Josep Antoni Rodríguez és un home
obert, agut i compromès. El seu discurs
és clar i estructurat, com correspon a un jutge acostumat a raonar
les seves sentències. Ningú dubtava que aquella nit al Corral emetria un
veredicte rotund, i així ho va fer: “el gran problema és que els partits i l’executiu han envaït les institucions per
defensar el seu interès”.
Contundent la conclusió i ben
travada l’argumentació. La divisió de poders és un principi imprescindible
per garantir la democràcia. En aquests
moments, el poder legislatiu ha perdut la capacitat d’esdevenir un contrapès,
el control formal que podria exercir la justícia cada vegada és més limitat,
i l’informal, que pertocaria a la
premsa, es troba cada cop més condicionat.
Repassant casos, de tots
coneguts, en els que la intervenció directa del poder executiu, i més
concretament del Partit Popular, ha representat un atac contra la independència
judicial, ens adonem que no és una cosa nova: els fets que van afectar la
jutgessa Ruth Alonso per iniciar excarceracions de presos d’ETA; la intervenció
a la secció 4 de l’Audiència Nacional (competent en temes de tràfic de drogues
i terrorisme) quan el Tribunal Suprem va dictar el processament de tres jutges per
la fuga del “Negro”; i un seguit d'actuacions que van tenir el punt culminant
en el cas de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. “No volien de cap manera que
la nova proposta legislativa tirés endavant”.
La recusació de jutges de prestigi i el seu relleu per magistrats sense
mèrits, fins el punt que el president del Tribunal Constitucional acabi sent un
militant del PP, ha desprestigiat aquesta institució.
El Tribunal Constitucional, el Tribunal
de Cuentas i el Consejo General del
Poder Judicial, que hauria de garantir la independència judicial, estan en
dubte. Ho tenim malament amb una judicatura ocupada majoritàriament per jutges
conservadors (7 de cada 8), on també els joves i les dones incorporades
recentment responen a aquest perfil.
L’escola judicial està desprestigiada atès que ha esdevingut un espai
burocràtic i poc sensible a la visió de servei basada en els drets fonamentals
dels ciutadans, com pertocaria. “Cal una refundació!”, conclou.
La situació de la intervenció de
la justícia per part del Partit Popular i la seva implicació directa en tants
casos de corrupció hauria de tenir un cost electoral, però no ha estat així.
Tot plegat demostra que la democràcia espanyola és immadura.
En relació a la possibilitat de
fer un referèndum a Catalunya per tal que els catalans puguin decidir el seu
futur, el nostre convidat està convençut que “si s’explica bé als espanyols, ho
poden entendre”.
Evidentment que vam tenir temps
per parlar sobre el polèmic jutge Garzón i les vicissituds en la
instrucció dels seus famosos sumaris, la injusta suspensió del jutge Vidal, l’innecessari
pronunciament judicial sobre l’obertura al públic dels ajuntaments el 12
d’octubre, la Llei Hipotecària i tants d’altres assumptes d’actualitat que, pel
seu interès i transcendència social, requeririen un debat propi.
Els corralers i corraleres fem
nostre el clam del jutge Josep Antoni Rodríguez, “traieu les mans d’aquí!”,
convençuts que cal restablir la confiança dels ciutadans en el poder judicial i
que això passa, necessàriament, per garantir la seva independència.
Només ens queda agrair
públicament al nostre convidat la seva generositat i transmetre-li la
satisfacció dels assistents per haver compartit una vetllada tan apassionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada