En la tercera
edició de El Corral, Lluís Gibert va definir-se com a profund
demòcrata, republicà i liberal, en el sentit que la cultura política
anglosaxona dóna a aquest darrer terme, que
consagra la igualtat d'oportunitats com a condició prèvia i irrenunciable
de les societats democràtiques. L'existència de les xarxes socials, que donen
veu a les persones, i la seva situació personal són alguns dels factors que
l'han ajudat a reprendre amb força el seu interès per la política.
Segons el nostre
convidat, els independentistes estan contínuament empescats en lluites
fratricides que no aporten res i els partits que han de liderar aquest procés
només han estat capaços de reproduir les estructures de l'Estat espanyol,
dedicant-se a perpetuar el sistema. Tant és així, que bona part de l'electorat
independentista no ha trobat l'alternativa que l'il·lusioni.
L'Assemblea Nacional de Catalunya, tot i que, segons el Lluís, fou una iniciativa
impulsada per CiU amb l'objectiu d'exercir pressió des del carrer per a
aconseguir el concert econòmic, el passat 11 de setembre va catalitzar aquest
sentiment reivindicatiu desbordant qualsevol previsió i fent evident que la
majoria de la societat catalana desitjava un canvi a fons de la seva relació
amb l'estat.
El nostre convidat
va destacar la importància de la sentència de Kosovo, pel fet que crea
jurisprudència internacional. En aquest cas, es reconeix la legitimitat de la
declaració unilateral d'independència d'un parlament sobirà. L'única objecció
per la qual Sèrbia va considerar el procés no procedent, era el fet que Kosovo
no constituïa un territori històric. En canvi, que Catalunya és un territori
històric, és un fet indiscutible.
El 2009 CiU
va reconèixer el seu error en votar favorablement la Llei Orgànica de Finançament de les autonomies (LOFCA),
que ha lligat les mans a uns polítics, els independentistes catalans, que en
Gibert considera inexperts pel fet de no estar avesats a la creació de noves
estructures d'estat. Després de valorar el procés per trobar alternatives, amb
la creació de Solidaritat i Reagrupament, es fa evident la
necessitat d'incorporar tothom a la lluita per la independència ja que, tot i disposar d'un 55% de població
favorable, els catalans sovint dubtem i ens auto-limitem.
L'advocat Lluís
Gibert, que té un paper de primera línia en l'elaboració de l'informe jurídic
que demostra la il·legalitat de les multes que es van instruir en el decurs de
la campanya reivindicativa “No vull pagar”, acusa els polítics de voler aplicar
la llei de forma retroactiva, de no saber defensar els drets dels ciutadans, i
de defensar “una concepció espanyola de la gran empresa” que es concreta en
aquest cas en prioritzar els interessos de les concessionàries. El pitjor de
tot plegat és la sensació que els polítics catalans han perdut l'oportunitat
d'encapçalar el primer procés social d'insubmissió i el desencís dels ciutadans
que hi han participat.
“La independència
és possible perquè el poder econòmic està asfixiat i amb Espanya no ens en
podrem sortir” tal com ha evidenciat el Col·lectiu Wilson i, citant
Francesc Marc Àlvaro, en Lluís comenta que Catalunya és la “prova del cotó
fluix” d'Europa, ja que posarà en qüestió si realment es tracta d'una
organització democràtica que va més enllà de ser només un espai de mercat
econòmic comú.
El punt dèbil del
procés són els mitjans de comunicació, ja que les tesis independentistes no
troben en els media la representativitat que els correspondria. En un
context de conflicte, només les idees del missatge de la por bombardegen
diàriament la població i en les emissores catalanes, en canvi, les postures
independentistes tampoc troben el ressò que els correspondria.
En un context més
distés, en Gibert comenta la importància de l'Institut Nova Història ja
que, tot i la gosadia d'alguna de les seves propostes, cal crear una èpica
catalana i reivindicar la importància històrica de Catalunya en l'Europa medieval.
Els ànims es van
enardir més quan Gibert va comentar la situació de Reus, on un acord de govern
entre CiU i PP pot desanimar bona part del 54 % dels ciutadans
que en les darreres eleccions al Parlament van votar per opcions
independentistes. Una ciutat, d'altra banda, on ERC, com a partit, no ha estat
capaç de trobar un lideratge i unes propostes engrescadores i no ha mostrat
capacitat de transmetre el missatge als barris, ara en mans del PP, i a la
població en general. Reus necessita trobar el seu Junqueras, “una gran sort, un
líder que ha arribat en el moment oportú”, per tenir el paper que li correspon.
La proposta final
d'en Lluís Gibert és la fórmula que ha de permetre que els polítics es
comprometin amb el debat per Catalunya abans que per al propi partit, de manera
que el moviment polític assoleixi permeabilitat i assumeixi l'impuls de la
societat civil.
El Corral ha volgut aprofundir en el coneixement del procés independentista que està vivint la nostra societat i ens mostrem agraïts a Lluís Gibert, que ha estat capaç d'aportar informació i reflexió de primer ordre d'una manera lúcida i brillant.
