Francesc Pallisó i Folch, recerca i gestió mèdiques amb vocació de servei públic.

En Francesc Pallisó i Folch va iniciar la seva carrera professional com MIR a l’Hospital clínic en l'especialitat de cirurgia ortopèdica i traumatologia i va assolir el nivell de doctor  amb la qualificació d'Apte cum laude per la seva tesi: Estudi de la Densitat Mineral Òssia Periprotèsica en pacients amb pròtesis de maluc del tipus Mittelmeier. Relació amb la clínica i radiologia.

La seva aportació professional ha estat molt important en la rehabilitació de fractures dobles de tíbia i peroné, en el procés d'implantació de pròtesis de genoll, maluc i espatlla, i exercint la docència entre els col·legues per tal d'aconseguir millores en el procés d'implantació i rehabilitació.

També ha ampliat la seva formació en l'àmbit de gestió hospitalària, faceta que ha pogut desenvolupar com a director de Gestió de Serveis Sanitaris, director clínic de l'Hospital de Santa María de Lleida i director clínic de l'aparell locomotor en diferents etapes de la seva biografia en el mateix centre.

En la vessant formativa ha desenvolupat la seva activitat com a tutor o professor en multitud de cursos, en formació universitària a tots nivell i en màsters. Asseguts a classe, ha tingut diferents promocions d'infermeres, estudiants de l'especialitat de traumatologia, d'INEFC (Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya) i de Fisioteràpia a la Universitat de Lleida.

Ha publicat 24 articles en revistes especialitzades, participant en molts casos en el seu comitè de redacció, i 118 comunicacions en congressos nacionals i internacionals, a més de participar en nombrosos projectes de recerca. Tota aquesta àmplia producció avala la seva voluntat i capacitat de transmetre la innovació i els coneixements adquirits en el dia a dia de la pràctica hospitalària.

Voldríem destacar, especialment, l’important paper que ha tingut en diversos comitès d’ètica professional, activitat reconeguda amb el seu nomenament per a la revisió del codi de deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

Aquesta activitat professional tant àmplia i difícil de resumir ens mostra una persona que coneix la sanitat des de totes les seves perspectives: formació, assistència, recerca i socialització. Com a exemple i a través d'aquests enllaços (1, 2, 3, 4), us oferim en viu una de les seves últimes aportacions en la preparació prèvia a la intervenció quirúrgica de pacients, que s’està incorporant  com a procediment en molts protocols d'altres hospitals.

Un home no és només la seva activitat professional. En Francesc, tal com ha estat tradició en molts metges de casa nostra, és un gran amant del patrimoni cultural. I, estimant com estima el seu Montblanc natal, no ha de sorprendre que durant 12 anys hagi dedicat bona part del seu temps de lleure a  treballar per la Comissió de Patrimoni de l’ajuntament montblanquí. Si un dia sopeu amb ell, segur que acabareu la nit tombant per la muralla i comentant les darreres descobertes, projectes i novetats d'aquest important conjunt monumental i artístic.

Arrelat al seu poble, el trobareu compartint esmorzar amb una gran varietat de persones de diferents trajectòries vitals o assegut a la vora de la seva bassa, a La Vall, assaborint una de les millors aigües del nostre país.

Ben aviat comptarem amb Francesc Pallisó i Folch al Corral per a compartir les inquietuds d'un especialista, la valoració de la sanitat actual i les reflexions basades en la seva experiència humana.

Francesc Cerro, passió i compromís per l'art escènica.

Els components del Corral vam rebre Francesc Cerro i Ferran, el nostre convidat, amb una manifestació evident de la nostra posició a favor de la llibertat d'expressió i en contra de l'increment de l’IVA aplicat a la cultura. Abans de sopar, la presentació de Ramon Ferran i la introducció del propi Francesc ja presagiaven una nit plena de continguts.

Francesc Cerro es va mostrar com un veritable home de teatre. Una persona entusiasta i agraïda, que va a l'essencial, a “ allò que fa vibrar l'ésser humà”, que pretén fer somiar l'espectador en primera persona del singular i presentar-li el monstre que estima i mata per entendre'l i potser justificar-lo, en una posició que ens va semblar volgudament freudiana. La seva proposta parteix, sens dubte, de l'honestedat, i més encara en aquests moments “en què viure de l'art és molt difícil”.

De bon inici, amb les paraules de presentació anteriors, ja va deixar ben clara quina era la seva posició, els seus objectius i el camí per aconseguir-los; tres aspectes que al llarg de la vetllada desenvoluparia intensament, en una ponència en què semblava encarnar l'actor i el director que porta dins, en una comunió inseparable i amb la finalitat de transmetre l'experiència interior d'algú que viu el teatre i que està convençut de la coherència de la seva proposta.

D'entrada, va iniciar la sessió amb la projecció d'un primer assaig. Tot comença aquí! Quan l'actor s'enfronta per primera vegada amb el text i ja, des d'un primer instant, és capaç de mostrar la seva  professionalitat. En Francesc acostuma a programar els assajos vinculant el text amb una música, a fi de marcar cada fragment amb el ritme, la melodia i l'instrument. La música forma part de la seva vida i l'escolta en tot moment. Relaciona contínuament propostes musicals amb els textos que treballa, per tal que esdevinguin un tot integrat. Escriu els personatges amb un metrònom i marca el text com un pentagrama.

La impressió que ens va causar en Francesc Cerro és la d'un home agraït. Agraït amb en Ricard Salvat, “mestre de mestres”. Les millors classes que d'ell va rebre van ser durant les tardes del dissabte, quan compartien te a la seva casa de La Canonja i alhora fracassos i triomfs. Un home que sabia confiar en la gent jove. Encara recorda les oportunitats que es van encadenar a partir de la frase “vull dirigir el teu text” i tot seguit l'experiència, el 2004, a la sala Beckett estrenant tres textos propis. Recorda l'Hermann Bonin, des de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, en Ferran Madico, des del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) i tants professionals que des de les diferents institucions del teatre català han comptat amb ell.

Agraït amb els actors de qui sempre ha obtingut una resposta positiva a les seves propostes tot i que, sovint, representaven un risc. Recorda com Àlex Brendemüll, Palma d'or a Cannes, es va incorporar a un projecte ja iniciat sense dubtar-ho. Sorprèn veure amb quina admiració parla de  Marta Bayarri, Miquel Garcia, Txe Arana, Pep Torrents, Enric Cervera, Sergio Caballero, Jordi Boixaderas, Jaume Comas, Àngels Gonyalons, etc., per tal com fan seva la proposta i en garanteixen l'èxit i la continuïtat, fins i tot en absència del director. Agraïment a l’Enric Majó, al Gerard Quintana (“una excel·lent persona” insisteix ), a Xavier Grasset  i a tots els qui, a més de compartir projectes, han permès fer realitat propostes com el MussART, que el Francesc va dirigir amb el reduït pressupost i enorme il·lusió de què disposava l'Ajuntament de Vilaplana.

L'habilitat dels bons actors es manifesta en situacions extremes, com és el cas de quan falta un company el mateix dia de l'estrena.  Llavors la resta de professionals han de suplir amb tot el seu ofici l'absent, recitant el seu paper en tercera persona. Després, quan la improvisació ha resultat un èxit, un nou actor, aquest cop de fiar,  ha estat capaç de memoritzar la interpretació i suplir el company amb pocs dies. Senzillament extraordinari.

En Francesc no creu en determinades escoles d'actors, no creu en els actors que es plantegen contínuament coses superficials sobre el seu personatge, ni amb les escenografies excessives, i tampoc amb la crítica que no aporta res. Valora la quantitat de projectes que es podrien finançar amb el que ha costat alguna de les grans produccions del Teatre Nacional. Rebutja el glamour i el fet de buscar simplement l'èxit per l'audiència. Cal arriscar, educar i fer arribar al públic propostes universals com les de Shakespeare, Espriu, els clàssics, etc. Podem plantejar la realitat del nostre país a través d'Antígona per transmetre l'universal missatge: No acataré! Cal refer el concepte de cultura pel bé de la nostra societat.

En Francesc Cerro és un home que dirigeix. Assumeix, fins a les últimes conseqüències, la seva responsabilitat en el projecte. Signa l'obra perquè és conscient que ha aconseguit el que pretenia inicialment, partint d'una idea clara que ha concretat fins al més petit detall amb la finalitat darrera de colpir el públic. “L'actor mai s'ha de creure el que fa. És l'espectador qui ho viu”. Només demana que se'l deixi fer, que ningú posi traves a la producció. Demana que les programacions teatrals, també a la nostra ciutat, es dissenyin en funció d’una línia coherent.  Recorda que el mecenatge és una assignatura pendent en el nostre país, exemplificant-ho amb l’èxit del Festival de Peralada.

No hi ha dubte que, impregnats de l'entusiasme del nostre convidat i amb el record d'aquesta nit, seguirem el treball d'en Francesc Cerro. I estem segurs i il·lusionats que complirà el seu objectiu i , ara compromís públic, de dirigir una òpera.

Molta merda, Francesc!

Fotografies : Pau Frigola pfrigolab@gmail.com