Joaquim Mallafrè i Gavaldà, Llengües comparades: eines per la traducció

Imatge d'Isabel Martínez publicada a reusdigital.cat l'any 2016

Joaquim Mallafrè i Gavaldà és professor, traductor, lingüista i filòleg. Ha exercit aquestes quatre activitats amb excel·lència fins al punt que, aquell infant reusenc que va néixer el 2 de juny de 1941, ha rebut el reconeixement de la seva ciutat amb la Medalla de la ciutat, i del seu país amb la concessió de la Creu de Sant Jordi l'any 1998.

El català com a llengua materna, el castellà com a vehicle d'aprenentatge i l'anglès après per immersió durant i en acabar la carrera fins a convertir-se, com ell mateix confessa, en un vertader “anglòfil”, són les tres llengües que va emprant, descobrint i aprofundint progressivament al llarg de la vida.

Joaquim Mallafrè obté la llicenciatura en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona el 1964 i, més tard, el 1988 es doctora a la secció de Filologia Romànica de la mateixa Universitat. Exerceix la docència com a catedràtic d'anglès, a l’Institut de Batxillerat Gaudí de Reus, i com a professor, a la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta activitat de formació s'estén a tota Europa impartint en cursos, seminaris i congressos de lingüística i traductologia. El nostre convidat col·labora sovint a la premsa escrita i a revistes especialitzades. A la nostra ciutat es vincula molt directament amb el Centre de Lectura.

La traducció de l'Ulisses de James Joyce li ha valgut un gran nombre de reconeixements, entre d'altres, el Premi de la Generalitat de Catalunya a la millor traducció d’una obra estrangera l'any 1981. Tot i això Joaquim Mallafrè confessa que, de les 30 obres que ha traduït, “algunes comporten, com a mínim, el mateix volum de feina i dificultat”. Mallafrè ha traduït autors com Thomas More, Samuel Beckett, Rudyard Kipling, Laurence Stern i d'altres.

Mallafrè ha escrit dos assajos: Llengua de tribu i llengua de polis (1991) i De bona llengua, de bon humor (1994).  El nostre convidat és, sens dubte, una veu altament qualificada en l'anàlisi sociolingüística del nostre país. El seu recorregut acadèmic i professional l'ha fet valedor de ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans. També és membre electiu de la Fundació Mercè Rodoreda.

En aquesta ocasió la presentació del nostre convidat anirà a càrrec de Francesc Cerro, que ha posat en escena algunes de les traduccions de Joaquim Mallafrè. Els reusencs hem pogut gaudir als teatres de la ciutat d'algunes mostres d'aquesta col·laboració.

El tema escollit per Joaquim Mallafrè ha estat el que titula aquesta presentació, és a dir, Llengües comparades: eines per la traducció. També tindrem a disposició dels assistents un text que il·lustrarà i farà més fàcil el seguiment de la xerrada.

Certament, ens fa molta il·lusió comptar al Corral amb algú tan vinculat a la nostra ciutat i que tantes aportacions ha fet a la lingüística i a la cultura del nostre país.  

Ernest Benach i Pasqual, de ciutadà a president i de president a ciutadà

Ernest Benach durant la seva intervenció al TEDxReus 2016

La millor manera de presentar el nostre proper convidat al Corral és fer-ho, tal com ell mateix desitja, a través del currículum que ha penjat a la xarxa i que podeu llegir en el següent enllaç: https://about.me/ebenach

Un punt clau de la seva biografia, ens diu, ve marcada per la seva participació en l’escoltisme.  Ha desenvolupat  aquesta activitat durant tota la vida, primer com a fundador de l’Agrupament Escolta la Mulassa i, al Parlament de Catalunya, de l’associació Nacional Parlamentària Escolta de Catalunya i, més tard, com a membre de l’Assemblea general de la World Scout Parliamentary Union. Tal com l’Ernest Benach diu, i els que han estat escoltes ho poden entendre molt bé,  “l’esperit de servei” ha marcat la seva trajectòria posterior.

També és coneguda la seva activitat a la colla castellera dels Xiquets de Reus, de la que n’és membre fundador i de la que va ser cap de colla i president.

El 1980 és membre fundador de Nacionalistes d’Esquerra i ja participa com candidat  a les primeres eleccions democràtiques. Un cop integrat a ERC,  serà el cap de llista d’aquesta formació política a la candidatura per l’Ajuntament de Reus, en el que ocupa diferents regidories fins el 2001. Quinze anys de diputat al Parlament de Catalunya, dels quals set en va ser el President, són testimoni d'una activitat política de primer ordre. En aquest camí han estat moltes i diverses les responsabilitats que ha anat exercint, entre d’altres les de Cap del Servei Comarcal de Joventut i Director General de Transports.

La vida continua i, després d’una intensa activitat com a polític, l’Ernest Benach, “l’aprenent d’emprenedor”,  es reinventa i ho fa en múltiples facetes. Ha estat soci consultor a l’Escola de Lideratge Social de Catalunya,  graduat en Comunicació per la Universitat Oberta, de la qual actualment n’és professor col·laborador, director de comunicació de l’empresa Milcontratos.com, i també el podeu trobar sovint al restaurant Color d’olor de poma, un projecte familiar amb una oferta culinària que reivindica els productes de la zona.

Com a periodista i comentarista participa en diversos mitjans de comunicació: Mundo Deportivo, al diari Ara, Catalunya Ràdio entre d’altres. L’Ernest és una persona interessada en les tendències que marcaran el nostre futur col·lectiu, tal com es va poder comprovar en la seva intervenció al darrer TEDxReus, esdeveniment del que n’ha estat organitzador en les quatre edicions que s’han dut a terme.

La dedicació a la formació de la gent jove ha estat una constant en la trajectòria vital de l’Ernest Benach, com també ho és la passió per les tecnologies i recursos 2.0, on té una presència rellevant. 

Volem conèixer quin ha estat el procés que ha fet de l'Ernest Benach la segona autoritat del nostre país i quins són els reptes i les emocions amb què s'ha d'enfrontar una persona en l'intent de tornar a ser un ciutadà "normal i corrent".

"En el camp de la fotografia a Reus, manquen sinèrgies entre l'administració i l'associacionisme"

Ja comencem a estar acostumats  a tenir convidats per parelles.  En aquesta ocasió hem gaudit de la presència  i la conversa amb Josep M. Casanoves  i M. Gràcia de la Hoz, amb la fotografia com a tema central.

El Josep M Casanoves va explicar-nos la creació, evolució i situació actual dels tres salons internacionals de fotografia que es convoquen encara avui des de Reus. I ho va fer emmarcant-los en el desenvolupament de la fotografia a casa nostra, que es va iniciar al segon terç del segle XIX, just quan va iniciar-se el costum de cercar imatges de la gent del país. Ben aviat, arran de l’excursionisme científic i a l’empara del moviment de la Renaixença,  el motiu fonamental passarà a ser la realitat del país. La primera popularització d’aquesta disciplina va arribar de la mà de professionals adinerats, metges, farmacèutics i d’altra gent que tenia certa familiaritat amb la manipulació de productes químics i una destacable empenta cultural. En aquest apartat destaca el col·lectiu Trípode i el seu treball per documentar Poblet.

Als voltants de la meitat del segle XX, el desenvolupament de la fotografia a Reus es va gestar en el marc de les associacions culturals de la ciutat per, de forma conjunta, aplegar aquest entusiasme uns anys més tard en l’Agrupació Fotogràfica de Reus. Una entitat que es fundar el 1960 amb l’Enric Pàmies com a primer president. La gran activitat inicial de l’Agrupació organitzant sis concursos fotogràfics  en un mateix any s’ha anat esmorteint amb el pas del temps.

Els salons internacionals de fotografia a Reus tenen el seu origen vinculat al Club Natació Reus Ploms i a les figures d'Enric Pàmies i Josep M. Ribas. El primer i més antic de Catalunya és Fotosport,  nascut el 1970 de la reformulació d’un saló europeu anterior. El premi emblemàtic d'aquest certamen ha estat una medalla dissenyada per l'artista Ramon Ferran generant, amb els anys, una col·lecció d'inestimable valor.

 El Saló Europa es va crear el 1973 vinculat a l'Associació de Personal de “La Caixa” i després del 1993 desvinculada de l'entitat per les retallades del seu Pla d'Acció Cultural. Aquest saló representava una finestra oberta al món en un moment en què el règim autàrquic franquista limitava l'accés a la cultura internacional. La seva continuïtat fou possible gràcies al suport del llavors regidor de cultura Sr. Luís Miquel Pérez (suport que després com a alcalde  faria extensiu a Fotosport) com a Medalla Gaudi en el marc dels Premis Reus, que durarien nou edicions fins a la retallada d’aquesta iniciativa per part de la regidoria de cultura. El tercer saló internacional és GaudiRfoto (Gaudí, Reus, Foto) creat amb la intenció de continuar amb l'experiència  i la filosofia de la Medalla Gaudí.

En Josep M. defineix la història d'aquests salons com un “Guadiana”, pel fet que en algunes ocasions ha perillat la seva continuïtat, ja sia per la complexitat de la seva gestió, per les dificultats econòmiques o per altres diverses circumstàncies que ens explica amb tot detall. Actualment els tres salons estan englobats en una marca: FotoArtReus. La irrupció de la tecnologia digital ha canviat molt els procediments i la gestió dels concursos internacionals i ha facilitat la feina de comissaris que, com en Josep M Casanoves, són reconeguts per la seva dedicació i esforç continuat durant els darrers 25 anys.

En la Intervenció de la M. Gràcia ens va quedar clar que en els certàmens internacionals, a diferència dels nacionals, es paga per participar, no hi ha premis econòmics i el volum de imatges a valorar és molt superior. Ens imaginem la M. Gràcia, que ha participat com a jurat en molts salons internacionals, puntuant de 0 a 9 a un ritme d’una fotografia cada tres segons.  Després, amb la selecció d'aquelles que han obtingut una millor puntuació dels tres membres del jurat, es fa una valoració més pausada fins a decidir el guanyador en funció de l'impacte i la factura de la imatge.

La M. Gràcia ens explica com valora un jurat les fotografies. Aquesta aportació va resultar una classe ràpida i pràctica de fotografia realitzada a partir de l'anàlisi d'imatges concretes. La composició, el treball amb l'enfocament, el contingut, l’impacte o el color van ser alguns dels elements que van centrar un seguit de comentaris tècnics que partien de principis bàsics explicats magistralment  de forma clara i simple.

Amb la M. Gràcia vam fer un recorregut molt instructiu per algunes de les fotografies i fotomuntatges mítics de la història, partint de la primera imatge captada per Joseph Nicéphore, Niépce, l'obra de Dorothea Lunch plasmant la gran depressió americana, i acabant amb la fotografia més cara de la història. Però això ja és una altra cosa. Com en totes les arts, sovint es produeix un fenomen d'especulació relacionat amb certes obres i autors.

Entre les polèmiques val la pena destacar-ne un parell. D'una banda, va quedar clar que la digitalització ha permès l'ús de programari d'edició que finalment s'ha incorporat en el procés de creació artística. De l'altra, en l'àmbit local, ens va quedar la sensació, augmentada amb la promesa electoral de l'actual alcalde de crear en la propera legislatura un concurs fotogràfic d'àmbit nacional, que a Reus potser no valorem el que tenim i no s'ha aconseguit generar un esforç comú entre administració i experts, cosa que seria de desitjar.

Josep M i M Gràcia saben que tenen les portes obertes del Corral per sempre més ja que, tot i tractar-se d'una de les exposicions més llargues fins al moment, estem segurs que encara van quedar moltes coses “a l'objectiu”. Moltes gràcies també per l’aportació de material fotogràfic de gran vàlua i que ja és part de la història de la fotografia de Reus. 

Josep M Casanoves i M Gràcia de la Hoz, fent cert el "Reus, París, Londres..." en la fotografia.

Fotografia: M. Gràcia de la Hoz.
Retrats.

A la conversa preparatòria amb Josep M Casanoves i M. Gràcia de la Hoz ens va quedar molt clar que en el proper Corral tractaríem la història i l’actualitat de la fotografia a Reus, i de la projecció internacional de la ciutat, en aquest cas, gràcies a la fotografia.

“Reus, ciutat de la fotografia?” és el títol de l’escrit que el mateix Josep M. Casanoves ens va lliurar, on explica els detalls d’aquesta tradició cultural, sovint lligada a les entitats, i que actualment encara compta amb tres salons de la Fédération Internationale de l’Art Photographique (FIAP).

Fotosport  és el saló que va iniciar la seva activitat en el marc del Club Natació Reus Ploms i sota el lideratge d’Enric Pàmies, l’any 1970. Després i a partir d’aquesta iniciativa, van sorgir el Saló Europa i GaudiRfoto (amb R majúscula de Reus).

Fotografia: Pau Frigola

Tres salons internacionals en una sola ciutat és un fet molt poc usual, sinó únic, i d’aquí el reconeixement de la FIAP a la feina del Josep M., atorgant-li el nomenament  com d'ESFIAP. Com a comissari d’aquests salons,  ens explicarà la història de la fotografia a Reus, el canvi que ha suposat la incorporació de les noves tecnologies als salons i l’activitat que representa la seva organització.

La M. Gràcia de la Hoz Roch és l’única dona a l’Estat Espanyol que ha assolit el màxim reconeixement artístic de la FIAP, Mestre FIAP-MFIAP. La seva obra, guardonada en múltiples ocasions, ha sabut evolucionar amb els temps i esdevenir una marca artística inconfusible. La seva aportació no només versarà sobre les característiques de la seva obra, sinó que també ens desvetllarà els secrets més preuats de  la gestió de la imatge amb les eines que la informàtica posa al nostre abast.

Una nit amb dues lletres majúscules: la “F” de Fotografia i la “R” de Reus.

PS. 

Per a més informació podeu consultar la web de FotoArtReus.

Per a participar al concurs Europa 2015.

Els pots seguir al facebook

https://www.facebook.com/fotoartreus.cat

https://www.facebook.com/JosepMCasanoves