Màrius Serra. Maria Cristina, la mona i la mantellina

Màrius Serra. Imatge de Pau Frigola

Efectivament, Màrius Serra va confirmar la seva residència a Verbàlia. I tot i descobrir que el terme “verbívor” ja va ser publicat amb anterioritat, ell n’ha estat el reinventor i màxim difusor. Comparteix afició i residència amb una gran munió de persones que s’alimenten de verbs i que, com ell, tenen com a objectius la vivència, la reflexió i la divulgació lingüística.

Tot i ser conscient que hi ha hagut moltes llengües que han desaparegut en els darrers temps, Màrius ens assegura que la salut del català està fora de perill. La nostra llengua té un nombre considerable de parlants repartits per una àmplia geografia.

La llengua és un ésser viu que aprenem dels nostres pares i mares i constitueix una font de plaer i de comunicació. El llenguatge està molt relacionat amb el pensament, l’expressió i la pròpia identitat. L’aprenem a través del joc, l’afecte i la quotidianitat. Després, l’escola aporta la codificació necessària gràcies a un procés d’aprenentatge que requereix esforç.

Màrius Serra té la capacitat de parlar-nos de llengua i provocar reaccions agradables en els oients que al Corral, com en tants d’altres llocs, van des del somriure còmplice a la rialla oberta. Afloren comentaris, anècdotes i matisos que converteixen les informacions més serioses en missatges que arriben al cervell passant primer pel cor.

Això és el que passa quan, seguint les indicacions de Tísner, va localitzar a l’Esquella de la Torratxa la següent quarteta que la publicació satírica utilitzà per explicar com la llengua és capaç de reinventar-se i evolucionar: “Anit, en el sopar del Ritz, la Reina no duia ni mantell ni corona. Però portava mantellina, i que n’estava de mona!”. La crítica a la reina Maria Cristina volia fer entendre que era molt aficionada a la beguda. En relació a aquesta cita recorda com avui dia els joves ja no relacionen el significat “d’estar mona” amb haver begut. Ells han generat una munió d’expressions, moltes d’elles desconegudes pels seus pares. D’altra banda, “portar mantellina” era una expressió que per als nostres avis sí que tenia aquest significat i en canvi tampoc el té  per a nosaltres. La llengua és viva, dinàmica i canviant.

Màrius no ens va parlar només del català, ho va fer també d’altres llengües. Aquest coneixement ens enriqueix i ens permet reflexionar sobre les arrels històriques que han generat les característiques que li són pròpies. Així, per exemple, amb la conquesta d’Anglaterra, els Normands van aportar a l’anglès els noms dels menjars (porc), mentre que els saxons, els vençuts, els noms dels animals (pig), atès que uns se’ls menjaven i els altres els cuidaven.

“Cada paraula té una història darrera”. Si investiguem podem conèixer l’origen d’una paraula o d’una expressió. És així com els canvis i les modificacions generen diversitat i evolució en la llengua. Màrius reivindica l’error: “som imperfectes” i aquestes modificacions a vegades es fixen. Un riure contagiós s’encomana als corralers quan Màrius Serra comença a explicar anècdotes de l’evolució de determinats mots o expressions mal repetides com “corpore in su punto”, “formatges del semental”, “beca orgasmus”, “vaginades”, “comprativa” i d’altres que en algun cas han esdevingut creatives i han modificat l’original.

El corral. Imatge de Pau Frigola

Com no podia ser d’una altra manera vam comentar amb el nostre convidat la batalla per la necessitat o no de reduir els diacrítics, les causes de l’existència de manlleus, que cal regular i acceptar o no depenent de les circumstàncies sociolingüístiques, i de la necessitat imperiosa d’un espai comú de comunicació a la catalofonia, així com d’un bon model lingüístic en els mitjans de comunicació.

És evident que els corralers i corraleres, tot i que ens reunim a l’entorn d’una taula plena de viandes, som també verbívors, atès que el que més ens interessa és, precisament, escoltar i comentar el contingut del missatge que els nostres convidats tenen l’amabilitat de  compartir.

Cal dir que la trobada amb Màrius Serra serà recordada vivament pel seu contingut i per la seva capacitat de comunicació viva i estimulant. Moltes gràcies per voler compartir amb nosaltres una vetllada, tot i el tràfec d'uns dies dedicats a la promoció del teu darrer llibre, “La novel·la de sant Jordi”, que la majoria ja tenim a les nostres tauletes de nit.

Imatge de Pau Frigola