 |
| Josep Masdeu i Dolors Guerrero |
La relació de Josep Masdeu amb
el món de l’automobilisme li ve de molt
jove. Als 14 anys ja va començar a treballar en un taller de pneumàtics, i a
partir d’aquí la seva relació amb el Moto Automòbil Club Reus i les patums del motor
de la ciutat. La seva primera participació oficial va ser amb llicència falsa
(va ser necessari canviar la fotografia original de Josep Huguet) quan tenia 18
anys, a la pujada en costa de Tortosa. Recordem també les curses de karts de
100 cm3 i rodes altes als circuits d’Alcover i Constantí.
De karts, els corralers en van
seguir parlant encara uns dies per esbrinar quan se n’havien començat a fer
curses a Reus, al traçat de l’actual Avinguda del Comerç, que fins als anys 70
era coneguda popularment com “Les corbes de la Sofia Loren”.
El Josep recorda tots els
vehicles que ha tripulat: l’R5 turbo, el Seat sis-cents, el Ford fiesta XR2, el Ford Scort, la barqueta
amb que va participar al Campionat de Catalunya de muntanya, i tants d’altres que han passat
per les seves mans.
“El copilot és fonamental en
un ral·li, és el 50%” comenta quan recorda les persones que l’han acompanyat al
seient de la dreta. “El copilot no es pot agafar i no s’adona quan s’acosta un
incident de conducció”. Moltes vegades
aquest paper l’hi ha tocat a la seva esposa, la Dolors Guerrero. El 1982, quan
van guanyar el Campionat d’Espanya, van estar més de tres-cents dies fora de
casa. La Dolors va córrer la darrera cursa del campionat prenyada. No va dir
res perquè sabia de la importància de la cursa i no se la volia perdre.
L’única fixació de Josep
Masdeu quan corria era no sortir de la “part negra que hi ha entre dues franges
verdes” fent referència a la calçada tal com la veu un pilot conduint ràpid.
Era una època en què els pilots no entrenaven i s’havien de finançar tot el
material, llevat d’algunes ocasions en què un patrocinador ajudava amb
pneumàtics o algun recanvi ocasional.
Com no podia ser d’una altra
manera, la nit va estar plena d’anècdotes, com la vegada que, baixant “a tope”
per una carretera gelada i pocs frens, van decidir fer el tram sense cinturó
de seguretat i amb les portes obertes per si calia saltar del vehicle.
Participar en el ral·li de
Montecarlo és una gran aventura i acabar-lo un gran goig, tot i que en “Pescarolo”
només mostra inquietud per no penalitzar als controls horaris. Acabar-lo com a
primer espanyol li va comportar tots els trofeus que la Federación Española
tenia reservats per a Carlos Sainz.
La vetllada va
transcórrer entre comentaris i fotografies
antigues que el Josep mostrava amb el seu mòbil mentre responia les preguntes
dels assistents.
Vint-i-un anys com a cap de
seguretat del Ral·li Catalunya donen per molt, amb l’helicòpter a punt per
actuar amb la màxima celeritat davant de qualsevol contratemps. Un ral·li que
el nostre convidat ha volgut sempre a les nostres comarques i que s’hi ha
mantingut tot i els intents de portar-lo a altres indrets. Trobar pressupost no és cosa fàcil, especialment
després de la retirada dels patrocinadors privats espanyols més importants.
No podia faltar comentar la
importància del RACC, l’entitat amb més socis de Catalunya, i la seva relació
amb la Federació Catalana i el sector de l’automòbil en general. Repassem
l’estructura del món de l’automobilisme i les grans figures actuals: “qui té
padrins, bateja”. Sembla que Josep Masdeu coneix un refrany per a cada ocasió.
El món dels ral·lis sovint no
està ben vist per la gent del territori, que sovint hi veu més els inconvenients
(incivisme, carreteres tallades, etc.)
que els avantatges (promoció econòmica i turística). Aquest tema va
generar un viu debat entre els assistents. Sembla que cal fer alguna cosa per
acostar el món de l’automobilisme a més gent, per tal que hi hagi una percepció
més positiva d’aquest esport. Es proposen diverses actuacions per controlar
l’incivisme i els casos, més aviat ocasionals, de vandalisme tot i que els
organitzadors compten evidentment amb costoses assegurances i serveis que
treballen després de les curses per restablir els desperfectes de l’entorn:
treballar amb els alcaldes, difondre els valors i avantatges de l’activitat,
rendibilitzar el pas dels ral·lis, com és el cas de l’Ajuntament d’El Molar,
fer pagar entrada i d’altres, però sens dubte no és un tema fàcil d’encarar.
La crisi econòmica també ha
colpejat amb força el món dels ral·lis, cosa que ha dificultat el manteniment
de moltes curses. “Fa falta moniato” sentencia el nostre convidat amb la seva
habitual contundència.
Agraïm la presència de Josep
Masdeu i Dolors Guerrero que, acompanyats en aquesta ocasió per l’elit
organitzadora del ral·li Costa Daurada Legend 2016, han sabut transmetre
una història personal lligada a la de l’automobilisme del nostre país. Potser
ara serà més fàcil comprendre perquè es comenta que en “Pescarolo” és un home
estimat i una referència del món del motor a casa nostra.
 |
| Fotografies de Pau Frigola |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada