Ja comencem a
estar acostumats a tenir convidats per
parelles. En aquesta ocasió hem gaudit
de la presència i la conversa amb Josep M. Casanoves i M.
Gràcia de la Hoz, amb la fotografia com a tema central.
El Josep M Casanoves va explicar-nos la
creació, evolució i situació actual dels tres salons internacionals de
fotografia que es convoquen encara avui des de Reus. I ho va fer emmarcant-los
en el desenvolupament de la fotografia a casa nostra, que es va iniciar al
segon terç del segle XIX, just quan va iniciar-se el costum de cercar imatges
de la gent del país. Ben aviat, arran de l’excursionisme científic i a l’empara
del moviment de la Renaixença,
el motiu fonamental passarà a ser la
realitat del país. La primera popularització d’aquesta disciplina va arribar de
la mà de professionals adinerats, metges, farmacèutics i d’altra gent que tenia
certa familiaritat amb la manipulació de productes químics i una destacable
empenta cultural. En aquest apartat destaca el col·lectiu Trípode i el seu treball per documentar Poblet.
Als voltants de la meitat del segle XX, el
desenvolupament de la fotografia a Reus es va gestar en el marc de les
associacions culturals de la ciutat per, de forma conjunta, aplegar aquest
entusiasme uns anys més tard en l’Agrupació Fotogràfica de Reus. Una entitat
que es fundar el 1960 amb l’Enric Pàmies com a primer president. La gran
activitat inicial de l’Agrupació organitzant sis concursos fotogràfics en un mateix any s’ha anat esmorteint amb el
pas del temps.
Els salons internacionals de fotografia a
Reus tenen el seu origen vinculat al Club Natació Reus Ploms i a les figures d'Enric
Pàmies i Josep M. Ribas. El primer i més antic de Catalunya és Fotosport, nascut el 1970 de la reformulació d’un
saló europeu anterior. El premi emblemàtic d'aquest certamen ha estat una
medalla dissenyada per l'artista Ramon Ferran generant, amb els anys, una
col·lecció d'inestimable valor.
El Saló Europa es va crear el 1973 vinculat
a l'Associació de Personal de “La Caixa” i després del 1993 desvinculada de l'entitat
per les retallades del seu Pla d'Acció Cultural. Aquest saló representava una
finestra oberta al món en un moment en què el règim autàrquic franquista
limitava l'accés a la cultura internacional. La seva continuïtat fou possible
gràcies al suport del llavors regidor de cultura Sr. Luís Miquel Pérez (suport que
després com a alcalde faria extensiu a Fotosport) com a Medalla Gaudi en el marc dels Premis
Reus, que durarien nou edicions fins a la retallada d’aquesta iniciativa
per part de la regidoria de cultura. El tercer saló internacional és GaudiRfoto (Gaudí, Reus, Foto) creat amb
la intenció de continuar amb l'experiència
i la filosofia de la Medalla Gaudí.
En Josep M. defineix la història d'aquests
salons com un “Guadiana”, pel fet que en algunes ocasions ha perillat la seva
continuïtat, ja sia per la complexitat de la seva gestió, per les dificultats
econòmiques o per altres diverses circumstàncies que ens explica amb tot
detall. Actualment els tres salons estan englobats en una marca: FotoArtReus. La irrupció de la
tecnologia digital ha canviat molt els procediments i la gestió dels concursos
internacionals i ha facilitat la feina de comissaris que, com en Josep M
Casanoves, són reconeguts per la seva dedicació i esforç continuat durant els
darrers 25 anys.
En la Intervenció de la M. Gràcia ens va
quedar clar que en els certàmens internacionals, a diferència dels nacionals,
es paga per participar, no hi ha premis econòmics i el volum de imatges a
valorar és molt superior. Ens imaginem la M. Gràcia, que ha participat com a
jurat en molts salons internacionals, puntuant de 0 a 9 a un ritme d’una
fotografia cada tres segons. Després,
amb la selecció d'aquelles que han obtingut una millor puntuació dels tres membres
del jurat, es fa una valoració més pausada fins a decidir el guanyador en
funció de l'impacte i la factura de la imatge.
La M. Gràcia ens explica com valora un
jurat les fotografies. Aquesta aportació va resultar una classe ràpida i
pràctica de fotografia realitzada a partir de l'anàlisi d'imatges concretes. La
composició, el treball amb l'enfocament, el contingut, l’impacte o el color van
ser alguns dels elements que van centrar un seguit de comentaris tècnics que
partien de principis bàsics explicats magistralment de forma clara i simple.
Amb la M. Gràcia vam fer un recorregut molt
instructiu per algunes de les fotografies i fotomuntatges mítics de la història,
partint de la primera imatge captada per Joseph Nicéphore, Niépce, l'obra de
Dorothea Lunch plasmant la gran depressió americana, i acabant amb la
fotografia més cara de la història. Però això ja és una altra cosa. Com en
totes les arts, sovint es produeix un fenomen d'especulació relacionat amb certes
obres i autors.
Entre les polèmiques val la pena
destacar-ne un parell. D'una banda, va quedar clar que la digitalització ha
permès l'ús de programari d'edició que finalment s'ha incorporat en el procés
de creació artística. De l'altra, en l'àmbit local, ens va quedar la sensació,
augmentada amb la promesa electoral de l'actual alcalde de crear en la propera
legislatura un concurs fotogràfic d'àmbit nacional, que a Reus potser no
valorem el que tenim i no s'ha aconseguit generar un esforç comú entre
administració i experts, cosa que seria de desitjar.
