Sovint evitem reflexionar sobre aspectes
de la vida que són punyents, com la mort i el patiment. En la trobada que vam tenir al Corral amb
l'Aina Estarellas es va posar damunt la taula la realitat crua d'una professió
que brega cada dia amb la mort, la violència i el conflicte: la de metge forense.
L’Aina ens va començar a explicar
continguts imprescindibles per entendre com és la intervenció dels forense en la nostra societat . A Espanya,
els forenses són metges funcionaris que treballen al departament de
Justícia i que actuen per ordre d'un jutge, a diferència dels sistemes d'altres
països, potser més coneguts per les sèries de televisió, on la recerca la fan
professionals que habitualment no són metges, vinculats a la policia i que
actuen per ordre de la fiscalia. El gran avantatge del nostre model, creat pel
Dr. Pere Mata, és que és més garantista
i independent.
Tot i que la professió de metge forense és
coneguda per les funcions tanatològiques, aquestes només representen un petit
percentatge del total. En realitat, són les valoracions clíniques en diferents
àmbits de la salut física i mental, les que ocupen la majoria del temps i
l'esforç d’aquests especialistes. L'Aina comenta especialment els casos
d'incapacitació i la seva complexitat, sobretot per la intervenció d'altres persones que pretenen
alterar la realitat en interès propi.
L'Aina està especialitzada en la valoració
psiquiàtrica, que és fonamental ja sigui per demostrar la imputabilitat d'una
acció o per justificar mesures excepcionals de privació de llibertat quan a les
persones afectades, que habitualment no tenen consciència del trastorn que
pateixen, se'ls aconsella un internament no voluntari per salvaguardar la seva
integritat en moments crítics de
manifestació patològica. En aquests casos, la llei obliga a un control judicial
durant les primeres 48 hores a partir de
l'ingrés de l'afectat.
“El més difícil és anar a judici, és com fer
un examen”, afirma. L'estudi de la
intervenció requereix la revisió de totes les actuacions realitzades fins a generar
una exposició exhaustiva dels fets que satisfaci la sala i, especialment, els familiars. Tenint present que les parts
poden presentar altres pèrits que certifiquin altres plantejaments més
convenients als seus interessos, cal que
l'exposició sigui transmesa amb un talant pedagògic per a ser entesa per tots els presents.
El més gratificant per la nostra convidada
és la satisfacció de “saber que la teva feina ajuda a fer justícia”. És en
aquest punt on ens exposa alguns casos concrets en què, efectivament, la
investigació duta a terme per l'Aina ha estat decisiva per a la resolució
satisfactòria del cas. L'anàlisi d'altres casos coneguts per tots, per la seva
transcendència mediàtica, demostra que no sempre és una tasca fàcil, però també
posa de manifest l'agilitat mental i la capacitat d'anàlisi de la nostra
convidada per afrontar situacions molt complicades. És en aquest moment on comprovem
clarament l'efecte positiu de la seva serenitat i el valor de la seva experiència
professional.
Canviant una mica el to, l'Aina passa a comentar-nos diverses situacions especials en
les que s'ha trobat, com el fet de comprovar en un aixecament de cadàver que la
persona encara era viva, o haver de pujar per una escala de corda els cinc
pisos d'altura d’un vaixell a alta mar per poder examinar un cadàver guardat en
un refrigerador de menjar. O, més encara, la seva capacitat innata per tancar
les narius i restar immune a les males olors que desprèn el cos d'un cadàver,
cosa que sovint ha provocat l'admiració perplexa de la resta d'assistents.
També ens va explicar un seguit d'anècdotes derivades de la imatge estereotipada
que s'assigna popularment a un professional forense, la d'un home corpulent i
d'una certa edat. El fet que l'Aina no respongui a aquest perfil li ha
comportat avantatges i inconvenients ben curiosos.
Qualsevol lector sap que un resum no
permet, ni sovint pretén, transmetre fidelment els continguts i les emocions
d'una trobada. Aquest cas no n'és una excepció.