"En el camp de la fotografia a Reus, manquen sinèrgies entre l'administració i l'associacionisme"

Ja comencem a estar acostumats  a tenir convidats per parelles.  En aquesta ocasió hem gaudit de la presència  i la conversa amb Josep M. Casanoves  i M. Gràcia de la Hoz, amb la fotografia com a tema central.

El Josep M Casanoves va explicar-nos la creació, evolució i situació actual dels tres salons internacionals de fotografia que es convoquen encara avui des de Reus. I ho va fer emmarcant-los en el desenvolupament de la fotografia a casa nostra, que es va iniciar al segon terç del segle XIX, just quan va iniciar-se el costum de cercar imatges de la gent del país. Ben aviat, arran de l’excursionisme científic i a l’empara del moviment de la Renaixença,  el motiu fonamental passarà a ser la realitat del país. La primera popularització d’aquesta disciplina va arribar de la mà de professionals adinerats, metges, farmacèutics i d’altra gent que tenia certa familiaritat amb la manipulació de productes químics i una destacable empenta cultural. En aquest apartat destaca el col·lectiu Trípode i el seu treball per documentar Poblet.

Als voltants de la meitat del segle XX, el desenvolupament de la fotografia a Reus es va gestar en el marc de les associacions culturals de la ciutat per, de forma conjunta, aplegar aquest entusiasme uns anys més tard en l’Agrupació Fotogràfica de Reus. Una entitat que es fundar el 1960 amb l’Enric Pàmies com a primer president. La gran activitat inicial de l’Agrupació organitzant sis concursos fotogràfics  en un mateix any s’ha anat esmorteint amb el pas del temps.

Els salons internacionals de fotografia a Reus tenen el seu origen vinculat al Club Natació Reus Ploms i a les figures d'Enric Pàmies i Josep M. Ribas. El primer i més antic de Catalunya és Fotosport,  nascut el 1970 de la reformulació d’un saló europeu anterior. El premi emblemàtic d'aquest certamen ha estat una medalla dissenyada per l'artista Ramon Ferran generant, amb els anys, una col·lecció d'inestimable valor.

 El Saló Europa es va crear el 1973 vinculat a l'Associació de Personal de “La Caixa” i després del 1993 desvinculada de l'entitat per les retallades del seu Pla d'Acció Cultural. Aquest saló representava una finestra oberta al món en un moment en què el règim autàrquic franquista limitava l'accés a la cultura internacional. La seva continuïtat fou possible gràcies al suport del llavors regidor de cultura Sr. Luís Miquel Pérez (suport que després com a alcalde  faria extensiu a Fotosport) com a Medalla Gaudi en el marc dels Premis Reus, que durarien nou edicions fins a la retallada d’aquesta iniciativa per part de la regidoria de cultura. El tercer saló internacional és GaudiRfoto (Gaudí, Reus, Foto) creat amb la intenció de continuar amb l'experiència  i la filosofia de la Medalla Gaudí.

En Josep M. defineix la història d'aquests salons com un “Guadiana”, pel fet que en algunes ocasions ha perillat la seva continuïtat, ja sia per la complexitat de la seva gestió, per les dificultats econòmiques o per altres diverses circumstàncies que ens explica amb tot detall. Actualment els tres salons estan englobats en una marca: FotoArtReus. La irrupció de la tecnologia digital ha canviat molt els procediments i la gestió dels concursos internacionals i ha facilitat la feina de comissaris que, com en Josep M Casanoves, són reconeguts per la seva dedicació i esforç continuat durant els darrers 25 anys.

En la Intervenció de la M. Gràcia ens va quedar clar que en els certàmens internacionals, a diferència dels nacionals, es paga per participar, no hi ha premis econòmics i el volum de imatges a valorar és molt superior. Ens imaginem la M. Gràcia, que ha participat com a jurat en molts salons internacionals, puntuant de 0 a 9 a un ritme d’una fotografia cada tres segons.  Després, amb la selecció d'aquelles que han obtingut una millor puntuació dels tres membres del jurat, es fa una valoració més pausada fins a decidir el guanyador en funció de l'impacte i la factura de la imatge.

La M. Gràcia ens explica com valora un jurat les fotografies. Aquesta aportació va resultar una classe ràpida i pràctica de fotografia realitzada a partir de l'anàlisi d'imatges concretes. La composició, el treball amb l'enfocament, el contingut, l’impacte o el color van ser alguns dels elements que van centrar un seguit de comentaris tècnics que partien de principis bàsics explicats magistralment  de forma clara i simple.

Amb la M. Gràcia vam fer un recorregut molt instructiu per algunes de les fotografies i fotomuntatges mítics de la història, partint de la primera imatge captada per Joseph Nicéphore, Niépce, l'obra de Dorothea Lunch plasmant la gran depressió americana, i acabant amb la fotografia més cara de la història. Però això ja és una altra cosa. Com en totes les arts, sovint es produeix un fenomen d'especulació relacionat amb certes obres i autors.

Entre les polèmiques val la pena destacar-ne un parell. D'una banda, va quedar clar que la digitalització ha permès l'ús de programari d'edició que finalment s'ha incorporat en el procés de creació artística. De l'altra, en l'àmbit local, ens va quedar la sensació, augmentada amb la promesa electoral de l'actual alcalde de crear en la propera legislatura un concurs fotogràfic d'àmbit nacional, que a Reus potser no valorem el que tenim i no s'ha aconseguit generar un esforç comú entre administració i experts, cosa que seria de desitjar.

Josep M i M Gràcia saben que tenen les portes obertes del Corral per sempre més ja que, tot i tractar-se d'una de les exposicions més llargues fins al moment, estem segurs que encara van quedar moltes coses “a l'objectiu”. Moltes gràcies també per l’aportació de material fotogràfic de gran vàlua i que ja és part de la història de la fotografia de Reus.