En Francesc ens va
explicar la motivació que l'ha portat a fer una xerrada amb els pacients que
han de ser operats, i és que “la Maria no sabia què li havien fet”. En la
primera visita després d'una operació tan important com la implantació d'una
pròtesi, els pacients desconeixien en què havia consistit la intervenció que
els havien fet. Solució: “els farem venir a classe”. Aquesta experiència, que
podeu veure en l'article de presentació, ha estat un èxit i actualment s'està
aplicant a altres serveis hospitalaris. Els pacients coneixen millor el
cirurgià que, tan tapat i protegit per aconseguir la màxima asèpsia, els ha
operat i d'aquesta manera s'obvia el segon comentari habitual: “vostè era a la
sala d'operacions?”.
En els darrers 20
anys la demanda de pròtesis ha augmentat exponencialment i, a més, ara cal
adaptar-se a les noves demandes dels pacients. En els anys 80 s'intervenia per
eliminar el dolor; als 90 els pacients més grans estaven preocupats per poder
seguir ballant quan anaven a la seu dels jubilats o a un viatge de l'INSERSO a
Benidorm; actualment, al segle XXI, els pacients volen continuar practicant
esport. Una pròtesi serveix per fer vida “normal” i activitat física moderada,
però no per a dur a terme activitats molt exigents com córrer, esquí alpí o esports
de contacte.
Algunes de les
dificultats més importants després d'implantar una pròtesi són les luxacions i
les infeccions. Aquestes darreres són molt poc freqüents (entre l'1 i el 2 %
depenent dels casos), cosa que demostra que aquesta especialitat es troba a un
nivell molt alt. El fet que el mateix rei dEspanya hagi patit totes les
complicacions possibles posa de manifest que la causa no és l'equip mèdic, les
instal·lacions, ni el procediment. Un exemple així ajuda a explicar-ho al
pacient que s'hi troba.
El Dr. Pallisó ens
va il·lustrar de forma molt amena sobre un seguit de temes propis de
l'especialitat gràcies a les pròtesis reals de diferents articulacions que va
mostrar-nos i a la seva gran capacitat de comunicació i d'adaptació a un públic
que, en la seva majoria, érem desconeixedors del tema. Vam saber que el titani
és millor aplicar-lo als joves sense cimentar i, en canvi, que l'acer fixat amb
ciment ossi és preferible per a les persones majors de 75 anys. Vam conèixer la
facilitat amb què es generen un gran nombre de micropartícules com a
conseqüència del desgast per fregament dels materials en contacte en les zones
de lliscament: metall, ceràmica i polietilè, que pot anar amb qualsevol dels
dos anteriors. Va resultar molt entenedora la imatge del Dr Pallisó sostenint
un plat de plàstic en una mà i un de ceràmica a l'altra i preguntant-nos,
després de deixar caure el primer, que passaria si deixava caure el segon, tot
plegat per fer-nos entendre què la ceràmica, més dura, es pot trencar més fàcilment
que el plàstic.
A Reus, l'empresa
Traiber S.L. es dedica al disseny, fabricació i comercialització de productes
de cirurgia ortopèdica. A l'estat espanyol, també hi ha una altra empresa a
Lleida i dues a València.
En Francesc es va
mostrar rotund en la defensa del model de gestió de SAGESSA , de l'Hospital de
Reus i de la medicina pública en
general, a la qual acudim quan tenim problemes greus i que és capaç de
prioritzar millor la despesa. En aquests moments de crisi es dóna màxima
prioritat a les intervencions urgents i oncològiques i, pel que fa a les
intervencions traumatològiques no urgents, s'ha de dir que els pacients
certament s'han d'esperar més, però que els protocols quirúrgics continuen mantenint-se
a un nivell de màxima qualitat.
La polèmica va
sorgir en parlar de com prioritzar l'atenció en funció de determinats criteris.
En aquest sentit el Dr. Pallisó, que ha participat en diferents grups de
treballs, va comentar el fet que tècnicament i científica s'ha pogut arribar a
algunes recomanacions que mai s'han aplicat, atès que no hi ha voluntat
política de marcar el límit.
A nivell preventiu,
ens va recomanar una activitat física moderada i contínua, prendre el sol
lleugerament per afavorir la síntesi de vitamina D i afavorir l'absorció del
calci. La millor prevenció és la precaució. El tractament molecular i les
cèl·lules mare seran el futur de l'especialitat, però malauradament encara
estem en la fase de recerca.
D'aquí a vint anys,
el trenta per cent dels assistents a la trobada portarem una pròtesi a una
articulació. Serà llavors quan recordarem com el cirurgià fa quatre passos per
rentar-se braços i mans abans d'iniciar la sessió quirúrgica i com, tot vestit
amb roba esterilitzada i protegit pel visor transparent, es reunirà amb un o
dos traumatòlegs més, dues infermeres (a qui no cal indicar l'eina precisa a
cada moment) i un anestesista per, treballant en equip, substituir-nos una
articulació. Nosaltres sí que sabrem qui
ens ha operat i què ens han fet perquè haurem anat a classe.
