Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris filòleg. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris filòleg. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de juny del 2018

Joaquim Mallafrè i Gavaldà, Llengües comparades: eines per la traducció

Imatge d'Isabel Martínez publicada a reusdigital.cat l'any 2016

Joaquim Mallafrè i Gavaldà és professor, traductor, lingüista i filòleg. Ha exercit aquestes quatre activitats amb excel·lència fins al punt que, aquell infant reusenc que va néixer el 2 de juny de 1941, ha rebut el reconeixement de la seva ciutat amb la Medalla de la ciutat, i del seu país amb la concessió de la Creu de Sant Jordi l'any 1998.

El català com a llengua materna, el castellà com a vehicle d'aprenentatge i l'anglès après per immersió durant i en acabar la carrera fins a convertir-se, com ell mateix confessa, en un vertader “anglòfil”, són les tres llengües que va emprant, descobrint i aprofundint progressivament al llarg de la vida.

Joaquim Mallafrè obté la llicenciatura en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona el 1964 i, més tard, el 1988 es doctora a la secció de Filologia Romànica de la mateixa Universitat. Exerceix la docència com a catedràtic d'anglès, a l’Institut de Batxillerat Gaudí de Reus, i com a professor, a la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta activitat de formació s'estén a tota Europa impartint en cursos, seminaris i congressos de lingüística i traductologia. El nostre convidat col·labora sovint a la premsa escrita i a revistes especialitzades. A la nostra ciutat es vincula molt directament amb el Centre de Lectura.

La traducció de l'Ulisses de James Joyce li ha valgut un gran nombre de reconeixements, entre d'altres, el Premi de la Generalitat de Catalunya a la millor traducció d’una obra estrangera l'any 1981. Tot i això Joaquim Mallafrè confessa que, de les 30 obres que ha traduït, “algunes comporten, com a mínim, el mateix volum de feina i dificultat”. Mallafrè ha traduït autors com Thomas More, Samuel Beckett, Rudyard Kipling, Laurence Stern i d'altres.

Mallafrè ha escrit dos assajos: Llengua de tribu i llengua de polis (1991) i De bona llengua, de bon humor (1994).  El nostre convidat és, sens dubte, una veu altament qualificada en l'anàlisi sociolingüística del nostre país. El seu recorregut acadèmic i professional l'ha fet valedor de ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans. També és membre electiu de la Fundació Mercè Rodoreda.

En aquesta ocasió la presentació del nostre convidat anirà a càrrec de Francesc Cerro, que ha posat en escena algunes de les traduccions de Joaquim Mallafrè. Els reusencs hem pogut gaudir als teatres de la ciutat d'algunes mostres d'aquesta col·laboració.

El tema escollit per Joaquim Mallafrè ha estat el que titula aquesta presentació, és a dir, Llengües comparades: eines per la traducció. També tindrem a disposició dels assistents un text que il·lustrarà i farà més fàcil el seguiment de la xerrada.

Certament, ens fa molta il·lusió comptar al Corral amb algú tan vinculat a la nostra ciutat i que tantes aportacions ha fet a la lingüística i a la cultura del nostre país.  

dimarts, 19 d’abril del 2016

Josep Bargalló i Valls, una experiència de govern

Josep Bargalló i Valls
En Josep Bargalló i Valls (1958) és conegut per tothom com el "Pep Bargalló" i, a més, tothom sap que és de la Torre; també és evident la seva capacitat, gairebé innata, de tocar molts temes i fer-ho bé.

Pep Bargalló és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la URV. La seva relació amb la llengua i la literatura ha estat una constant, ja des de l'època d'estudiant, quan editava els seus primers llibres de poesia que venia pel bar de la facultat, llavors encara delegació de la UB, situada a la plaça Imperial Tàrraco.

Com a escriptor, ha exercit de crític literari, assajista i historiador de la cultura: Literatura catalana del segle XVI al XVIII (1987), Manual de mètrica i versificació catalanes (2007, 2a edició, ampliada i revisada), Què és la mètrica. Introducció a la versificació catalana (2007), Una pàtria sòlida en el temps. Un projecte social i nacional per al nou catalanisme del segle XXI (2006), Què fem a Frankfurt? i d'altres.

A més, podeu llegir a la viquipèdia que va escriure els diàlegs de la pel·lícula La teta y la luna de Bigas Luna i que és l'autor de la versió dels pastorets de Josep M Folch i Torres que es representa a Tarragona. Ho sabíeu això?

De tots és conegut que la seva fal·lera per la cultura no és només una aproximació teòrica. És membre de la colla castellera de Torredembarra, del ball de diables  dels portadors del drac, i participa activament de la vida d'aquestes associacions i d'altres.

La seva activitat professional, abans i després de les seves ocupacions polítiques, ha estat vinculada al món de l'ensenyament. Inicialment com a professor d'institut i actualment a l'ICE de la URV. És oportú recordar en aquest punt que el 17 del desembre de 2003 al 20 de febrer de 2004 va exercir el càrrec de Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya. 

Si mireu a internet podreu comprovar fàcilment que és un home en xarxa. Podreu optar per seguir-lo a twitter (@JosepBargallo), veure les seves presentacions sobre competències educatives i l'ensenyament de la llengua a Slideshare o, fins i tot, seguir el seu bloc personal on toca qüestions literàries, o relacionades amb el dia a dia de l'activitat política. Google+, Facebook, Linkedin i d'altres entorns de la xarxa tampoc li són aliens.

Si bé ens podria parlar de molts temes interessants, en Josep Bargalló ve al Corral per a fer memòria d'una experiència de govern. El nostre convidat, com és notori, va ocupar diferents càrrecs a l'administració catalana: diputat al Parlament de Catalunya des de 1992 a 2003 per ERC, conseller en cap de la Generalitat de Catalunya des de febrer del 2004 al maig del 2006. Al seu municipi ha estat regidor i tinent d'alcalde. Tots recordem episodis de la seva activitat parlamentària i de govern o, posteriorment, de quan va dirigir l'Institut Ramon Llull, del 2006 al 2010.

Segur que del record del passat en sorgirà també una anàlisi de l'actualitat i un projecte de futur que, sens dubte, volem conèixer.