divendres, 12 de juny del 2015

Aina Estarellas, a la recerca de la prova i del valor del greuge

La Dra. Aina Estarellas Roca va néixer a Palma de Mallorca l'any 1958. Es va llicenciar en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva formació s'ha completat amb diferents màsters en psiquiatria forense, salut mental i valoració del dany personal.

Des de l'any 1986, any en què va aprovar les oposicions, ha treballat com a metgessa forense a Vitòria, Mataró, el Vendrell i Tarragona. Ha ocupat la subdirecció de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya durant deu anys. Més recentment, ha estat directora de l’Institut de Medicina Legal de les Illes Balears.

Una vessant menys coneguda de la nostra convidada és la docent. L'Aina ha estat professora de secundària, de cicles formatius de grau superior i de diferents cursos de postgrau i màsters  a la Universitat Complutense de Madrid i a la URV. Ha participat també en múltiples congressos de la seva especialitat i ha publicat articles de recerca a diferents revistes científiques, com la Revista Española de Medicina Legal o Medicina Clínica. En podeu llegir alguns exemples en aquests enllaços: 1,2,3.

L'Aina s'ha involucrat activament en la societat i el país, tal com ho demostra l'afiliació durant vint anys a CC.OO i el paper rellevant que ha tingut a Esquerra Republicana de Catalunya formant part de l'executiva local i de la del Camp de Tarragona. Aquest compromís va dur-la a presentar-se a la llista d'aquest partit pel Parlament de Catalunya l'any 2006.

Esperem que la trobada amb l'Aina ens permeti conèixer millor una professió socialment imprescindible, però alhora desconeguda, com és la de metge forense, i sobretot una persona de la nostra ciutat amb qui volem compartir coneixements i complicitats.

En aquest enllaç podeu veure el reportatge que TV3 va emetre intentant reflectir les emocions i la vivència personal que els forenses tenen de la seva professió. L'Aina Estadellas hi va participar juntament amb altres col·legues. La fotografia que acompanya el text és d'aquest documental.


dimarts, 2 de juny del 2015

Toni Orensanz: "La història és de tots"

Toni Orensanz és un home amb una gran curiositat, que cerca històries escoltant el que li volen dir els seus  veïns. Un escriptor que reivindica sense complexos la universalitat de la història local, com fan altres cultures amb el seu llegat històric.

El que més li interessa és la fase de recerca. La investigació és creativa i aporta els elements que poden ajudar a comprendre i estructurar els fets fins a esdevenir coherents. A partir de les dades objectives, usa la ficció novel·lada per explicar millor les veritats.

Plantejar preguntes i respondre-les ajuda a enfilar la recerca. Per quin motiu l'estiu del 36 es produeixen 27 morts en una sola nit a Falset? No es tractava d'un fet aïllat i desorganitzat, propi dels primers moments posteriors al “levantamiento nacional”. Per contra, representants de la CNT-FAI lideren les represàlies a diferents zones de Catalunya: Tortosa, Solivella, Falset i d’altres.

Cal entendre perfectament aquests fets per copsar la realitat posterior i esbrinar per quin motiu, dels 103 judicis franquistes celebrats a Falset, 48 van ser denunciats per una sola persona. Qui era? Què li havia passat? Per què? D'altra banda, com és que persones represaliades el 36 contractaven treballadors de l'altre bàndol, un cop acabada la guerra? No hi ha dubte que són dues maneres de reaccionar a la barbàrie fratricida.

Qui era Nicomedes Méndez? Un botxí  que es va desplaçar en tren a Falset per executar la darrera sentència de mort a Catalunya i que la premsa qualificava de “verdugo diligente” i de qui se'n remarcaven els trets positius de la seva personalitat. Un funcionari que va sentir la necessitat d'explicar públicament els detalls del seu bon fer professional . Darrera del castell es va aplegar la gent per presenciar l'execució en un moment històric on la polèmica era si deixar d'ajusticiar públicament causaria la pèrdua del valor exemplificador de l'acte. Mentrestant, els pares bufetejaven els nens que no ho miraven per tal que s’adonessin del perill de no seguir el camí correcte.

Toni Orensanz va aconseguir embadalir-nos amb petites i grans històries que, amb Falset de rerefons, ens provocaven una barreja de sentiments d’admiració, tristesa, alegria o paroxisme, per finalment reconduir-nos a una reflexió madura de la realitat. El Frank Sinatra de Bellmunt, el millor barman de Manhattan, nascut a Falset, i tantes altres històries que van omplir una vetllada interessant, amena i instructiva.

“La història és de tots” i s’ha d'explicar perquè tothom l'entengui. Sovint ha de venir gent de fora, com Paul Preston, per explicar-nos bé la nostra història. Cal fugir d'apriorismes com els que hem patit fins ara i que han produït visions partidistes dels fets fins el punt que, encara ara, tractar determinats temes cataloga l'escriptor en un bàndol o a l'altre. Entre tots comentem la dificultat de parlar obertament de la guerra civil i de quantes generacions caldrà que passin per a poder cicatritzar la ferida.

Molt interessants els comentaris sobre la intervenció de Josep Banquer quan, a Reus, va aconseguir evitar una massacre enfrontant-se al “Fresquet” que liderava la “Brigada de la muerte”, assegurant que a la capital del Baix Camp ells ja havien fet la feina mentre a la Plaça del Prim els fusells  s'encanonaven mútuament.

Toni Orensanz ens va explicar la realitat del món editorial, la seva visió del periodisme local i va reivindicar la “microhistòria”, tot amb un tarannà proper que ens va saber captivar gràcies a la seva capacitat empàtica, una actitud que considera bàsica per a copsar la realitat dels seus personatges  i també per a les relacions que estableix en la vida real.

De ben segur que tots revisarem la seva obra, ara amb noves dades que encara faran més enriquidora la seva lectura. I restem a l'espera de nous projectes que desitgem poder llegir ben aviat.