divendres, 19 de febrer del 2016

Andreu Mayayo Artal. Memòria i història



Adaptació de la fotografia d'Enric Català
Nascut a Samper de Calanda l’any 1959, de molt jove es va traslladar amb la seva família a viure a Montblanc. L’Andreu ben aviat va destacar pel seu compromís social i polític en els moviments antifranquistes i per la seva capacitat intel·lectual i de lideratge.

La seva carrera política va començar a la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) i posteriorment al PSUC. En totes dues organitzacions va desenvolupar una important tasca com a organitzador i divulgador de la reivindicació dels drets civils (com ara l'objecció de consciència), socials i nacionals. L’hem vist recórrer el nostre país al costat d’organitzacions sindicals, la Unió de Pagesos, l’Assemblea de Catalunya i tantes d’altres.

Reivindicar la història local el va portar a la publicació d’un seguit de treballs en els que, tal com es feia en altres llocs d’Europa, revisava la metodologia científica aportant una nova visió epistemològica. Una mostra n’és la seva tesi de llicenciatura: La Conca de Barberà de la crisi agrària a la guerra civil, 1890-1939. Als enllaços de Dialnet i CCUC podeu conèixer la seva extensa bibliografia. En aquest apartat volem fer referència a la que suposem és una de les seves obres més estimades: La veu del PSUC. Josep Solé Barberà (1913-1988), un sentit homenatge a un gran polític reusenc i millor persona.

L’Andreu Mayayo ha estat alcalde de Montblanc en dues legislatures:  del 1991 al 1993 i, després d’un procés de primàries obert a tot el cens electoral, del 1995 al 1999. Durant aquests mandats van fer-se palesos altres trets que el defineixen: una gran capacitat de treball i de negociació, i la visió per  generar projectes globals de  futur.

Doctor i Catedràtic d’Història Contemporània, exerceix les seves funcions docents al Grau d’Història Contemporània i al Màster d'Història Contemporània i Món Actual a la Universitat de Barcelona. El franquisme a Catalunya, els moviments socials, el sindicalisme i la transició democràtica són els principals temes de recerca de la seva càtedra a la UB, universitat en la que actualment assumeix el càrrec de vicedegà de la Facultat de Geografia i Història.

Director de Segle XX. Revista Catalana d'Història, forma part del consell editorial de la revista L’Avenç, i del consell assessor de la revista Sapiens. És membre de la Junta de Govern del Memorial Democràtic de Catalunya elegit pel Parlament de Catalunya.

L’Andreu Mayayo és molt conegut al nostre país per les seves col·laboracions habituals a tertúlies i debats de diversos mitjans de comunicació: RAC1, Catalunya Ràdio, BTV, etc., en l'actualitat a TVE i Ràdio 4. Ha intervingut en múltiples reportatges i documentals sobre la història recent a Espanya.

Ben aviat, l’Andreu serà entre nosaltres per parlar de “Memòria i història”, dues maneres de mirar el passat, la primera a través del cor i la segona a partir de la raó.

dimarts, 9 de febrer del 2016

Josep Masdeu i Dolors Guerrero. Una història personal i esportiva

Josep Masdeu i Dolors Guerrero
La relació de Josep Masdeu amb el món de l’automobilisme  li ve de molt jove. Als 14 anys ja va començar a treballar en un taller de pneumàtics, i a partir d’aquí la seva relació amb el Moto Automòbil Club Reus i les patums del motor de la ciutat. La seva primera participació oficial va ser amb llicència falsa (va ser necessari canviar la fotografia original de Josep Huguet) quan tenia 18 anys, a la pujada en costa de Tortosa. Recordem també les curses de karts de 100 cm3 i rodes altes als circuits d’Alcover i Constantí.

De karts, els corralers en van seguir parlant encara uns dies per esbrinar quan se n’havien començat a fer curses a Reus, al traçat de l’actual Avinguda del Comerç, que fins als anys 70 era coneguda popularment com “Les corbes de la Sofia Loren”.

El Josep recorda tots els vehicles que ha tripulat: l’R5 turbo, el Seat sis-cents, el Ford fiesta XR2, el Ford Scort, la barqueta amb que va participar al Campionat de Catalunya de muntanya, i tants d’altres que han passat per les seves mans.

“El copilot és fonamental en un ral·li, és el 50%” comenta quan recorda les persones que l’han acompanyat al seient de la dreta. “El copilot no es pot agafar i no s’adona quan s’acosta un incident de conducció”.  Moltes vegades aquest paper l’hi ha tocat a la seva esposa, la Dolors Guerrero. El 1982, quan van guanyar el Campionat d’Espanya, van estar més de tres-cents dies fora de casa. La Dolors va córrer la darrera cursa del campionat prenyada. No va dir res perquè sabia de la importància de la cursa i no se la volia perdre.

L’única fixació de Josep Masdeu quan corria era no sortir de la “part negra que hi ha entre dues franges verdes” fent referència a la calçada tal com la veu un pilot conduint ràpid. Era una època en què els pilots no entrenaven i s’havien de finançar tot el material, llevat d’algunes ocasions en què un patrocinador ajudava amb pneumàtics o algun recanvi ocasional.

Com no podia ser d’una altra manera, la nit va estar plena d’anècdotes, com la vegada que, baixant “a tope” per una carretera gelada i pocs frens, van decidir fer el tram sense cinturó de seguretat i amb les portes obertes per si calia saltar del vehicle.


Participar en el ral·li de Montecarlo és una gran aventura i acabar-lo un gran goig, tot i que en “Pescarolo” només mostra inquietud per no penalitzar als controls horaris. Acabar-lo com a primer espanyol li va comportar tots els trofeus que la Federación Española tenia reservats per a Carlos Sainz.

La vetllada va transcórrer  entre comentaris i fotografies antigues que el Josep mostrava amb el seu mòbil mentre responia les preguntes dels assistents. 

Vint-i-un anys com a cap de seguretat del Ral·li Catalunya donen per molt, amb l’helicòpter a punt per actuar amb la màxima celeritat davant de qualsevol contratemps. Un ral·li que el nostre convidat ha volgut sempre a les nostres comarques i que s’hi ha mantingut tot i els intents de portar-lo a altres indrets. Trobar pressupost no és cosa fàcil, especialment després de la retirada dels patrocinadors privats espanyols més importants.

No podia faltar comentar la importància del RACC, l’entitat amb més socis de Catalunya, i la seva relació amb la Federació Catalana i el sector de l’automòbil en general. Repassem l’estructura del món de l’automobilisme i les grans figures actuals: “qui té padrins, bateja”. Sembla que Josep Masdeu coneix un refrany per a cada ocasió.

El món dels ral·lis sovint no està ben vist per la gent del territori, que sovint hi veu més els inconvenients (incivisme, carreteres tallades, etc.)  que els avantatges (promoció econòmica i turística). Aquest tema va generar un viu debat entre els assistents. Sembla que cal fer alguna cosa per acostar el món de l’automobilisme a més gent, per tal que hi hagi una percepció més positiva d’aquest esport. Es proposen diverses actuacions per controlar l’incivisme i els casos, més aviat ocasionals, de vandalisme tot i que els organitzadors compten evidentment amb costoses assegurances i serveis que treballen després de les curses per restablir els desperfectes de l’entorn: treballar amb els alcaldes, difondre els valors i avantatges de l’activitat, rendibilitzar el pas dels ral·lis, com és el cas de l’Ajuntament d’El Molar, fer pagar entrada i d’altres, però sens dubte no és un tema fàcil d’encarar.

La crisi econòmica també ha colpejat amb força el món dels ral·lis, cosa que ha dificultat el manteniment de moltes curses. “Fa falta moniato” sentencia el nostre convidat amb la seva habitual contundència.

Agraïm la presència de Josep Masdeu i Dolors Guerrero que, acompanyats en aquesta ocasió per l’elit organitzadora del ral·li Costa Daurada Legend 2016, han sabut transmetre una història personal lligada a la de l’automobilisme del nostre país. Potser ara serà més fàcil comprendre perquè es comenta que en “Pescarolo” és un home estimat i una referència del món del motor a casa nostra.

Fotografies de Pau Frigola