Ernest Benach Pascual, Molt Honorable ciutadà

El Molt Honorable Expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach i Pasqual, va voler compartir amb els assistents al Corral quina ha estat, i és, la seva trajectòria vital. Unes vivències i circumstàncies que l’han portat a ser, després del general Prim, el segon reusenc de la història a exercir un càrrec de més rellevància política -tal com ens va recordar Ramon Ferran en la seva presentació- fins al moment actual, en què s'ha reincorporat a la vida civil reinventant-se com a empresari.

El compromís cívic és el primer puntal que, segons l'Ernest, va conformar el seu caràcter. En el seu procés de formació, els serveis de colònies, la secció excursionista del Ploms i l'escoltisme van ser cabdals per ajudar-lo a saber relacionar-se en comunitat, a valorar el compromís i a conèixer el país. A l'època d'estudiant a Barcelona, la lluita antifranquista  i el mirall de la lluita no violenta del primer Xirinacs van anar fent créixer el seu compromís social.

Aquest compromís cívic ha estat una constant vital. Com no podia ser d'altra manera, no pot amagar l'orgull de pertànyer als Xiquets de Reus, del seu pas pel Centre de Lectura, i de la seva implicació en d'altres institucions cíviques. Tot i que, de vegades, algunes persones el van aconsellar que havia de passar pàgina, ell mai ho va fer.

En desenvolupar-se el seu compromís polític (“la política ho és tot i la majoria de polítics són bona gent”) ens confessa la satisfacció personal i íntima que sent quan recorda, tot passejant per Reus, les accions pròpies i del seu equip lligades al desenvolupament de l'IMAC, la campanya “cap nen sense saber nedar”, Redesa, l'hospital, els museus i d'altres innombrables iniciatives que va endegar. “La política municipal és duríssima, però també és una gran escola”. D'altra banda, cal destacar la serenitat amb què analitza i pondera els canvis que actualment s'estan produint en algunes de les institucions que ell va ajudar a crear: “són altres temps i segur que cal que altres persones prenguin noves decisions”.

Sobre el seu pas per la Presidència del Parlament de Catalunya,  considera molt positiu l'haver conegut moltes persones i la satisfacció de la feina duta a terme, així com el respecte i la consideració rebudes en relació a aquest càrrec. El principal inconvenient ha estat la dificultat de conciliar les obligacions del càrrec amb la vida familiar. La dimensió pública de l'exercici de la política origina sovint situacions de patiment per als fills. Ha calgut deixar la política per recuperar-los. En aquest aspecte, tot plegat “ha sortit prou bé”.

Dels anys d'activitat al Parlament de Catalunya, on va desenvolupar grans projectes com “el Parlament a les aules”, la millora de la transparència de la institució i la seva obertura a la ciutadania, les iniciatives lligades al programa “Parlament 2.0”, les millores de la projecció del Parlament al món, etc. sovint sembla que no se'n faci el merescut reconeixement, sobretot quan determinats sectors de l'opinió pública i/o publicada  només fan difusió interessada d'anècdotes irrellevants, com la de la taula de 280 euros per al cotxe oficial que el permetria treballar en els desplaçaments, o de les fal·làcies malintencionades sobre la “puta pensió!”, que corren fins i tot per les illes Canàries: “el político independentista que...”. Ningú li va demanar, però l'Ernest va voler repetir per enèsima vegada que és autònom, que no percep cap pensió, ben al contrari, “cotitzo, i quan em jubili cobraré el que em toqui, com tothom”.

Certament, l'Ernest considera (altres convidats al Corral també ho han comentat) que cal resoldre millor la tornada del polític a la vida privada. Per cloure aquest apartat, no trobem millors paraules que les del nostre convidat “No renego del que he fet, ha estat una experiència vital increïble!”.

L'Ernest Benach ha creat dos projectes empresarials lligats al món de la comunicació. Amb aquests i d'altres iniciatives familiars afronta un futur que pretén normalitzat, tot i les dificultats pròpies d'algú que ha tingut un paper tant rellevant en la nostra societat.

Al final de la trobada, ja al torn de preguntes, reapareix l'estadista, amb una opinió recolzada en la seva llarga experiència política, per abordar a un nivell de gran alçada els temes de país: el model educatiu, la sanitat, la cultura, l'economia, la fiscalitat i, com no podia ser d'altra manera, el procés polític de reivindicació nacional en el què ens veiem immersos. “Sóc optimista, la societat catalana està molt vertebrada i això tindrà el seu pes”.

Haver pogut compartir una vetllada tan agradable amb l’Ernest Benach ha estat una experiència gratificant i instructiva. T'agraïm de tot cor, Ernest, president, la bona disposició que ha fet possible la trobada.