El Corral va
commemorar la seva 25a edició fora del seu espai habitual amb Miquel Sellarès com a convidat. El tema central de
la trobada va ser la seguretat al nostre país d'acord amb el context polític
actual.
Per Miquel Sellarès
és una prioritat la creació del projecte de seguretat integral del país. Un
marc que contempli un concepte ampli de seguretat i tots els agents implicats:
mossos, bombers, agents rurals, protecció civil, controladors aeris i
responsables dels sistemes de mobilitat. Per això cal el convenciment polític,
la formació específica dels agents i una inversió econòmica adient.
Cal tenir ben
definides dues estructures diferenciades: els serveis d’informació policial que
donen cobertura al poder judicial i els serveis d’intel·ligència. Aquest darrer
servei és essencial per a un estat, i a Catalunya s’ha menystingut. De fet, no
comptem ni amb un servei d’informació lligat a la pròpia estructura dels cossos
de seguretat per conèixer les empreses i persones amb les quals s’ha de
relacionar, servei que sí disposen, fins i tot, les grans corporacions. Molt
diferent és el cas del País Basc, que compta amb un grup de funcionaris
infiltrats en el govern de l’estat, circumstància que és coneguda pels mateixos
ministeris. A tall d’anècdota, Miquell Sellarès recorda que a les reunions del
ministeri, quan el funcionari de torn lliurava els dossiers als representants
de les comunitats autònomes, als bascos els deia: “A vosotros no os hace falta.
Seguro que hace ya quince días que está en vuestro poder”.
En el nostre país
s’està treballant molt a nivell de papers, però molt poc a la realitat. Mentre
que el CNI compta amb 7.500 persones en nòmina i d’un pressupost important, a
Catalunya no hi ha una estructura adient. Podem reflexionar, per exemple,
comparant els diners de què disposen les diferents institucions per aconseguir
informació de cadascun dels seus confidents:
500 € el CNI, 200 € la Guàrdia Civil i 50 € els Mossos d’Esquadra. Els
cos dels Mossos d’Esquadra disposa només de 800.000 € anuals per lluitar contra
la delinqüència organitzada. Queda clar, doncs,
que “els Mossos juguen a 3a divisió”.
Miquel Sellarès va
demostrar el seu gran coneixement sobre els cossos de seguretat quan ens va
resumir en poques paraules les característiques de cadascun dels que estan
implantats en el nostre país, comparant
a més la seva situació amb la d'altres països d’Europa.
Ens va oferir també
un repàs de la situació actual dels principals agents polítics, veient CDC passar per un moment de nervis,
fruït del seu procés de reorganització, ERC en un moment de pau interna com mai
havia viscut, i una CUP amb una nova directiva que li mereixia confiança. El
“peix que falta” -afirmà- es troba en el “món Colau”, on hi ha un grup de
possibles independentistes que cal tenir en compte i que poden representar la
diferencia necessària. Les tesis de Dante Fachín i el seu grup recorden la
història, ja viscuda, d’una esquerra que segueix creient en la possibilitat de
reformar l’Estat Espanyol, cosa que la història ha demostrat impossible.
Si en un futur
Catalunya esdevé independent, tothom, Espanya i Europa, seran els primers
interessats que la seguretat funcioni a Catalunya. Hi ha massa objectius
comuns: la lluita contra la delinqüència, el gihadisme, la seguretat de les
empreses (ports, indústries químiques, centrals nuclears, etc.) i d’altres.
Catalunya serà requerida en la corresponsabilitat que li pertoqui.
Quan Miquel
Sellarès parla dels Mossos se l’il·luminen els ulls. Recorda els primers
moments, quan va concebre la idea que havia de ser un cos valorat per tots els
catalans i va buscar persones fora de Convergència perquè s’hi impliquessin.
Comenta els diferents moments en la història del cos de mans dels diferents
consellers. Valora la situació actual d’uns mossos desarmats, que sembla que
ben aviat veuran una petita millora que és del tot imprescindible. Un cos que
no ha d’estar davant del procés en cap moment, “són els polítics que s’hi han de posar a l’avantguarda”. Només
lamenta que la nostra policia no hagi tingut una preparació suficient en
autoestima i formació nacional, fet que li han retret fins hi tot alts càrrecs
de la Guàrdia Civil.
El nostre convidat
ens mostra clarament el seu afecte per Josep Benet, que considera el seu pare
polític. Durant la seva controvertida trajectòria política, Miquel Sellarès ha
tingut contactes amb gent de tots els pensaments polítics. No amaga la seva
actual militància al Partit Socialista de Mallorca i és mostra un pèl
entremaliat quan comenta que ben aviat partirà cap a la seva terra estimada per
a fer-hi unes quantes xerrades per difondre el missatge independentista.
Segons el nostre
convidat, el camí cap a la independència s’ha de fer a partir d’un programa de
mínims. No té sentit discutir els detalls, això només provocarà desunió. L’estructura
d’un estat és una cosa seriosa i l'Estat Espanyol usarà tots els recursos al
seu abast. Ja ho estan fent: volen desballestar
TV3. Hi ha una ofensiva orientada a reduir al màxim la presència del
català en els mitjans de comunicació, a
intervenir a tots nivells en el procés.
La batalla militar
és inviable, la perdríem sempre. El que mai podran fer serà detenir tota la
població implicada. “No podem fracassar i
ho hem de fer ràpid”.
Miquel Sellarès va
estar amb nosaltres per a compartir una experiència, una visió particular i
fonamentada sobre la realitat política a casa nostra. Li agraïm la generositat
i la paciència. Als prestatges del Corral sempre hi lluiran els llibres que ha
escrit i que va tenir l'amabilitat de regalar-nos: Un pas endavant i Construint
un nou estat.
Moltes gràcies,
Miquel.
