Ignasi Carnicer ens va voler explicar com s'ha produït el miracle del desenvolupament a Israel. La seva tesi posa de relleu el substrat cultural provinent de la religió israelita. El "llevat", com ell l'anomena, es nodreix del principi del bé i del mal, de la Torà i, especialment, del Talmuth, on es recullen les discussions rabíniques sobre els diferents mandats que apareixen a la Torà i que mostren a la col·lectivitat la capacitat de la cerca de l'argument i de la discussió com a quelcom d'enriquidor.
Aquest llevat fa créixer els "materials" que, paradoxalment, han estat condicionats per l'escassetat de recursos, en un país petit i envoltat d'una gran hostilitat que ha sabut aprofitar el coneixement i el talent dels immigrants per resoldre els greus problemes que tenia l'Estat. Aquesta síntesi ha generat la fortalesa d'un col·lectiu que ha après a pensar diferent per resoldre els problemes comuns tot potenciant un desenvolupament tecnològic interdisciplinar que ha situat Israel en una se les posicions capdaventeres del rànquing mundial de desenvolupament econòmic i científic.
De l'escassetat, Israel n'ha fet virtut. Uns exemples: per superar la manca de llet després de la 2a guerra mundial i el boicot dels països veïns, ha calgut augmentar la productivitat de les vaques, que han assolit un rendiment excepcional de 13.000 litres de llet a l'any; en un altre ordre de coses, l'aprofitament dels recursos hídrics ha comportat el desenvolupament de tecnologia i d'empreses punteres en aquest camp, tecnologies que ara s'exporten; un darrer exemple seria el cas de la indústria aeronàutica, que s'ha hagut de desenvolupar, per raons òbvies 1, impulsant els coets en el sentit de la rotació terrestre, fet que requereix un major consum d'energia i que ha forçat a reduir el pes de la resta de components. Ara, amb aquesta tecnologia i impulsant-los en la direcció més avantatjosa des de l'Índia, els resultats són molt competitius. L'acadèmia, doncs, s'ha de posar al servei de l'economia.
El procediment és ben clar: cal la Mashup, és a dir, la barreja, la transversalitat del coneixement que aplega experts de diferents camps per resoldre conjuntament qualsevol problema que es plantegi partint d'una pluja d'idees lliure (Balagan). L'Ignasi ens explica que una trobada d'aquestes característiques es durà a terme ben aviat a Barcelona per tal de cercar remei a problemes associats a persones amb discapacitat. Es tracta d'una col·laboració de la Fundació Cresques amb la Fundació Bachmann i l'Institut Guttmann.
Que hagin estat jueus els creadors i desenvolupadors de les xarxes socials més importants (Faceboock, Twitter, Whatsapp, l'algorisme de Google i tantes d'altres) només s'explica pel caràcter d'una societat que fa referents socials els joves emprenedors, imbuïts del llevat propi de l'intercanvi social inherent a la cultura jueva.
Catalunya també és un país petit, fet que és fonamental perquè tothom es conegui i per fomentar l'intercanvi interdisciplinar. Pot esdevenir una bona plataforma per a l'aplicació d'innovacions tecnològiques generades a Israel, prèviament a la seva entrada al mercat europeu. L'Ignasi no parla per parlar, sempre en posa un exemple concret. En aquest cas, un sistema elèctric soterrat, molt sostenible, que permet guiar els autobusos amb molta eficiència i amb el mínim impacte ambiental.
Si hi ha dues coses que caracteritzen el nostre convidat són, sens dubte, la convicció amb què transmet els seus arguments i l'erudició de què fa gala en la defensa de qualsevol temàtica, per específica que sigui.
Com podeu deduir, el debat va ser tan enriquidor com la mateixa exposició. Aquí es van tractar temes de lingüística, religió, política i d'història. Entre els més destacats, i disculpeu la síntesi, els que apuntem a continuació.
La solució del conflicte del Pròxim Orient passa per l'annexió de Cisjordània a l'Estat veí de Jordània, fet que els donaria el suport d'un Estat degudament establert que ja té un 40% de població palestina. Una altra cosa és el cas de Gaza, un territori que ningú desitja. Conclou el tema amb vehemència: "Els dos pobles tenen raó, però per una vegada a la història, aquesta la guanyarem nosaltres".
Una altra frase que li surt del cor és la que pronuncia recordant Matthaussen: "Més important és recordar les històries de bondat". És evident que també n'hi va haver moltes.
L'Ignasi ens recorda que, quan l'incipient Estat israelià va emetre el seu primer deute públic, van ser catalans els qui en van adquirir una bona part. De la mateixa manera, es podria donar la circumstància inversa si Catalunya esdevingués, finalment, una república independent.
Quant a les relacions històricament conflictives entre catòlics i jueus, l'Ignasi ens comenta que fins i tot l'oració cristiana per excel·lència, el Parenostre, conté les arrels del judaïsme quan diu: I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors. Déu només perdona les culpes que els homes li infligim a ell. Les que causem als altres homes, només ens les poden perdonar els afectats.
Agraïm a l'Ignasi Carnicer la bona disposició per compartir amb nosaltres una visió del món i millorar el nostre coneixement sobre Israel i la cultura i religió jueves.
________________________________________
1) La conflictivitat evident que generaria, a causa de la situació geogràfica dels països veïns que els són hostils, enlairar coets o satèl·lits en direcció est (contrària a la rotació terrestre i, per tant, més eficaç) ha obligat a llançar-los en direcció a la Mediterrània.
