En Juan Mª Vilallonga va
aparèixer al sopar carregat de bosses plenes de records: un quadre amb la
fotografia del mític equip amb Joan Sabater, Josep Mª Rabassa, Santi García i
el seu germà Joaquin, i el material que usava durant la seva etapa esportiva al
Reus Deportiu. Cada peça va generar comentaris tècnics i anècdotes variades.
Una bola partida que mostrava el
nucli de suro, ben diferent de les actuals. Els patins que originàriament
portaven rodes de fusta, les de davant més petites. Ens va ensenyar quina era
la manera més adequada per cordar les botes. Els estics que els germans
Vilallonga anaven a buscar directament al magatzem de la fàbrica, on remenaven
material durant tot el matí buscant aquells que reunien les condicions que ells
volien: nets de nusos, resistents, amb el pes ben equilibrat, perquè la pala fos
més pesada que el mànec i aconseguir així una major força en el tir, com en
aquells xuts d'escup, en resposta dels quals el porter no tenia temps de
reaccionar. En compraven uns quants. En algun entrenament n'havien arribat a
trencar un parell.
Les proteccions dels porters van
merèixer un apartat especial . Són un dels elements en què més s'ha notat
l'evolució del material de l'hoquei patins. En algun cas, un xut potent havia
aconseguit deformar la xarxa metàl·lica que protegia la cara. De mà en mà, els
assistents es van anar passant el rellotge que el Reus li va regalar
després de la primera temporada.
Tots pensàvem en els
desplaçaments, que en aquella època no es feien amb els mitjans actuals. Ocasionalment, amb avions de dues hèlixs, que
considerava més segurs que els actuals, o llargs trajectes amb cotxe com els
del desplaçament a Milà, gràcies a tres
Dodge Dart i quatre Seats deixats
que els van permetre fer el trajecte des de Reus en una nit, jugar i tornar tot
seguit. Els ulls del Juan Mª en cap moment reflectien el possible cansament
d'aquells viatges, sinó més aviat la il·lusió amb què els afrontaven.
En els comentaris de la vetllada
n'hi va haver per a tots: per a àrbitres com en Taylor, per als mitjans de
comunicació i professionals com el Miguel Angel Valdivieso o l'Alfonso
González, que radiaven els partits, o com l’Andreu Olesti, president de la
secció d’hoquei, l’Andreu Borràs, anomenat afectuosament l'HH, per als
adversaris com l'Octov, jugador del Novara, que es plantava davant seu i li
deia: “tu no hoquei, tu no pasas”.
Tota una generació de jugadors i persones lligades al món de l'hoquei i ben
presents en la memòria del nostre convidat.
Com si fos ara, recorda anècdotes
dels partits contra el Barça, el Voltregà, l'Espanyol, el Vilanova, el Mataró,...
“tots ens volien guanyar”. Partits amb l'emoció al límit, en els que passava de
tot però, després de repartir i rebre bufetades dintre el camp, sempre
compartien una copa en acabar. En Juan Mª respecta tots aquells esports que
comporten lluita cos a cos, potser per aquest motiu li hauria agradat més que
l'hoquei hagués evolucionat en la línia de l'hoquei sobre gel.
Cada frase que el nostre convidat
compartia, iniciava un nou tema que podia desenvolupar a partir del coneixement
que li aporta l'experiència i una visió particular del món i de l'esport: la
repercussió de l'esport d'elit en les condicions físiques dels veterans, la
polèmica del dopping a nivells
professionals, atesa la gran exigència que es demana als esportistes (de fet, ells
també tenien el seus petits revulsius:
la petaca de conyac i el sucre). Però la lluita més difícil, la que havia hagut
de bregar amb els pares dels joves jugadors que havia entrenat.
No hi ha dubte que en Juan Mª és
un esportista, un home amant de l'activitat física, en la qual va iniciar-lo el seu pare apuntant-lo de ben
petit a equips de rugbi i beisbol i que, encara avui, practica caminant els
caps de setmana per arribar a casa i beure la Voll-Damm que retira del congelador. Juan Mª, també t'has guanyat una cervesa ben
fresca després de l'estona tan agradable que vam compartir.
Només esperem que facis extensiu
l'agraïment del col·lectiu “El Corral” al teu germà Joaquin i a tots aquells
jugadors que vau marcar amb el Reus Deportiu una època daurada en l'hoquei
internacional.
