El Corral es va convertir en la recepció d'un festival de cinema
per rebre Jesús Monllaó: catifa vermella, photocall amb el cartell de la pel·lícula Fill de Caín, i tots els assistents disparant els seus flaixos. Tot
preparat per rebre al director de cinema de 46 anys que, format a Canterbury i
decidit a dimensionar la seva activitat professional a nivell internacional, va
acceptar compartir amb nosaltres una vetllada que segur resultaria enriquidora.
Durant el sopar es van acomplir
totes les expectatives posades en un convidat polifacètic i dinàmic, amb una
gran capacitat per transmetre les pròpies vivències, que no va decebre un
públic heterogeni que l'observava amb la boca oberta mentre escoltava el seu
discurs inesgotable.
El fill del Pepe i de la Lola,
rapitenc de naixement i de Vallmoll per ascendència materna, ha fet de tot:
professor d'anglès, vigilant nocturn mentre escrivia el guió, porter de
discoteca, director de casal d'estiu, etc. En la seva faceta esportiva, ha
practicat boxa, ha estat campió cinc anys en la modalitat d'halterofília dels
100 kg press de banca, aconseguint el
rècord estatal amb 45 aixecades, i ha jugat de lateral al futbol americà.
Mentre comenta aquesta darrera faceta, no perd l'oportunitat de mencionar el
paper de la “gent trempada de Reus” en
l'equip dels Imperials.
Fer cinema és un treball en equip
en el que intervenen molts professionals. Tots els directors es creen una
“camarilla” en qui dipositen la seva confiança i obtenen junts els èxits i els
fracassos. El procés de creació també té moments de soledat, de reflexió i
d'incertesa, que porten el creador a passar per moments il·lusionadors i per
altres de difícils que cal superar per aconseguir un bon producte final.
La seva expressió revela una gran
complicitat quan parla de l'Izan, el seu músic de capçalera. Un compositor de
36 anys que viu a Anglaterra i a qui va demanar escriure la música per a la
pel·lícula. Conscient que la música no ha de ser protagonista sinó que ha
d'acompanyar l'acció, va haver de reduir
la proposta del músic a una formació de càmera. L'encàrrec es basava en
reflectir tot un seguit d'emocions: tristesa, pànic, etc., i a partir d'això
l'Izan va treballar dur fins escriure la versió definitiva. El Jesús també ha
sabut treballar el silenci. Un risc que supera magistralment en deixar
despullats els darrers minuts del film.
No hi ha dubte que el finançament
és un dels aspectes clau en la concreció d'un projecte. Dos milions d'euros són
una gran inversió i cal que la presa
bona sigui la primera. El temps és diners, i els diners, aconseguits amb la
reinversió dels beneficis obtinguts en curts anteriors, amb el suport d'amics i
familiars i amb el risc del productor, no poden ser gastats banalment, fet que
obliga a treballar sota pressió.
El Jesús, conscient de la
presència d'estudiants de comunicació audiovisual entre els assistents,
aprofita per adreçar-los uns quants missatges directes que mostren el seu
tarannà. “Quan treballeu en un projecte, encara que sigui de classe, penseu
sempre en el públic”, “Cada projecte realitzat serà la vostra targeta de visita
per aconseguir el següent”. Sàvies consignes que van mostrar la capacitat
pedagògica del convidat.
La feina definitiva la marca el
muntatge, una activitat que demana concentració i molta feina realitzada a
partir d'una visió global de l'objectiu que cal assolir i la capacitat de
mostrar la imatge adequada a cada moment. Sis versions es van fer del Fill
de Caín. Entre les dues últimes, un escurçament de 30 segons va comportar
un canvi essencial, fins el punt que els especialistes de TV3 que havien de
beneir el film van concloure: ”ara sí, aquesta és la millor pel·lícula de
l'any”.
L'aposta per una producció en
català i castellà va ser un risc que es va esvair quan al Festival de Cine
de Málaga els espectadors van restar deu minuts drets aplaudint al final de
la projecció. Lamentablement, a Catalunya, el 60% de les còpies distribuïdes ho
han estat en versió castellana. Tot i els comentaris d'alguns assistents, pel
director novell és un fet que fins i tot a Catalunya hi ha una preferència pel
visionat de cine en castellà.
Les múltiples anècdotes que el
Jesús va explicar dels diferents moments de la producció van amenitzar la
vetllada. Sabíeu que les partides d'escacs tenen copyright? Va caler
intercanviar el color de les peces de partides famoses per a poder mostrar-les,
cosa que ha estat reconeguda pels aficionats a aquest esport. També entre els
psicòlegs ha estat motiu de controvèrsia el paper del professional que
s'implica en una relació personal amb la clienta. O la relació inacabable de
peripècies en la recerca dels exteriors, especialment de la casa on viu la
família protagonista del film, o de
l'intens treball realitzat en la piscina per permetre el bany al dia següent
del rodatge. Fins i tot l'interès suscitat entre molts espectadors per la
rebotiga de la cereria de Tarragona, que s'han adreçat al propietari de
l'establiment per veure'n l'interior sense saber que, en realitat, era la
biblioteca del Centre de Lectura de Reus.
El director també va abordar
aspectes més polèmics, com les reflexions sobre la conveniència de mostrar el
cos nu d'una nena a l'escena de la banyera, o el conflicte inicial amb
l'escriptor del llibre que, finalment, va reconèixer la qualitat de la feina
feta en l'adaptació definitiva del guió i del resultat obtingut. Encomanat de
l'ambient distès de sobretaula, va confiar-nos detalls molt interessants sobre
l'oferta de la productora nord-americana per comprar els drets a canvi de
modificar el final per un happy end, o el procés de selecció dels
actors, especialment dels més joves, en el qual ens va fer evident la
professionalitat d'en José Coronado i de la resta d'actors. Tampoc no va
defugir la inevitable nota de glamour, en referir-nos
l'anècdota viscuda a la gala dels premis Goya quan, després
d'entrar per una porta errònia al recinte on es celebrava la cerimònia, el van fer recular i pujar en una limusina
per recórrer els darrers trenta metres que el separaven de la catifa vermella.
També hi va haver lloc per a la
reflexió, més profunda, sobre la realitat de la indústria en la conjuntura
actual, en què produccions realitzades per persones reconegudes del cinema
espanyol han fracassat estrepitosament a la taquilla i molts professionals del
sector busquen fora la feina que no troben a casa. La reinversió en la
digitalització dels cinemes obliga els exhibidors a acceptar ofertes
d'exclusivitat que limiten l'accés del gran públic a moltes produccions de
qualitat. També l’IVA excessiu i d'altres interessos lligats a la colonització
cultural no permeten l'accés a un cinema que forma part del patrimoni cultural
d'un poble i és una eina imprescindible per combatre la ignorància i la inòpia.
Encara vam tenir temps per
reivindicar la versió original, atès que amb el doblatge es perd l’autenticitat
del producte. Sovint la veu de l'actor, l'esforç per aconseguir l'expressió
adequada d'una frase i bona part del treball amb els intèrprets es pot perdre
inútilment. També va tenir paraules d'elogi i reconeixement per la feina que
fan altres persones del món del cinema català com la Isona Passola.
En Jesús Monllaó vol fer cine de
veritat! Tot i que encara li queda feina de promoció del Fill de Caín, per a ell, això ja forma part del passat. En aquests
moments treballa durament en dos guions i es mostra expectant per un projecte
que representaria un salt endavant en la seva carrera, una producció en la que
s'intenta la participació d'un afamat actor americà.
Jesús Monllaó, moltes gràcies per
acompanyar-nos en El Corral. Nosaltres sí que creiem que la teva feia i la
teva pel·lícula Fill de Caín mereixen
el reconeixement dels premis Gaudí i Goya. El nostre i el del
públic ja te l'has guanyat!
