Màrius Serra i Roig. Per Sant Jordi, "català a l'atac"

Fotografia de Berta Gonzàlez Dòria. Font: mariusserra.cat

Aquest cop hem decidit que qui vulgui conèixer a fons l'obra del nostre convidat navegui per la web mariusserra.cat, un excel·lent aparador per comprendre l'abast de l'activitat creativa de Màrius Serra.

Escriptor “en sèrie”, traductor i divulgador de la nostra llengua, resideix a Verbàlia i des d'allí contagia la resta dels humans de les seves dèries. És així que ens veiem, de forma inexplicable, a nosaltres mateixos movent les lletres del nostre nom per trobar un “ Avida Dollars” que ens defineixi o cercant un assassí partint de l'exclamació “Eh! Ànec brillant”. Ens consta que jubilats i treballadors es lleven d'hora per esmorzar i tenir-ho tot a punt (diccionaris, enciclopèdies, ordinador,...) per afrontar en condicions de competitivitat l'Enigmàrius matinal o els mots encreuats.

Segur que el futur de la nostra llengua depèn de cadascun dels parlants. Segur que hi fa molt l'escola, amb la seva voluntat de no discriminar. És evident que Màrius Serra, que és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 2013, encapçala un grup de persones imprescindibles en la defensa i la promoció de la llengua catalana. I ho fa des de tots els registres (narrativa breu, novel·la, assaig, infantil, jocs lingüístics,...), i per tots els mitjans (llibres, premsa, ràdio, televisió, jocs de taula).

Certament, amb la seva obra és capaç de transportar-nos a un país exòtic o a una realitat fabulada, ens pot emocionar i fer aprendre lliçons fonamentals de vida amb l'expressió de vivències personals, ens instrueix amb reflexions sobre el llenguatge i la societat, o ens aporta eines per a compartir en família estones de diversió i relació gratificants.

Pencaire -no sabem si ho és perquè va “néixer un u de maig, el de mil nou-cents seixanta-tres”- engrescador, col·laborador,  és capaç de fer metalingüística, meta literatura i, com és podrà comprovar al Corral, “metaSantJordi”. Efectivament, el tema escollit per aquesta trobada és, com heu pogut llegir al títol d'aquesta presentació, “Per Sant Jordi, català a l'atac”. Fent servir les  paraules del mateix Màrius, la intenció és “analitzar la presència i qualitat del català en els mitjans de comunicació, publicacions i llibres en una diada que pot representar un terç del volum de negoci de tot l'any per a la indústria editorial catalana” i, a partir d'aquí, barra lliure!

Com no pot ser d’una altra manera, segur que passarem una vetllada molt especial que ens permetrà aprendre, jugar i gaudir partint de la reflexió sobre la llengua i la realitat del nostre país. I, a més, de ben segur que ens agafaran moltes ganes de llegir la seva darrera obra “La novel·la de Sant Jordi”.

Francesc Cartanyà Salvat, el nostre negoci comença i acaba amb la gent

Francesc Cartanyà va demostrar, a la pràctica, que és la millor persona per explicar Grifols. Ho ha fet durant molts anys i arreu. Transmet la història de la companyia com una experiència viscuda intensament. Fa seus els valors de l'empresa que ha hagut d'exportar a altres continents i grups empresarials, més grans que la pròpia companyia. Coneix perfectament el procés de producció, que sap explicar de forma entenedora i emprant amb rigor els conceptes mèdics i econòmics que l'exposició requereix.

Tot i que la base del negoci és el plasma i l'obtenció de proteïnes, Grifols és molt potent pel fet que ha desenvolupat un important departament d’I+D especialitzat en millorar el procés de producció, en desenvolupar nous usos de les proteïnes i millorar la qualitat constantment (més de 100 enginyers propis, amb el lema: “tot es fa a casa”). Un altre sector força important és l'elaboració d'analitzadors i reactius per al diagnòstic i, també,  dins de la divisió anomenada Hospital destaquen la producció de serós, bosses de sang i sistemes de logística hospitalària.

La tècnica clau en el negoci del plasma s'anomena plasmafèresi i consisteix en retornar bona part de les cèl·lules sanguínies al donant per extreure només el plasma i les proteïnes. Aquesta innovació va ser desenvolupada per la família Grifols i ha esdevingut una de les aportacions més importants de la medicina catalana a la història de la medicina mundial. Grifols va fundar el primer banc de sang a Catalunya pocs anys després de la Guerra Civil espanyola, recollint els avenços fets per la medicina catalana durant el conflicte bèl·lic. Actualment encara molta gent al nostre país desconeix que, a més de donant de sang, també es pot ser donant de plasma, tot i que el procés de donació és una mica més llarg.

“El nostre negoci comença i acaba amb la gent”. Efectivament, si no fos pels més de 30.000 donants de plasma dels 190 centres de donació, que la companyia té als Estats Units, tot això no seria possible. I cal tenir present que aquest producte va destinat a persones que el necessiten per al tractament de les seves patologies. En aquests moments, a l'Estat Espanyol, que no és autosuficient en l'obtenció de plasma a través de donacions altruistes, un 50% dels pacients quedaria desatès si no fos per l'activitat de Grifols. Entre els donants i els pacients, la gent de Grifols vetlla per garantir que, com fins ara, mai no es produeixi una contaminació.

L’aposta per obtenir les màximes garanties de seguretat i qualitat del  producte forma part de l’ADN de l’empresa. Des dels inicis, els germans Josep Antoni i Víctor Grifols varen desenvolupar uns sistemes de control i seguiment dels donants de plasma que garantís al màxim la seva qualitat. Avui en dia, en els centres de donants que la companyia té als Estats Units, no s'utilitza el plasma d'un donant si aquest no acut al centre en una segona ocasió i se'n pot fer verificar la seva qualitat. Aquest plasma provinent dels Estats Units i que ha superat les proves de la Food and Drug Administration torna a ser avaluat a la recepció del producte a Parets del Vallès, on Grifols té la fàbrica d'hemoderivats. Aquest esforç que, per a molts resultaria excessivament costós i innecessari, forma part dels valors essencials de l’empresa.

Francesc Cartanyà ha hagut d’explicar la cultura de l’empresa i la de Catalunya als Estats Units i ho ha fet sovint amb l'exemple dels castellers, que representen els valors del treball en equip, el risc controlat i la capacitat d’assumir reptes, entre d’altres. Quan el 2011 Grifols va comprar l’empresa Talecris Bioteherapeutics, va doblar de cop i en un altre continent la seva dimensió empresarial. Aleshores fou imprescindible enviar persones qualificades per fer-se càrrec de la integració de les dues empreses; així fou com uns quants catalans van ser “expatriats” amb aquesta finalitat. El risc assumit va sortir molt bé i va permetre consolidar la companyia amb força als USA,  on la sang no es considera un òrgan, com en la majoria de països d’Europa,  sinó una substància orgànica renovable.

Darrerament, pel que fa a les inversions, la filosofia de l’empresa va més en la línia de comprar petites empreses o generar-ne a partir de projectes que són innovadors i que poden tenir una gran importància terapèutica en el futur. En aquests moments Grifols està treballant amb projectes relacionats amb el sistema immunològic, però també amb patologia pulmonar, degeneració cel·lular,  recerca de compounding o barreja de productes farmacèutics, i molts d’altres. En algunes patologies, com en el cas del Parkinson s'estan fent avenços importants per millorar la qualitat de vida dels pacients i alentir la velocitat del deteriorament cognitiu.

Amb Francesc Cartanyà vam aprendre al Corral la funció de l’albúmina, de les immunoglobulines, dels anticossos, el valor de la proteïna Alpha-I en la lluita contra l’EPOC, les cèl·lules beta amiloide i tantes altres coses. Vam conèixer que el plasma es podia congelar i les proteïnes liofilitzar per allargar-ne la vida útil.

La funció clau de Francesc Cartanyà a l’empresa Grifols és la de cap d’àrea d'operacions de recursos humans a nivell corporatiu, amb responsabiltat global i reportat directament al Chief HR Officer de la companyia. És en aquest àmbit que considera que, per integrar empreses diferents, cal partir del que ell anomena humanisme proactiu: “si tractes bé la gent, els resultats arribaran”. Cal un sistema d’avaluació del rendiment i identificació del potencial de les persones. Qualsevol pot aixecar la mà i jugar.

Crec que, en acabar aquest Corral, tots vam fer nostres les encertades paraules del  corraler Josep M Cabesa, antic treballador de Grifols, quan assegurà: “Si, hospitalitzat, m’adono que m’estan subministrant un producte de l’empresa Grifols, em relaxaré pensant que és el millor possible”. El sentiment de la majoria dels assistents crec que aniria en la línia d’agrair els esforços que empreses com Grifols fan  per tal de trobar noves respostes terapèutiques a les patologies que afecten la nostra salut.

Agraïm de nou  a Francesc Cartanyà la generositat que ha mostrat venint al Corral i desitgem que, en algun dels vols transoceànics que ha de fer habitualment, recordi amb il·lusió aquesta vetllada que vam compartir.

 Imatges de Pau Frigola

Francesc Cartanyà Salvat. Grifols, una cultura empresarial d’èxit

Francesc Cartanyà Salvat

Nascut a Montblanc l'any 1970 i lleidatà d'adopció, Francesc Cartanyà començà a treballar per l'empresa Grifols el 2006, després d’una experiència en diversos llocs de treball, d’entre els quals volem destacar els tres anys com a European Training Manager a Mitsubishi Motors Europa a Holanda.

Format com a economista a la Universitat de Barcelona, ha completat la seva formació en diferents postgraus de EADA, IESE, ESADE i a la Universitat de Pennsylvania.

Francesc Cartanyà és, tal com es pot llegir al seu perfil de Linkedin, cap de l'àrea d'operacions corporatives de Recursos Humans, que inclou l'equip de RH i l'àrea de Salut i Seguretat a la seu de Barcelona, les filials internacionals i l'organització de recursos humans de l'empresa Grifols.

Després d'un període de poc més de tres anys residint a Los Angeles, fent-se càrrec de la divisió de l'empresa a Amèrica del Nord, torna a estar entre nosaltres, circumstància que ha facilitat que ben aviat pugui venir al Corral per explicar-nos la filosofia d'una de les empreses més importants a nivell mundial en productes hemoderivats i de diagnòstic.

L'empresa Grifols, fundada per José Antonio Grifols i els seus dos fills el 18 de novembre de 1940 anys, té a l'actualitat tres divisions: Bioscience (hemoteràpia), Diagnòstic (anàlisis clínics) i Hospital (farmàcia hospitalària), que elaboren productes i serveis que són consumits a més de 90 països.

Des de l'any 2002 Grifols disposa de 180 centres de donació de plasma als Estats Units. Actualment recullen més de 6,5 milions de litres de plasma cada any, fet que la converteix en l'empresa líder mundial en obtenció de plasma destinat a l'elaboració de productes per a l'hemoteràpia. La producció d'hemoderivats es realitza a Parets, Clayton, i Los Ángeles.

La seu corporativa de l'empresa es troba a Sant Cugat del Vallès i, a més dels centres ja comentats, també disposa de plantes industrials a Múrcia, Mèxic, Austràlia, Suïssa i, en construcció, al Brasil.

La recerca és un dels punts forts de l'empresa, que també coordina debats de bioètica a través de la seva fundació.

No hi ha cap mena de dubte que els assistents tindrem curiositat per conèixer l'evolució d'una empresa familiar catalana que ha esdevingut un dels valors de referència de l'IBEX 35 i que és capdavantera en el seu mercat a nivell mundial. Evidentment, ens fa molta il·lusió fer aquest recorregut de la mà de Francesc Cartanyà per la seva expertesa i proximitat, una persona d'una qualitat comunicativa plenament contrastada.

Nota: Pel seu caràcter clarament pedagògic, recomanem a tothom que estigui interessat en l'empresa Grifols i en l'evolució dels processos d'hemoteràpia que visiti el seu museu interactiu.

Roger Heredia. La lluita incansable per la vindicació de la justícia i la dignitat

Roger Heredia al corral. Imatge de Pau Frigola

Aquest cop el Corral va començar amb la projecció del documental De Pàndols a Cavalls, realitzat per alumnes del cicle superior de Comunicació Audiovisual de l'Institut Pere Martell. És així com tots vam conèixer la seva àvia, que va quedar òrfena del seu pare, Jaume Guinau Estivill, i que va viure, com moltes altres famílies, la tristesa i la misèria de la postguerra, amb el desconsol afegit de no poder recuperar les restes dels desapareguts per dignificar-ne la memòria, com hauria pertocat. 

Roger Heredia transmet l'energia que dóna el profund convenciment que la missió que ha emprès és justa, que recuperar i intentar identificar les restes dels morts de la guerra que encara resten escampats arreu o en fosses comunes és una obligació ineludible de la nostra generació i que cal fer-ho com més aviat millor.

El coneixement professional del nostre convidat sobre l'obtenció d’ADN i l'evolució tècnica del seu procés de síntesi, que actualment el fa viable econòmicament, li va donar l’empenta per seguir, tossudament, amb aquesta vindicació. Una activitat que l'ha portat a recórrer milers de quilòmetres per Catalunya, a contactar amb altres iniciatives semblants a l'estranger (Guatemala, Argentina, els Balcans, etc.), a trucar a la porta de polítics i institucions i, sobretot, a difondre la iniciativa per a fer-la possible.

En aquest llarg camí, el Roger recorda els moments clau i les persones que li han fet costat, entre d'altres, la Dra. Carme Barrot, dissenyadora del primer protocol de Banc d'ADN i desapareguts de la Guerra Civil, la diputada Gemma Calvet, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que va donar suport a la iniciativa en tot moment, o el conseller Raül Romeva, que va donar l'impuls definitiu a un mapa de fosses real i a un Banc d'ADN gestionat des de l'àmbit públic.

“No em vaig equivocar”. L'estiu de 2016 es va generar un projecte de país amb les Conselleries d'Exteriors, Justícia i Salut treballant de forma coordinada per tirar endavant un pla de fosses com mai havia disposat el nostre país. El centre de referència passava a ser l'Hospital de la Vall d'Hebron. Aquesta iniciativa ja ha generat actuacions de localització, de recollida de restes i les primeres identificacions.

“Hem fet 10 anys tard”, el procés de transició al nostre país ha estat insuficient. Espanya mai ha tingut interès en la recuperació de la memòria històrica. Després de Cambodja, Espanya continua essent el segon país del món amb més desapareguts. L'Estat Espanyol no ha facilitat la informació necessària ni davant dels reiterats requeriments de l'ONU. El PSOE, El PP i Ciutadans mantenen ferma la sentència de mort del president Lluís Companys. El fet que demostra que no han entès res és, per exemple, la frase de Fernández Díaz: “quieren ganar la guerra 40 años después”.  La intenció sempre ha estat la de recuperar tots els cossos, els dels dos “bàndols”, tal com demostren les darreres actuacions d'obertura de fosses.

En el moment d'escriure aquest resum, alguns dels impulsors d'aquest projecte del Govern de la Generalitat de Catalunya es troben a l'exili, a la presó, o n'acaben de sortir. Roger descriu la crisi política actual com la pròpia d'un Estat sense separació de poders, amb un fiscalia polititzada, els mitjans de comunicació intervinguts, i  que no respecta els drets fonamentals, ni el dret a la llibertat d'expressió.

Després de repassar els darrers esdeveniments polítics, el Roger considera imprescindible recuperar les institucions, vèncer el 155 i recuperar les polítiques de memòria històrica (principi que ha d'esdevenir un puntal del nou govern). “Cal eixamplar la base i convertir el 21-D en el referèndum que mai ha tingut Catalunya”, conclou.

Els corralers i corraleres que vam assistir a la trobada agraïm al Roger Heredia l’oportunitat de conèixer-lo personalment i valorem la seva empenta per, des de la societat civil, haver estat capaç de vincular un govern amb un objectiu tan lloable i necessari.

PS. Els esdeveniments polítics del nostre país evolucionen molt ràpidament. Quan es publica aquest article ja són de tots coneguts els resultats de les eleccions del 21-D. Esperem que l'actitud del govern de Catalunya sigui procliu a seguir treballant per recuperar la memòria històrica. També desitgem que aquesta iniciativa pugui reeixir a la resta de l’Estat Espanyol.

Roger Heredia i Jornet. La identificació dels desapareguts a la Guerra Civil, un repte de país

Roger Heredia i Jornet /TJERK VAN DER MEULEN

Roger Heredia va néixer a La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre) l'any 1983. Ell mateix es defineix a les xarxes socials com a "català, científic i impulsor del Banc d'ADN i dels desapareguts a la Guerra Civil a Catalunya".

El nostre convidat trepitja el territori fent difusió del que considera "un pas endavant" en el procés de recuperar la memòria històrica de la Guerra Civil i de la repressió posterior. "Es tracta d'una qüestió de justícia i de dignitat col·lectiva". Els seus contactes internacionals el porten a valorar el model d'Argentina, un dels països que millor ha treballat la recerca d'informació dels desapareguts de la dictadura militar (1976-1983), a diferència d'Espanya, on aquest tema s'ha amagat, circumstància que l'ha portat a ser el segon país del món amb més fosses i desapareguts.

Dos factors han estat clau en la determinació que caracteritza Roger Heredia. D'una banda, la recerca del seu besavi Jaume Guinau Estivill, que va néixer l'any 1904 i va desaparèixer a la Batalla de l'Ebre. L'àvia del roger va haver de créixer sense pare i, per ella i per altres famílies que s'han trobat en el mateix cas, el Banc d'ADN representa una esperança, la possibilitat que, potser un dia s'identifiquin les seves restes i es recuperi la dignitat perduda.

El segon factor clau ha estat la seva activitat professional a la unitat d'inspeccions oculars de la divisió de la policia científica dels Mossos d'Esquadra. Conèixer el món de la recerca, els procediments científics relacionats amb l'obtenció i seqüenciació de l'ADN, ha estat clau per a comprovar la viabilitat del projecte.

Amb el seu company de viatge, Marc Antoni Malagarriga, i després amb la col·laboració de la UB, fou possible iniciar un protocol de registre de dades que en aquests moments ha estat assumit per la Generalitat de Catalunya. Un projecte personal compartit per moltes persones i associacions catalanes de Memòria Històrica que, finalment, pot haver començat el pas definitiu amb el reconeixement oficial que mereix.

Amb Roger Heredia compartirem una vetllada, que començarà amb la projecció del documental Entre Pàndols i Cavalls, per parlar de la Guerra Civil, de la repressió posterior, de la situació de les fosses al nostre país, del projecte del Banc d'ADN i de nombroses temàtiques que segur seran de l'interès de tots els presents i dels seguidors de la nostra activitat.

Francesc Burjachs. El problema som nosaltres

El canvi climàtic és la notícia mediambiental més present en els mitjans de comunicació. Cada dia ens assabentem de noves dades que corroboren el fet que el planeta s'escalfa. La majoria dels autors consideren que aquest increment és degut a l'acció de la nostra espècie i, bàsicament, per l'increment de l'efecte hivernacle causat per l'emissió de gasos com el diòxid de carboni.

Aquest fet té una repercussió innegable i els polítics s'ocupen d'organitzar trobades com la de Kyoto, o la més recent de París, per mirar de coordinar polítiques que permetin controlar l'augment de temperatura del planeta. El flamant president dels Estats Units, Donald Trump, ha trencat aquest consens declarant que el canvi climàtic és un engany i censurant tots els estudis científics sobre el tema.

Al Corral vam voler que en Francesc Burjachs, científic ICREA vinculat a la Universitat Rovira i Virgili i a l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució social (IPHES), ens exposés la seva opinió, que no és precisament la més generalitzada. Els seus estudis de palinologia i la recerca sobre el paleoclima el situen en una posició òptima per a aportar-nos una visió global del problema.

La primera part de l'exposició es va centrar en la complexitat de factors que determinen el clima: posició del planeta respecte del sol (obliqüitat, excentricitat, etc.), el paper regulador dels oceans i els corrents d'aigua que hi circulen, l'activitat del sol, entre d'altres variables. Tot plegat per concloure que quan veiem un gràfic que només relaciona dos factors (en el cas que ens ocupa, nivell de CO2 i augment de temperatura) "és una fal·làcia, cal creuar més dades!"

Francesc Burjachs comenta un parell d'informacions que cal tenir present per contextualitzar el tema del que estem parlant: "si a la Terra no es produís l'efecte hivernacle, la temperatura mitjana en lloc de ser de +15ºC, com és a l'actualitat, seria de -20ºC" i "el diòxid de carboni representa només el 0,035% dels gasos de l'atmosfera".

En la seva presentació queda prou evident que la temperatura del planeta es caracteritza per ser un element dinàmic que es comporta de forma cíclica. Al llarg de tota la seva existència el clima ha oscil·lat entre glaciacions (períodes en què els gels cobreixen gairebé la totalitat d'Europa i el nivell del mar retrocedeix més de 100 metres de la línia de costa) i períodes càlids o interglacials com el que estem vivint actualment.

En la fase temperada actual encara no hem assolit la temperatura màxima que s'ha donat en d'altres interglacials, com en l'anterior d'ara fa 20.000 anys. De fet, segons el nostre convidat, els primers neandertals van viure un període que superava en tres graus la temperatura mitjana actual. La previsió de cara al futur del planeta és que "ara hauríem d'entrar de nou en una fase glacial de forma natural" (per interpretar bé aquesta frase, cal llegir "ara" com "durant els propers segles", d'acord amb l'escala temporal amb què el nostre convidat analitza els canvis del clima).

Segons Francesc Burjachs, el diagnòstic del planeta no s'ha de centrar especialment en l'escalfament. A aquest fenomen cal afegir-ne d'altres que són més importants: la desforestació, la pol·lució, els accidents nuclears, l'ús de pesticides, l'ozó, el creixement exponencial de la població, la desaparició de la biodiversitat, etc. En tot cas, "el problema som nosaltres". Vivim en una bombolla artificial i cada cop més allunyats de la natura.

"Fem el que fem, la Terra es regenerarà". El nostre convidat proposa seguir estudiant la natura per tal de predir el que pot passar i fer accions per mitigar els efectes de les nostres accions.

No sabem identificar cap solució miraculosa. Avui tampoc salvarem el món des del Corral, però segur que científics com en Francesc ens ajudaran a comprendre millor la realitat per procurar que la regeneració de la Terra es pugui produir en presència nostra i amb la nostra col·laboració.

Per acabar, un parell de notes sobre la palinologia, l'especialitat del nostre convidat. Els estudis de paleopalinologia que du a terme el Francesc permeten juntament amb altres informacions (datació dels sediments, antracologia o l'estudi dels carbons, carpologia o l'estudi de llavors i fruïts, la microfauna, fauna, etc.) determinar com era el clima en èpoques en què no es disposava de tecnologia i coneixements per a registrar-lo. El coneixement del clima permet posar en context l'evolució biològica i, per extensió, la humana.

La palinologia està implicada en l'estudi de les al·lèrgies, la geologia, la biologia, l'estudi forense, la criminologia i moltes altres especialitats. El pol·len és la cèl·lula masculina de les plantes i la seva carcassa és un polisacàrid (un sucre) molt resistent, cosa que explica que es pugui conservar durant milions d'anys.

Agraïm la presència i la bona disposició que Francesc Burjachs ha mostrat en tot moment per assistir al Corral i compartir una vetllada que ens va fer replantejar, com a adolescents inquiets, temes de gran interès en els que tots estem implicats. També volem fer extensiu l'agraïment al col·lectiu Pas i mos que ens va acompanyar en aquesta ocasió.

Francesc Burjachs Casas, el "canvi climàtic" vist per un palinòleg

Francesc Burjachs Casas

Francesc Burjachs Casas és investigador ICREA (Institut Català de Recerca i Estudis Avançats) a la Universitat Rovira i Virgili i membre investigador de l'IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Llicenciat en Història i doctorat en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha col·laborat amb el Museum National d'Histoire Naturelle de Paris, la Université Catholique de Lovuain (Bèlgica), amb la Universitat La Sapienza a Roma i amb l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, depenent del CSIC, a Barcelona.

Francesc Burjachs ha publicat més de 300 treballs i articles, alguns, a les més prestigioses revistes especialitzades a nivell internacional: PNAS, Nature, Quaternary Science Reviews, Journal of Human Evolution, Journal of Quaternary Science. En aquests estudis multidisciplinars aporta la seva especialitat a la interpretació de les condicions de vida en diferents episodis de la història i la prehistòria de jaciments, tan diversos i importants,  com poden ser els de Sicília, Atapuerca, Vallparadís, Masroig, el Camp dels Ninots i molts d'altres.

La seva aportació científica ha estat clau per reconstruir la vegetació, l'alimentació i el clima que ha acompanyat i condicionat l'evolució humana durant els darrers milions d'anys.

Quan he comentat que al Corral parlaríem de paleopalinologia, curiosament, tenint en compte la meva perversa intenció inicial, tots els organitzadors han mostrat molt d'interès des del primer moment. Quan he informat que en Francesc Burjachs ens donaria el seu fonamentat parer sobre el canvi climàtic, l'entusiasme ha augmentat encara més. Certament, en aquest corral començarem parlant del pol·len antic per acabar especulant sobre el futur de la humanitat.

L'excel·lent predisposició del nostre convidat per assistir al Corral ha estat molt gran des de bon començament.

- Francesc, som un grup de curiosos que estaríem interessats en...

- Sí, (va respondre gairebé sense temps d'acabar de formular la proposició.)

El nivell científic del convidat, l'actualitat del tema a tractar i la bona disposició de tothom segur que faran que la trobada sigui un èxit.

Francesc Burjach Casas. Les diferents facetes del treball d'un palinòleg

Podeu completar la informació sobre el convidat i el seu treball en els següents enllaços: ICREA, IPHES, URV, publicacions a Academia.edu. i a ICREA.

David Bajona, cal un projecte de defensa que sigui creïble

El David Bajona va venir al Corral a presentar-nos el llibre que ha escrit juntament amb altres 10 autors, Política de defensa i estat propi.  Sens dubte,  si s'afronta de debò la possibilitat d'una república catalana independent, aquest és un tema que no es pot defugir. És una qüestió central! És, però, un debat que s'està evitant. El llibre vol posar negre sobre blanc la necessitat de disposar d'un exèrcit, l'estructura que aquest hauria de tenir, una anàlisi econòmica de la seva viabilitat, el procés d'implantació i desmuntar els arguments de qui defensa posicions alternatives o antimilitaristes.

Comença amb una frase de Joan Sales: “tota llibertat és il·lusòria quan no es compta amb els mitjans per defensar-la”. Cal un projecte de defensa que sigui creïble. Un estat nou ha de garantir la defensa de l'espai aeri, de la costa i l'espai marítim, i disposar  d'un control duaner. Ha de comptar també amb un sistema de protecció cibernètica, i tot això no ho pot, ni ho ha de fer, la policia.

Si es vol el reconeixement de països tercers, aquests no preguntaran als representants catalans per l’estructura sanitària o la integració en els centres docents. La primera pregunta que ens caldrà respondre és si serem els seus aliats en la defensa comuna. Aquesta és la realitat!

No tenir exèrcit com el Nepal suposa un perill evident. Quant val la vida d'un soldat d'un altre exèrcit

que defensi Catalunya?  Quina pèrdua de sobirania pot suposar deixar la seguretat en mans d'un segon estat? El discurs de Bajona analitza la situació de diferents països amb diferents models per concloure que la seva proposta d'un exèrcit català territorialitzat, voluntari, professional i ben encaixat en la nova constitució és l'alternativa més lògica. 

El nostre convidat fa una anàlisi de la situació geoestratègica de Catalunya i dels possibles riscos que, per al país i per a Europa, podria comportar esdevenir una àrea amb una seguretat feble davant del terrorisme, amb manca de control migratori, la dependència energètica del nord d'Àfrica i d'altres.

Com a nou estat cal oferir, a més, el recolzament que reclamen alguns països de l'est d'Europa per afrontar la generació artificial de conflictes per part d'estats aliens que armen grups locals i d'altres actituds bel·ligerants que els afecten directament.

Quant costaria un exèrcit per Catalunya? En primer lloc una prèvia. David ens explica com la indústria lligada a l'exèrcit representa una font de recerca que reverteix en el desenvolupament d'altres sectors econòmics del país. Comenta el cas de l'empresa INDRA, amb les seves implicacions en el desenvolupament informàtic, de transport i en el sector aeroespacial. Ara aquestes empreses són fora de Catalunya, però aquesta indústria instal·lada a casa deixaria de ser una despesa neta per esdevenir una inversió que repercutiria en la societat civil.

Cal ajustar el pressupost al model d'exèrcit que volem i cal un mínim de l'1% del PIB per generar un programa a 10 anys vista, dissenyat en tres estadis d'implantació, que organitzi un exèrcit de 20.618 efectius i 3.000 reserves, que seria la dimensió que David Bajona considera adequada per un estat com Catalunya.

El rebuig que molts catalans tenen en relació a l'exèrcit s'explica en part pel model, successor del franquisme, que ha imperat a Espanya. Res a veure amb la nova proposta. Així com Bajona considera ineludible i de sentit comú la necessitat d'un exèrcit, també considera amb la mateixa contundència que hi haurà coses sobre les que la societat catalana s'haurà de pronunciar, com és la pertinença a l’OTAN.

Així com sovint diem que cap estat que ha assolit la independència planteja a posteriori la possibilitat de tornar a dependre de la metròpoli, tampoc hi ha cap partit polític -afirma Bajona- que plantegi en el seu programa l'abolició de l'exèrcit, tot i que alguns critiquen la despesa militar o la política de venda d'armes.

No hi ha dubte que el plantejament del grup de treball sobre l'exèrcit, explicitat en l'obra que ens ocupa, és un debat que tard o d'hora caldrà afrontar. D'aquí la importància d'aquest text que ofereix arguments per tal que cadascú pugui adoptar la seva opinió d'una forma fonamentada.

En l'actual moment polític, en què l'Estat espanyol actua judicialitzant el procés simplement pel fet de parlar-ne al Parlament de Catalunya o per la compra d'urnes, no és el context més adequat per a dur-lo a terme amb garanties.

El discurs de Bajona ha fet replantejar el parer de part dels assistents al Corral i, si més no, tots ens hem adonat de la importància que tindrà en un futur pròxim aquest debat, que caldrà afrontar amb serenor i arguments realistes.

Volem agrair al nostre convidat la voluntat de compartir amb nosaltres una vetllada que ha estat de reflexió i replantejament. La capacitat didàctica i l'argumentació informada del David Bajona han estat fonamentals per gaudir de l'exposició de la seva tesi i conèixer millor una persona que és i serà referència al nostre país.

David Bajona i Carrera. Política de Defensa i Estat Propi

David Bajona. Imatge d'una aparició al Canal 3/24.

David Bajona i Carrera. Nascut a Barcelona l'any 1971.

Politòleg (Universitat Internacional de Catalunya). Postgrau en comunicació política (Universitat Ramon Llull).

Ha estat analista del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) i ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació sobre afers militars, terrorisme i conflictes.

Actualment és responsable d'una àrea d'anàlisi sobre opinió publicada i seguiments de mitjans de comunicació a la Generalitat de Catalunya.

És coautor de Política de Defensa i Estat Propi conjuntament amb 10 experts més. El llibre remarca la necessitat que tindrà un futur estat català independent de disposar d'una Política de Defensa i unes Forces de Defensa pròpies. Els dos capítols que signa tracten sobre l'anàlisi econòmica i una proposta de forces de defensa professionals, amb un component territorial.

David Bajona estarà amb nosaltres el proper Corral i podrem debatre sobre la seguretat present i futura en el nostre país, sobre quins són els factors de risc més importants en aquests moments, la corresponsabilitat i el paper de les diferents forces policials, i sobre tots els temes que puguin ser d'interès per als assistents.

Portada del llibre

Ignasi Carnicer, Israel ha fet de la necessitat virtut

Ignasi Carnicer ens va voler explicar com s'ha produït el miracle del desenvolupament a Israel. La seva tesi posa de relleu el substrat cultural provinent de la religió israelita. El "llevat", com ell l'anomena, es nodreix del principi del bé i del mal, de la Torà i, especialment, del Talmuth, on es recullen les discussions rabíniques sobre els diferents mandats que apareixen a la Torà i que mostren a la col·lectivitat la capacitat de la cerca de l'argument i de la discussió com a quelcom d'enriquidor.

Aquest llevat fa créixer els "materials" que, paradoxalment, han estat condicionats per l'escassetat de recursos, en un país petit i envoltat d'una gran hostilitat que ha sabut aprofitar el coneixement i el talent dels immigrants per resoldre els greus problemes que tenia l'Estat. Aquesta síntesi ha generat la fortalesa d'un col·lectiu que ha après a pensar diferent per resoldre els problemes comuns tot potenciant un desenvolupament tecnològic interdisciplinar que ha situat Israel en una se les posicions capdaventeres del rànquing mundial de desenvolupament econòmic i científic.

De l'escassetat, Israel n'ha fet virtut. Uns exemples: per superar la manca de llet després de la 2a guerra mundial i el boicot dels països veïns, ha calgut augmentar la productivitat de les vaques, que han assolit un rendiment excepcional de 13.000 litres de llet a l'any; en un altre ordre de coses, l'aprofitament dels recursos hídrics ha comportat el desenvolupament de tecnologia i d'empreses punteres en aquest camp, tecnologies que ara s'exporten; un darrer exemple seria el cas de la indústria aeronàutica, que s'ha hagut de desenvolupar, per raons òbvies 1, impulsant els coets en el sentit de la rotació terrestre, fet que requereix un major consum d'energia i que ha forçat a reduir el pes de la resta de components. Ara, amb aquesta tecnologia i impulsant-los en la direcció més avantatjosa des de l'Índia, els resultats són molt competitius. L'acadèmia, doncs, s'ha de posar al servei de l'economia.

El procediment és ben clar: cal la Mashup, és a dir, la barreja, la transversalitat del coneixement que aplega experts de diferents camps per resoldre conjuntament qualsevol problema que es plantegi partint d'una pluja d'idees lliure (Balagan). L'Ignasi ens explica que una trobada d'aquestes característiques es durà a terme ben aviat a Barcelona per tal de cercar remei a problemes associats a persones amb discapacitat. Es tracta d'una col·laboració de la Fundació Cresques amb la Fundació Bachmann i l'Institut Guttmann.

Que hagin estat jueus els creadors i desenvolupadors de les xarxes socials més importants (Faceboock, Twitter, Whatsapp, l'algorisme de Google i tantes d'altres) només s'explica pel caràcter d'una societat que fa referents socials els joves emprenedors, imbuïts del llevat propi de l'intercanvi social inherent a la cultura jueva. 

Catalunya també és un país petit, fet que és fonamental perquè tothom es conegui i per fomentar l'intercanvi interdisciplinar. Pot esdevenir una bona plataforma per a l'aplicació d'innovacions tecnològiques generades a Israel, prèviament a la seva entrada al mercat europeu. L'Ignasi no parla per parlar, sempre en posa un exemple concret. En aquest cas, un sistema elèctric soterrat, molt sostenible, que permet guiar els autobusos amb molta eficiència i amb el mínim impacte ambiental.

Si hi ha dues coses que caracteritzen el nostre convidat són, sens dubte, la convicció amb què transmet els seus arguments i l'erudició de què fa gala en la defensa de qualsevol temàtica, per específica que sigui.

Com podeu deduir, el debat va ser tan enriquidor com la mateixa exposició. Aquí es van tractar temes de lingüística, religió, política i d'història. Entre els més destacats, i disculpeu la síntesi, els que apuntem a continuació.

La solució del conflicte del Pròxim Orient passa per l'annexió de Cisjordània a l'Estat veí de Jordània, fet que els donaria el suport d'un Estat degudament establert que ja té un 40% de població palestina. Una altra cosa és el cas de Gaza, un territori que ningú desitja. Conclou el tema amb vehemència: "Els dos pobles tenen raó, però per una vegada a la història, aquesta la guanyarem nosaltres".

Una altra frase que li surt del cor és la que pronuncia recordant Matthaussen: "Més important és recordar les històries de bondat". És evident que també n'hi va haver moltes.

L'Ignasi ens recorda que, quan l'incipient Estat israelià va emetre el seu primer deute públic, van ser catalans els qui en van adquirir una bona part. De la mateixa manera, es podria donar la circumstància inversa si Catalunya esdevingués, finalment, una república independent.

Quant a les relacions històricament conflictives entre catòlics i jueus, l'Ignasi ens comenta que fins i tot l'oració cristiana per excel·lència, el Parenostre, conté les arrels del judaïsme quan diu: I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors. Déu només perdona les culpes que els homes li infligim a ell. Les que causem als altres homes, només ens les poden perdonar els afectats.

Agraïm a l'Ignasi Carnicer la bona disposició per compartir amb nosaltres una visió del món i millorar el nostre coneixement sobre Israel i la cultura i religió jueves.

________________________________________
1) La conflictivitat evident que generaria, a causa de la situació geogràfica dels països veïns que els són hostils, enlairar coets o satèl·lits en direcció est (contrària a la rotació terrestre i, per tant, més eficaç) ha obligat a llançar-los en direcció a la Mediterrània.

Ignasi Carnicer Barrufet, Catalunya i Israel

Imatge d'Ignasi Carnicer a Israel

Ignasi Carnicer, nascut a la Selva del Camp l'any 1954, ha dedicat la seva vida professional a la banca.

Després d'una curta militància al PSAN, va ingressar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) el 1977. Fou alcalde de la Selva del Camp des del 1987 fins al 2007 i diputat del PSC al Congreso de los Diputados entre 1983 i 1994.

Fou vocal de la Comissió d'Indústria, Obres Públiques i Serveis del 1986 al 1987, vocal de la Comisión de Control Parlamentario de RTVE del 1986 al 1993, vocal de la Comisión del Defensor del Pueblo del 1989 al 1992 i vocal de la Comissió Mixta de Relacions amb aquesta institució del 1992 al 1993.

Actualment és director de la fundació privada Casa Cresques de Barcelona, Israeli-Catalan Hub. La finalitat d'aquesta fundació és la d'establir lligams entre Catalunya i Israel. Al "precorral", el nostre convidat ens va comentar que: "Catalunya comparteix força similituds amb Israel, com la població, la superfície, els valors de la identitat, del treball, de la superació, etc. i, especialment, de l'estudi i el reconeixement del talent. El talent, precisament, és la dovella que basteix la seva economia, fortament disruptiva, sorgida de la creativitat i col·laboració d'equips interdisciplinars". Amb aquesta intenció s'han organitzat trobades com la Kinnernet Barcelona-Catalonia l'any 2015.

En el marc d'aquesta fundació, l'Ignasi Carnicer ha promogut diverses visites i contactes polítics i econòmics entre les dues comunitats.

En la seva obra Carta a un euroidiota, el nostre convidat fa tota una declaració de principis, on exposa el seu punt de vista sobre el conflicte amb "els àrabs", critica la visió que es transmet des de la Unió Europea i expressa amb contundència la defensa dels valors, pocs i clars, que ens han de regir.

L'Ignasi Carnicer fa gala de ser jueu practicant i reivindica la tradició religiosa familiar. El seu discurs posa de relleu els seus coneixements d'història, religió, tradició cultural i actualitat per generar una barreja que engresca i invita a la reflexió i a l'intercanvi de parers.

Ernest Benach Pascual, Molt Honorable ciutadà

El Molt Honorable Expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach i Pasqual, va voler compartir amb els assistents al Corral quina ha estat, i és, la seva trajectòria vital. Unes vivències i circumstàncies que l’han portat a ser, després del general Prim, el segon reusenc de la història a exercir un càrrec de més rellevància política -tal com ens va recordar Ramon Ferran en la seva presentació- fins al moment actual, en què s'ha reincorporat a la vida civil reinventant-se com a empresari.

El compromís cívic és el primer puntal que, segons l'Ernest, va conformar el seu caràcter. En el seu procés de formació, els serveis de colònies, la secció excursionista del Ploms i l'escoltisme van ser cabdals per ajudar-lo a saber relacionar-se en comunitat, a valorar el compromís i a conèixer el país. A l'època d'estudiant a Barcelona, la lluita antifranquista  i el mirall de la lluita no violenta del primer Xirinacs van anar fent créixer el seu compromís social.

Aquest compromís cívic ha estat una constant vital. Com no podia ser d'altra manera, no pot amagar l'orgull de pertànyer als Xiquets de Reus, del seu pas pel Centre de Lectura, i de la seva implicació en d'altres institucions cíviques. Tot i que, de vegades, algunes persones el van aconsellar que havia de passar pàgina, ell mai ho va fer.

En desenvolupar-se el seu compromís polític (“la política ho és tot i la majoria de polítics són bona gent”) ens confessa la satisfacció personal i íntima que sent quan recorda, tot passejant per Reus, les accions pròpies i del seu equip lligades al desenvolupament de l'IMAC, la campanya “cap nen sense saber nedar”, Redesa, l'hospital, els museus i d'altres innombrables iniciatives que va endegar. “La política municipal és duríssima, però també és una gran escola”. D'altra banda, cal destacar la serenitat amb què analitza i pondera els canvis que actualment s'estan produint en algunes de les institucions que ell va ajudar a crear: “són altres temps i segur que cal que altres persones prenguin noves decisions”.

Sobre el seu pas per la Presidència del Parlament de Catalunya,  considera molt positiu l'haver conegut moltes persones i la satisfacció de la feina duta a terme, així com el respecte i la consideració rebudes en relació a aquest càrrec. El principal inconvenient ha estat la dificultat de conciliar les obligacions del càrrec amb la vida familiar. La dimensió pública de l'exercici de la política origina sovint situacions de patiment per als fills. Ha calgut deixar la política per recuperar-los. En aquest aspecte, tot plegat “ha sortit prou bé”.

Dels anys d'activitat al Parlament de Catalunya, on va desenvolupar grans projectes com “el Parlament a les aules”, la millora de la transparència de la institució i la seva obertura a la ciutadania, les iniciatives lligades al programa “Parlament 2.0”, les millores de la projecció del Parlament al món, etc. sovint sembla que no se'n faci el merescut reconeixement, sobretot quan determinats sectors de l'opinió pública i/o publicada  només fan difusió interessada d'anècdotes irrellevants, com la de la taula de 280 euros per al cotxe oficial que el permetria treballar en els desplaçaments, o de les fal·làcies malintencionades sobre la “puta pensió!”, que corren fins i tot per les illes Canàries: “el político independentista que...”. Ningú li va demanar, però l'Ernest va voler repetir per enèsima vegada que és autònom, que no percep cap pensió, ben al contrari, “cotitzo, i quan em jubili cobraré el que em toqui, com tothom”.

Certament, l'Ernest considera (altres convidats al Corral també ho han comentat) que cal resoldre millor la tornada del polític a la vida privada. Per cloure aquest apartat, no trobem millors paraules que les del nostre convidat “No renego del que he fet, ha estat una experiència vital increïble!”.

L'Ernest Benach ha creat dos projectes empresarials lligats al món de la comunicació. Amb aquests i d'altres iniciatives familiars afronta un futur que pretén normalitzat, tot i les dificultats pròpies d'algú que ha tingut un paper tant rellevant en la nostra societat.

Al final de la trobada, ja al torn de preguntes, reapareix l'estadista, amb una opinió recolzada en la seva llarga experiència política, per abordar a un nivell de gran alçada els temes de país: el model educatiu, la sanitat, la cultura, l'economia, la fiscalitat i, com no podia ser d'altra manera, el procés polític de reivindicació nacional en el què ens veiem immersos. “Sóc optimista, la societat catalana està molt vertebrada i això tindrà el seu pes”.

Haver pogut compartir una vetllada tan agradable amb l’Ernest Benach ha estat una experiència gratificant i instructiva. T'agraïm de tot cor, Ernest, president, la bona disposició que ha fet possible la trobada.

Ernest Benach i Pasqual, de ciutadà a president i de president a ciutadà

Ernest Benach durant la seva intervenció al TEDxReus 2016

La millor manera de presentar el nostre proper convidat al Corral és fer-ho, tal com ell mateix desitja, a través del currículum que ha penjat a la xarxa i que podeu llegir en el següent enllaç: https://about.me/ebenach

Un punt clau de la seva biografia, ens diu, ve marcada per la seva participació en l’escoltisme.  Ha desenvolupat  aquesta activitat durant tota la vida, primer com a fundador de l’Agrupament Escolta la Mulassa i, al Parlament de Catalunya, de l’associació Nacional Parlamentària Escolta de Catalunya i, més tard, com a membre de l’Assemblea general de la World Scout Parliamentary Union. Tal com l’Ernest Benach diu, i els que han estat escoltes ho poden entendre molt bé,  “l’esperit de servei” ha marcat la seva trajectòria posterior.

També és coneguda la seva activitat a la colla castellera dels Xiquets de Reus, de la que n’és membre fundador i de la que va ser cap de colla i president.

El 1980 és membre fundador de Nacionalistes d’Esquerra i ja participa com candidat  a les primeres eleccions democràtiques. Un cop integrat a ERC,  serà el cap de llista d’aquesta formació política a la candidatura per l’Ajuntament de Reus, en el que ocupa diferents regidories fins el 2001. Quinze anys de diputat al Parlament de Catalunya, dels quals set en va ser el President, són testimoni d'una activitat política de primer ordre. En aquest camí han estat moltes i diverses les responsabilitats que ha anat exercint, entre d’altres les de Cap del Servei Comarcal de Joventut i Director General de Transports.

La vida continua i, després d’una intensa activitat com a polític, l’Ernest Benach, “l’aprenent d’emprenedor”,  es reinventa i ho fa en múltiples facetes. Ha estat soci consultor a l’Escola de Lideratge Social de Catalunya,  graduat en Comunicació per la Universitat Oberta, de la qual actualment n’és professor col·laborador, director de comunicació de l’empresa Milcontratos.com, i també el podeu trobar sovint al restaurant Color d’olor de poma, un projecte familiar amb una oferta culinària que reivindica els productes de la zona.

Com a periodista i comentarista participa en diversos mitjans de comunicació: Mundo Deportivo, al diari Ara, Catalunya Ràdio entre d’altres. L’Ernest és una persona interessada en les tendències que marcaran el nostre futur col·lectiu, tal com es va poder comprovar en la seva intervenció al darrer TEDxReus, esdeveniment del que n’ha estat organitzador en les quatre edicions que s’han dut a terme.

La dedicació a la formació de la gent jove ha estat una constant en la trajectòria vital de l’Ernest Benach, com també ho és la passió per les tecnologies i recursos 2.0, on té una presència rellevant. 

Volem conèixer quin ha estat el procés que ha fet de l'Ernest Benach la segona autoritat del nostre país i quins són els reptes i les emocions amb què s'ha d'enfrontar una persona en l'intent de tornar a ser un ciutadà "normal i corrent".

Josep Antoni Rodríguez Sáez: Traieu les mans d'aquí!

Josep Antoni Rodríguez és un home obert, agut i compromès.  El seu discurs és clar i  estructurat,  com correspon a un jutge acostumat a raonar les seves sentències. Ningú dubtava que aquella nit al Corral emetria un veredicte rotund, i així ho va fer: “el gran problema és que els partits i  l’executiu han envaït les institucions per defensar el seu interès”.

Contundent la conclusió i ben travada l’argumentació. La divisió de poders és un principi imprescindible per  garantir la democràcia. En aquests moments, el poder legislatiu ha perdut la capacitat d’esdevenir un contrapès, el control formal que podria exercir la justícia cada vegada és més limitat, i  l’informal, que pertocaria a la premsa, es troba cada cop més condicionat.

Repassant casos, de tots coneguts, en els que la intervenció directa del poder executiu, i més concretament del Partit Popular, ha representat un atac contra la independència judicial, ens adonem que no és una cosa nova: els fets que van afectar la jutgessa Ruth Alonso per iniciar excarceracions de presos d’ETA; la intervenció a la secció 4 de l’Audiència Nacional (competent en temes de tràfic de drogues i terrorisme) quan el Tribunal Suprem va dictar el processament de tres jutges per la fuga del “Negro”; i un seguit d'actuacions que van tenir el punt culminant en el cas de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. “No volien de cap manera que la nova proposta legislativa tirés endavant”.  La recusació de jutges de prestigi i el seu relleu per magistrats sense mèrits, fins el punt que el president del Tribunal Constitucional acabi sent un militant del PP, ha desprestigiat aquesta institució.

El Tribunal Constitucional, el Tribunal de Cuentas i el Consejo General del Poder Judicial, que hauria de garantir la independència judicial, estan en dubte. Ho tenim malament amb una judicatura ocupada majoritàriament per jutges conservadors (7 de cada 8), on també els joves i les dones incorporades recentment responen a aquest perfil.  L’escola judicial està desprestigiada atès que ha esdevingut un espai burocràtic i poc sensible a la visió de servei basada en els drets fonamentals dels ciutadans, com pertocaria. “Cal una refundació!”, conclou.

La situació de la intervenció de la justícia per part del Partit Popular i la seva implicació directa en tants casos de corrupció hauria de tenir un cost electoral, però no ha estat així. Tot plegat demostra que la democràcia espanyola és immadura.

En relació a la possibilitat de fer un referèndum a Catalunya per tal que els catalans puguin decidir el seu futur, el nostre convidat està convençut que “si s’explica bé als espanyols, ho poden entendre”.

Evidentment que vam tenir temps per parlar sobre  el polèmic  jutge Garzón i les vicissituds en la instrucció dels seus famosos sumaris, la injusta  suspensió del jutge Vidal, l’innecessari pronunciament judicial sobre l’obertura al públic dels ajuntaments el 12 d’octubre, la Llei Hipotecària i tants d’altres assumptes d’actualitat que, pel seu interès i transcendència social, requeririen un debat propi.

Els corralers i corraleres fem nostre el clam del jutge Josep Antoni Rodríguez, “traieu les mans d’aquí!”, convençuts que cal restablir la confiança dels ciutadans en el poder judicial i que això passa, necessàriament, per garantir la seva independència.

Només ens queda agrair públicament al nostre convidat la seva generositat i transmetre-li la satisfacció dels assistents per haver compartit una vetllada tan apassionant.

Josep Antoni Rodríguez Sáez. Democràcia i justícia

Imatge de la intervenció de Josep Antoni Rodríguez a TV2

En la propera sessió del Corral comptarem amb la presència del magistrat en dret penal Josep Antoni Rodríguez Sáez, coordinador i portaveu de l’associació Jueces para la democracia.

El nostre convidat ha exercit l’advocacia en l'especialitat penal i penitenciària des del 1987 fins al 1999. Com a magistrat, ha estat destinat a Bilbao (Jutjat del Penal núm. 7), a Girona (Jutjat del Penal núm. 4), a Barcelona (Jutjat del Penal núm. 21) i actualment treballa a la Secció Sisena d l'Audiència Provincial de Barcelona.

Com a formador, ha estat professor a l'Escola de Policia de Catalunya (ara Institut de Seguretat Pública), a l'Escola Judicial i en molts cursos, jornades i postgraus.

Si feu una cerca ràpida per la xarxa, podreu comprovar que ha participat en diversos programes de televisió i de ràdio, i ha publicat articles a la premsa diària, on s’ha pronunciat sobre temes de la seva competència i d'altres relacionats amb la realitat que afecta companys de professió o la justícia en general.

Tot just ara que es posa en qüestió la independència de la justícia a l’Estat, que la judicialització creixent de la política és un fet i que els grans casos de corrupció marquen l’agenda de l’actualitat, no tenim cap dubte del privilegi i l'oportunitat que suposarà la seva presència entre nosaltres.

Per començar a conèixer el nostre convidat us recomanem que mireu el següent vídeo:

Relacions entre el Ministeri i el Poder Judicial al programa 8 al dia de TV8.