Roger Heredia. La lluita incansable per la vindicació de la justícia i la dignitat

Roger Heredia al corral. Imatge de Pau Frigola

Aquest cop el Corral va començar amb la projecció del documental De Pàndols a Cavalls, realitzat per alumnes del cicle superior de Comunicació Audiovisual de l'Institut Pere Martell. És així com tots vam conèixer la seva àvia, que va quedar òrfena del seu pare, Jaume Guinau Estivill, i que va viure, com moltes altres famílies, la tristesa i la misèria de la postguerra, amb el desconsol afegit de no poder recuperar les restes dels desapareguts per dignificar-ne la memòria, com hauria pertocat. 

Roger Heredia transmet l'energia que dóna el profund convenciment que la missió que ha emprès és justa, que recuperar i intentar identificar les restes dels morts de la guerra que encara resten escampats arreu o en fosses comunes és una obligació ineludible de la nostra generació i que cal fer-ho com més aviat millor.

El coneixement professional del nostre convidat sobre l'obtenció d’ADN i l'evolució tècnica del seu procés de síntesi, que actualment el fa viable econòmicament, li va donar l’empenta per seguir, tossudament, amb aquesta vindicació. Una activitat que l'ha portat a recórrer milers de quilòmetres per Catalunya, a contactar amb altres iniciatives semblants a l'estranger (Guatemala, Argentina, els Balcans, etc.), a trucar a la porta de polítics i institucions i, sobretot, a difondre la iniciativa per a fer-la possible.

En aquest llarg camí, el Roger recorda els moments clau i les persones que li han fet costat, entre d'altres, la Dra. Carme Barrot, dissenyadora del primer protocol de Banc d'ADN i desapareguts de la Guerra Civil, la diputada Gemma Calvet, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que va donar suport a la iniciativa en tot moment, o el conseller Raül Romeva, que va donar l'impuls definitiu a un mapa de fosses real i a un Banc d'ADN gestionat des de l'àmbit públic.

“No em vaig equivocar”. L'estiu de 2016 es va generar un projecte de país amb les Conselleries d'Exteriors, Justícia i Salut treballant de forma coordinada per tirar endavant un pla de fosses com mai havia disposat el nostre país. El centre de referència passava a ser l'Hospital de la Vall d'Hebron. Aquesta iniciativa ja ha generat actuacions de localització, de recollida de restes i les primeres identificacions.

“Hem fet 10 anys tard”, el procés de transició al nostre país ha estat insuficient. Espanya mai ha tingut interès en la recuperació de la memòria històrica. Després de Cambodja, Espanya continua essent el segon país del món amb més desapareguts. L'Estat Espanyol no ha facilitat la informació necessària ni davant dels reiterats requeriments de l'ONU. El PSOE, El PP i Ciutadans mantenen ferma la sentència de mort del president Lluís Companys. El fet que demostra que no han entès res és, per exemple, la frase de Fernández Díaz: “quieren ganar la guerra 40 años después”.  La intenció sempre ha estat la de recuperar tots els cossos, els dels dos “bàndols”, tal com demostren les darreres actuacions d'obertura de fosses.

En el moment d'escriure aquest resum, alguns dels impulsors d'aquest projecte del Govern de la Generalitat de Catalunya es troben a l'exili, a la presó, o n'acaben de sortir. Roger descriu la crisi política actual com la pròpia d'un Estat sense separació de poders, amb un fiscalia polititzada, els mitjans de comunicació intervinguts, i  que no respecta els drets fonamentals, ni el dret a la llibertat d'expressió.

Després de repassar els darrers esdeveniments polítics, el Roger considera imprescindible recuperar les institucions, vèncer el 155 i recuperar les polítiques de memòria històrica (principi que ha d'esdevenir un puntal del nou govern). “Cal eixamplar la base i convertir el 21-D en el referèndum que mai ha tingut Catalunya”, conclou.

Els corralers i corraleres que vam assistir a la trobada agraïm al Roger Heredia l’oportunitat de conèixer-lo personalment i valorem la seva empenta per, des de la societat civil, haver estat capaç de vincular un govern amb un objectiu tan lloable i necessari.

PS. Els esdeveniments polítics del nostre país evolucionen molt ràpidament. Quan es publica aquest article ja són de tots coneguts els resultats de les eleccions del 21-D. Esperem que l'actitud del govern de Catalunya sigui procliu a seguir treballant per recuperar la memòria històrica. També desitgem que aquesta iniciativa pugui reeixir a la resta de l’Estat Espanyol.