Lluís Gibert. La societat civil motor de la independència.

En la tercera edició de El Corral, Lluís Gibert va definir-se com a profund demòcrata, republicà i liberal, en el sentit que la cultura política anglosaxona dóna a aquest darrer terme, que  consagra la igualtat d'oportunitats com a condició prèvia i irrenunciable de les societats democràtiques. L'existència de les xarxes socials, que donen veu a les persones, i la seva situació personal són alguns dels factors que l'han ajudat a reprendre amb força el seu interès per la política.

Segons el nostre convidat, els independentistes estan contínuament empescats en lluites fratricides que no aporten res i els partits que han de liderar aquest procés només han estat capaços de reproduir les estructures de l'Estat espanyol, dedicant-se a perpetuar el sistema. Tant és així, que bona part de l'electorat independentista no ha trobat l'alternativa que l'il·lusioni.

Ha estat la societat civil que, a partir del procés del “Catalunya decideix”, el treball coincident de diverses associacions com el Col·lectiu Emma, HelpCatalonia, Welcome Mr. President o el Cercle Català de Negocis (que ha treballat i publicat les dades del dèficit fiscal fins al punt de convertir l'espoli en un eix fonamental de la reivindicació), juntament amb d'altres de més recorregut com l'Òmnium, han protagonitzat l'impuls social de la reivindicació nacionalista.

L'Assemblea Nacional de Catalunya, tot i que, segons el Lluís, fou una iniciativa impulsada per CiU amb l'objectiu d'exercir pressió des del carrer per a aconseguir el concert econòmic, el passat 11 de setembre va catalitzar aquest sentiment reivindicatiu desbordant qualsevol previsió i fent evident que la majoria de la societat catalana desitjava un canvi a fons de la seva relació amb l'estat.

El nostre convidat va destacar la importància de la sentència de Kosovo, pel fet que crea jurisprudència internacional. En aquest cas, es reconeix la legitimitat de la declaració unilateral d'independència d'un parlament sobirà. L'única objecció per la qual Sèrbia va considerar el procés no procedent, era el fet que Kosovo no constituïa un territori històric. En canvi, que Catalunya és un territori històric, és un fet indiscutible.

El 2009 CiU va reconèixer el seu error en votar favorablement la Llei Orgànica de  Finançament de les autonomies (LOFCA), que ha lligat les mans a uns polítics, els independentistes catalans, que en Gibert considera inexperts pel fet de no estar avesats a la creació de noves estructures d'estat. Després de valorar el procés per trobar alternatives, amb la creació de Solidaritat i Reagrupament, es fa evident la necessitat d'incorporar tothom a la lluita per la independència  ja que, tot i disposar d'un 55% de població favorable, els catalans sovint dubtem i ens auto-limitem.

L'advocat Lluís Gibert, que té un paper de primera línia en l'elaboració de l'informe jurídic que demostra la il·legalitat de les multes que es van instruir en el decurs de la campanya reivindicativa “No vull pagar”, acusa els polítics de voler aplicar la llei de forma retroactiva, de no saber defensar els drets dels ciutadans, i de defensar “una concepció espanyola de la gran empresa” que es concreta en aquest cas en prioritzar els interessos de les concessionàries. El pitjor de tot plegat és la sensació que els polítics catalans han perdut l'oportunitat d'encapçalar el primer procés social d'insubmissió i el desencís dels ciutadans que hi han participat.

“La independència és possible perquè el poder econòmic està asfixiat i amb Espanya no ens en podrem sortir” tal com ha evidenciat el Col·lectiu Wilson i, citant Francesc Marc Àlvaro, en Lluís comenta que Catalunya és la “prova del cotó fluix” d'Europa, ja que posarà en qüestió si realment es tracta d'una organització democràtica que va més enllà de ser només un espai de mercat econòmic comú.

El punt dèbil del procés són els mitjans de comunicació, ja que les tesis independentistes no troben en els media la representativitat que els correspondria. En un context de conflicte, només les idees del missatge de la por bombardegen diàriament la població i en les emissores catalanes, en canvi, les postures independentistes tampoc troben el ressò que els correspondria.

En un context més distés, en Gibert comenta la importància de l'Institut Nova Història ja que, tot i la gosadia d'alguna de les seves propostes, cal crear una èpica catalana i reivindicar la importància històrica de Catalunya en l'Europa medieval.

Els ànims es van enardir més quan Gibert va comentar la situació de Reus, on un acord de govern entre CiU i PP pot desanimar bona part del 54 % dels ciutadans que en les darreres eleccions al Parlament van votar per opcions independentistes. Una ciutat, d'altra banda, on ERC, com a partit, no ha estat capaç de trobar un lideratge i unes propostes engrescadores i no ha mostrat capacitat de transmetre el missatge als barris, ara en mans del PP, i a la població en general. Reus necessita trobar el seu Junqueras, “una gran sort, un líder que ha arribat en el moment oportú”, per tenir el paper que li correspon.

La proposta final d'en Lluís Gibert és la fórmula que ha de permetre que els polítics es comprometin amb el debat per Catalunya abans que per al propi partit, de manera que el moviment polític assoleixi permeabilitat i assumeixi l'impuls de la societat civil.

El Corral ha volgut aprofundir en el coneixement del procés independentista que està vivint la nostra societat i ens mostrem agraïts a Lluís Gibert, que ha estat capaç d'aportar informació i reflexió de primer ordre d'una manera lúcida i brillant.