l’albúmina, de les immunoglobulines, dels anticossos, el valor de la proteïna Alpha-I en la lluita contra l’EPOC, les cèl·lules beta amiloide i tantes altres coses. Vam conèixer que el plasma es podia congelar i les proteïnes liofilitzar per allargar-ne la vida útil.

La funció clau de Francesc Cartanyà a l’empresa Grifols és la de cap d’àrea d'operacions de recursos humans a nivell corporatiu, amb responsabiltat global i reportat directament al Chief HR Officer de la companyia. És en aquest àmbit que considera que, per integrar empreses diferents, cal partir del que ell anomena humanisme proactiu: “si tractes bé la gent, els resultats arribaran”. Cal un sistema d’avaluació del rendiment i identificació del potencial de les persones. Qualsevol pot aixecar la mà i jugar.

Crec que, en acabar aquest Corral, tots vam fer nostres les encertades paraules del  corraler Josep M Cabesa, antic treballador de Grifols, quan assegurà: “Si, hospitalitzat, m’adono que m’estan subministrant un producte de l’empresa Grifols, em relaxaré pensant que és el millor possible”. El sentiment de la majoria dels assistents crec que aniria en la línia d’agrair els esforços que empreses com Grifols fan  per tal de trobar noves respostes terapèutiques a les patologies que afecten la nostra salut.

Agraïm de nou  a Francesc Cartanyà la generositat que ha mostrat venint al Corral i desitgem que, en algun dels vols transoceànics que ha de fer habitualment, recordi amb il·lusió aquesta vetllada que vam compartir.

 Imatges de Pau Frigola

Josep M Llorach, "Cal retornar a la natura"

Josep M. Llorach ens va voler explicar que “som natura” i, per fer-ho, va analitzar la progressiva relació d'integració, d'aprofitament i la necessitat de retornar-hi gràcies a la mirada interior i a la transformació personal. En aquest camí ens hi poden ajudar una multitud de tècniques orientals i occidentals; sigui quina sigui la que escollim, haurem de ser constants i esforçar-nos en restablir la relació amb la natura.

Per a mantenir un bon nivell de salut cal una voluntat i una responsabilitat personal. Necessitem ajuda per a restablir les energies  emocionals que afecten directament el nostre estat físic.  El Josep M. utilitza la teràpia floral, una eina ideada per Eduard Bach que es basa en l'experiència acumulada en l'aplicació d'extractes de flors conservades en brandi i que cal conèixer a fons per crear la fórmula que pot ajudar en cada cas, després de valorar el pacient globalment.

Des de la seva vessant de biòleg i arran de l'impacte d'una experiència personal, Josep M. Llorach ha posat en valor un seguit de coneixements generats a partir de la crítica de la visió mecanicista que la ciència tradicional aplica en tots els seus àmbits, també al de la sanitat. En aquest apartat ens recorda el comportament com a ona i com a partícula de la llum, la influència de la música sobre l'aigua, tal com demostra l'experiment de Masaru Emoto, els treballs sobre la memòria de l'aigua de Jaques Benveniste i les seves aportacions a l'homeopatia, les experiències de la xaman Sandra Ingerman, i d'altres intervencions energètiques que relacionen el concepte d'energia, de natura i de salut.

L'ànima, que pesa 21 grams (tal com ha divulgat la famosa pel·lícula), és qui cerca la connexió amb el “ser superior” i ens ajuda a assolir la integració dels diferents nivells: el físic, l'eteri, l'astral i l'espiritual. Passar de la ciència a la creença, i tornar de nou enrere, és un exercici esgotador, però en aquest cas necessari.

De cop, Josep M. Llorach va fer aparèixer en escena una maleta plena d'artefactes i vam poder comprovar a la pràctica com n'estem d'exposats a la influència dels camps magnètics i de les microones. Sobretot en una part de la població que n'és especialment sensible. Segur que aquella nit cap dels assistents vam dormir amb el mòbil carregant a la tauleta de nit.

Amb la radioestèsia, que utilitza per a detectar punts conflictius d'energia en els habitatges, ens va fer una demostració sobre la dimensió de l'aura, la detecció de malalties i  d'altres exhibicions més lúdiques.

Tot plegat, geobiologia, acupuntura, homeopatia, reiki, kinesiologia, xamanisme, etc. conforma una visió de la realitat que fins ara no havia entrat al Corral.  Ens en restarà el record d'una vetllada especial i d'un discurs, el de Josep M. Llorach, que fa reflexionar i repensar des de les conductes més quotidianes fins als plantejaments més globals.