dissabte, 11 de juliol del 2015

Aina Estarellas, ”el més gratificant és saber que la teva feina ajuda a fer justícia”

Sovint evitem reflexionar sobre aspectes de la vida que són punyents, com la mort i el patiment.  En la trobada que vam tenir al Corral amb l'Aina Estarellas es va posar damunt la taula la realitat crua d'una professió que brega cada dia amb la mort, la violència i el conflicte: la de metge forense.

L’Aina ens va començar a explicar continguts imprescindibles per entendre com és la intervenció  dels forense en la nostra societat . A Espanya, els forenses  són metges  funcionaris que treballen al departament de Justícia i que actuen per ordre d'un jutge, a diferència dels sistemes d'altres països, potser més coneguts per les sèries de televisió, on la recerca la fan professionals que habitualment no són metges, vinculats a la policia i que actuen per ordre de la fiscalia. El gran avantatge del nostre model, creat pel Dr. Pere Mata,  és que és més garantista i independent.

Tot i que la professió de metge forense és coneguda per les funcions tanatològiques, aquestes només representen un petit percentatge del total. En realitat, són les valoracions clíniques en diferents àmbits de la salut física i mental, les que ocupen la majoria del temps i l'esforç d’aquests especialistes. L'Aina comenta especialment els casos d'incapacitació i la seva complexitat, sobretot per  la intervenció d'altres persones que pretenen alterar la realitat en interès propi.

L'Aina està especialitzada en la valoració psiquiàtrica, que és fonamental ja sigui per demostrar la imputabilitat d'una acció o per justificar mesures excepcionals de privació de llibertat quan a les persones afectades, que habitualment no tenen consciència del trastorn que pateixen, se'ls aconsella un internament no voluntari per salvaguardar la seva integritat  en moments crítics de manifestació patològica. En aquests casos, la llei obliga a un control judicial durant les primeres  48 hores a partir de l'ingrés de l'afectat.

“El més difícil és anar a judici, és com fer un examen”, afirma.  L'estudi de la intervenció requereix la revisió de totes les actuacions realitzades fins a generar una exposició exhaustiva dels fets que satisfaci la sala i, especialment,  els familiars. Tenint present que les parts poden presentar altres pèrits que certifiquin altres plantejaments més convenients als seus interessos,  cal que l'exposició sigui transmesa amb un talant pedagògic per a ser entesa per  tots els presents.

El més gratificant per la nostra convidada és la satisfacció de “saber que la teva feina ajuda a fer justícia”. És en aquest punt on ens exposa alguns casos concrets en què, efectivament, la investigació duta a terme per l'Aina ha estat decisiva per a la resolució satisfactòria del cas. L'anàlisi d'altres casos coneguts per tots, per la seva transcendència mediàtica, demostra que no sempre és una tasca fàcil, però també posa de manifest l'agilitat mental i la capacitat d'anàlisi de la nostra convidada per afrontar situacions molt complicades. És en aquest moment on comprovem clarament l'efecte positiu de la seva serenitat i el valor de la seva experiència professional.

Canviant una mica el to, l'Aina passa a  comentar-nos diverses situacions especials en les que s'ha trobat, com el fet de comprovar en un aixecament de cadàver que la persona encara era viva, o haver de pujar per una escala de corda els cinc pisos d'altura d’un vaixell a alta mar per poder examinar un cadàver guardat en un refrigerador de menjar. O, més encara, la seva capacitat innata per tancar les narius i restar immune a les males olors que desprèn el cos d'un cadàver, cosa que sovint ha provocat l'admiració perplexa de la resta d'assistents. També ens va explicar un seguit d'anècdotes derivades de la imatge estereotipada que s'assigna popularment a un professional forense, la d'un home corpulent i d'una certa edat. El fet que l'Aina no respongui a aquest perfil li ha comportat avantatges i inconvenients ben curiosos.

Qualsevol lector sap que un resum no permet, ni sovint pretén, transmetre fidelment els continguts i les emocions d'una trobada. Aquest cas no n'és una excepció.

A més d'agrair la participació de l'Aina Estarellas en aquesta edició del Corral, on ha estat la protagonista, esperem que hi pugui assistir en altres ocasions per compartir ves a saber quin tema amb un altre convidat, tal com n'ha expressat la voluntat explícitament. Així doncs, Aina, fins aviat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada