Andreu Mayayo Artal. Memòria i història

Adaptació de la fotografia d'Enric Català

Nascut a Samper de Calanda l’any 1959, de molt jove es va traslladar amb la seva família a viure a Montblanc. L’Andreu ben aviat va destacar pel seu compromís social i polític en els moviments antifranquistes i per la seva capacitat intel·lectual i de lideratge.

La seva carrera política va començar a la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) i posteriorment al PSUC. En totes dues organitzacions va desenvolupar una important tasca com a organitzador i divulgador de la reivindicació dels drets civils (com ara l'objecció de consciència), socials i nacionals. L’hem vist recórrer el nostre país al costat d’organitzacions sindicals, la Unió de Pagesos, l’Assemblea de Catalunya i tantes d’altres.

Reivindicar la història local el va portar a la publicació d’un seguit de treballs en els que, tal com es feia en altres llocs d’Europa, revisava la metodologia científica aportant una nova visió epistemològica. Una mostra n’és la seva tesi de llicenciatura: La Conca de Barberà de la crisi agrària a la guerra civil, 1890-1939. Als enllaços de Dialnet i CCUC podeu conèixer la seva extensa bibliografia. En aquest apartat volem fer referència a la que suposem és una de les seves obres més estimades: La veu del PSUC. Josep Solé Barberà (1913-1988), un sentit homenatge a un gran polític reusenc i millor persona.

L’Andreu Mayayo ha estat alcalde de Montblanc en dues legislatures:  del 1991 al 1993 i, després d’un procés de primàries obert a tot el cens electoral, del 1995 al 1999. Durant aquests mandats van fer-se palesos altres trets que el defineixen: una gran capacitat de treball i de negociació, i la visió per  generar projectes globals de  futur.

Doctor i Catedràtic d’Història Contemporània, exerceix les seves funcions docents al Grau d’Història Contemporània i al Màster d'Història Contemporània i Món Actual a la Universitat de Barcelona. El franquisme a Catalunya, els moviments socials, el sindicalisme i la transició democràtica són els principals temes de recerca de la seva càtedra a la UB, universitat en la que actualment assumeix el càrrec de vicedegà de la Facultat de Geografia i Història.

Director de Segle XX. Revista Catalana d'Història, forma part del consell editorial de la revista L’Avenç, i del consell assessor de la revista Sapiens. És membre de la Junta de Govern del Memorial Democràtic de Catalunya elegit pel Parlament de Catalunya.

L’Andreu Mayayo és molt conegut al nostre país per les seves col·laboracions habituals a tertúlies i debats de diversos mitjans de comunicació: RAC1, Catalunya Ràdio, BTV, etc., en l'actualitat a TVE i Ràdio 4. Ha intervingut en múltiples reportatges i documentals sobre la història recent a Espanya.

Ben aviat, l’Andreu serà entre nosaltres per parlar de “Memòria i història”, dues maneres de mirar el passat, la primera a través del cor i la segona a partir de la raó.

Toni Orensanz: "La història és de tots"

Toni Orensanz és un home amb una gran curiositat, que cerca històries escoltant el que li volen dir els seus  veïns. Un escriptor que reivindica sense complexos la universalitat de la història local, com fan altres cultures amb el seu llegat històric.

El que més li interessa és la fase de recerca. La investigació és creativa i aporta els elements que poden ajudar a comprendre i estructurar els fets fins a esdevenir coherents. A partir de les dades objectives, usa la ficció novel·lada per explicar millor les veritats.

Plantejar preguntes i respondre-les ajuda a enfilar la recerca. Per quin motiu l'estiu del 36 es produeixen 27 morts en una sola nit a Falset? No es tractava d'un fet aïllat i desorganitzat, propi dels primers moments posteriors al “levantamiento nacional”. Per contra, representants de la CNT-FAI lideren les represàlies a diferents zones de Catalunya: Tortosa, Solivella, Falset i d’altres.

Cal entendre perfectament aquests fets per copsar la realitat posterior i esbrinar per quin motiu, dels 103 judicis franquistes celebrats a Falset, 48 van ser denunciats per una sola persona. Qui era? Què li havia passat? Per què? D'altra banda, com és que persones represaliades el 36 contractaven treballadors de l'altre bàndol, un cop acabada la guerra? No hi ha dubte que són dues maneres de reaccionar a la barbàrie fratricida.

Qui era Nicomedes Méndez? Un botxí  que es va desplaçar en tren a Falset per executar la darrera sentència de mort a Catalunya i que la premsa qualificava de “verdugo diligente” i de qui se'n remarcaven els trets positius de la seva personalitat. Un funcionari que va sentir la necessitat d'explicar públicament els detalls del seu bon fer professional . Darrera del castell es va aplegar la gent per presenciar l'execució en un moment històric on la polèmica era si deixar d'ajusticiar públicament causaria la pèrdua del valor exemplificador de l'acte. Mentrestant, els pares bufetejaven els nens que no ho miraven per tal que s’adonessin del perill de no seguir el camí correcte.

Toni Orensanz va aconseguir embadalir-nos amb petites i grans històries que, amb Falset de rerefons, ens provocaven una barreja de sentiments d’admiració, tristesa, alegria o paroxisme, per finalment reconduir-nos a una reflexió madura de la realitat. El Frank Sinatra de Bellmunt, el millor barman de Manhattan, nascut a Falset, i tantes altres històries que van omplir una vetllada interessant, amena i instructiva.

“La història és de tots” i s’ha d'explicar perquè tothom l'entengui. Sovint ha de venir gent de fora, com Paul Preston, per explicar-nos bé la nostra història. Cal fugir d'apriorismes com els que hem patit fins ara i que han produït visions partidistes dels fets fins el punt que, encara ara, tractar determinats temes cataloga l'escriptor en un bàndol o a l'altre. Entre tots comentem la dificultat de parlar obertament de la guerra civil i de quantes generacions caldrà que passin per a poder cicatritzar la ferida.

Molt interessants els comentaris sobre la intervenció de Josep Banquer quan, a Reus, va aconseguir evitar una massacre enfrontant-se al “Fresquet” que liderava la “Brigada de la muerte”, assegurant que a la capital del Baix Camp ells ja havien fet la feina mentre a la Plaça del Prim els fusells  s'encanonaven mútuament.

Toni Orensanz ens va explicar la realitat del món editorial, la seva visió del periodisme local i va reivindicar la “microhistòria”, tot amb un tarannà proper que ens va saber captivar gràcies a la seva capacitat empàtica, una actitud que considera bàsica per a copsar la realitat dels seus personatges  i també per a les relacions que estableix en la vida real.

De ben segur que tots revisarem la seva obra, ara amb noves dades que encara faran més enriquidora la seva lectura. I restem a l'espera de nous projectes que desitgem poder llegir ben aviat. 

Joan Fuguet Sans. L'arquitectura dels templers a Catalunya.

Autoretrat

En Joan Fuguet Sans va néixer a Barberà de la Conca el 17 d'octubre 1940. És llicenciat en Belles Arts i en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i especialista en història i arquitectura dels ordes militars del Temple i de l'Hospital. 

Des de ben aviat ja va iniciar l'estudi i la difusió d'aquesta especialitat per tots els racons dels Països Catalans i alguns estats europeus. Ja la seva tesi doctoral "L'arquitectura dels templers a Catalunya" li va representar el primer reconeixement, l'any 1989, amb el premi Ciutat de Barcelona. 

Des de llavors una llarga bibliografia en solitari o de la mà d'altres especialistes i, sobretot, al costat de la seva dona, la Carme Plaza, avala el seu incansable treball i vàlua. També són molt importants la seva aportació sobre l'orde del Cister, la història i l'arquitectura dels cellers cooperatius, i tants d'altres temes històrics i culturals.

Amb la seva càmera de fotografiar penjada al coll ha atresorat, amb els anys, una valuosa col·lecció d'imatges relacionades amb l'arquitectura i l'art de les ordes dels templers i de l'Hospital. Recordo l'escena repetida en diverses sortides del Joan no desaprofitant mai l'oportunitat de fotografiar i comentar les característiques dels edificis que ens anàvem trobant al llarg dels camí.

Aquesta difusió no només ha estat bibliogràfica. En Joan ha trepitjat el territori difonent el valor patrimonial del nostre país on ha convingut o se li ha demanat. 

La seva vinculació amb la Conca ha estat costant i intensa ja sigui presidint el Centre d'Estudis de la Conca de Barberà o l'entitat Amics del Castell de Barberà de la Conca, del qual finalment aconseguí la seva restauració i la consideració de Patrimoni artístic. També ha gestionat diverses edicions de la Biennal d'Art de Montblanc i ha tingut cura de publicacions com l'Aplec de Treballs i la sèrie Monografies. Com un ciutadà més l'hem vist cada primavera representar el paper de pintor al mercat durant les festes de Sant Jordi a Montblanc i en moltes altres col·laboracions.

Catedràtic d'Ensenyament secundari ha desenvolupat la teva activitat docent a centres d'educació secundària, a l'Escola Tècnica d'Arquitectura de Barcelona i a la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Jordi, institució de la qual n'és acadèmic. Com ell explica aquesta experiència, la de docent, ha comportat un mutu aprenentatge. Domina diferents modalitats i tècniques artístiques i ho vol mostrar aquest juny en una exposició dedicada a Montblanc, de la qual n'és una mostra el quadre que trobareu al peu d'aquest escrit. 

Joan segur que gaudirem de la xerrada al Corral i de l'exposició, que serà un èxit amb tota seguretat.

Retrat de Joan Fuguet realitzat per  Jordi Rodríguez-Amat

Per ampliar aquesta informació podeu consultar els següents llocs:

La seva pàgina personal.

Diccionari d'historiadors de l'art català. Resum biografic.

La seva obra publicada a Rafael Dalmau Editor o a Amazon.

Retrats en llapis o guix realitzats per Jordi Rodríguez-Amat.

Montblanc des de la Parellada de baix. Joan Fuguet.