Josep Bargalló i Valls, una experiència de govern

Josep Bargalló i Valls

En Josep Bargalló i Valls (1958) és conegut per tothom com el "Pep Bargalló" i, a més, tothom sap que és de la Torre; també és evident la seva capacitat, gairebé innata, de tocar molts temes i fer-ho bé.

Pep Bargalló és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la URV. La seva relació amb la llengua i la literatura ha estat una constant, ja des de l'època d'estudiant, quan editava els seus primers llibres de poesia que venia pel bar de la facultat, llavors encara delegació de la UB, situada a la plaça Imperial Tàrraco.

Com a escriptor, ha exercit de crític literari, assajista i historiador de la cultura: Literatura catalana del segle XVI al XVIII (1987), Manual de mètrica i versificació catalanes (2007, 2a edició, ampliada i revisada), Què és la mètrica. Introducció a la versificació catalana (2007), Una pàtria sòlida en el temps. Un projecte social i nacional per al nou catalanisme del segle XXI (2006), Què fem a Frankfurt? i d'altres.

A més, podeu llegir a la viquipèdia que va escriure els diàlegs de la pel·lícula La teta y la luna de Bigas Luna i que és l'autor de la versió dels pastorets de Josep M Folch i Torres que es representa a Tarragona. Ho sabíeu això?

De tots és conegut que la seva fal·lera per la cultura no és només una aproximació teòrica. És membre de la colla castellera de Torredembarra, del ball de diables  dels portadors del drac, i participa activament de la vida d'aquestes associacions i d'altres.

La seva activitat professional, abans i després de les seves ocupacions polítiques, ha estat vinculada al món de l'ensenyament. Inicialment com a professor d'institut i actualment a l'ICE de la URV. És oportú recordar en aquest punt que el 17 del desembre de 2003 al 20 de febrer de 2004 va exercir el càrrec de Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya. 

Si mireu a internet podreu comprovar fàcilment que és un home en xarxa. Podreu optar per seguir-lo a twitter (@JosepBargallo), veure les seves presentacions sobre competències educatives i l'ensenyament de la llengua a Slideshare o, fins i tot, seguir el seu bloc personal on toca qüestions literàries, o relacionades amb el dia a dia de l'activitat política. Google+, Facebook, Linkedin i d'altres entorns de la xarxa tampoc li són aliens.

Si bé ens podria parlar de molts temes interessants, en Josep Bargalló ve al Corral per a fer memòria d'una experiència de govern. El nostre convidat, com és notori, va ocupar diferents càrrecs a l'administració catalana: diputat al Parlament de Catalunya des de 1992 a 2003 per ERC, conseller en cap de la Generalitat de Catalunya des de febrer del 2004 al maig del 2006. Al seu municipi ha estat regidor i tinent d'alcalde. Tots recordem episodis de la seva activitat parlamentària i de govern o, posteriorment, de quan va dirigir l'Institut Ramon Llull, del 2006 al 2010.

Segur que del record del passat en sorgirà també una anàlisi de l'actualitat i un projecte de futur que, sens dubte, volem conèixer.

Toni Orensanz: "La història és de tots"

Toni Orensanz és un home amb una gran curiositat, que cerca històries escoltant el que li volen dir els seus  veïns. Un escriptor que reivindica sense complexos la universalitat de la història local, com fan altres cultures amb el seu llegat històric.

El que més li interessa és la fase de recerca. La investigació és creativa i aporta els elements que poden ajudar a comprendre i estructurar els fets fins a esdevenir coherents. A partir de les dades objectives, usa la ficció novel·lada per explicar millor les veritats.

Plantejar preguntes i respondre-les ajuda a enfilar la recerca. Per quin motiu l'estiu del 36 es produeixen 27 morts en una sola nit a Falset? No es tractava d'un fet aïllat i desorganitzat, propi dels primers moments posteriors al “levantamiento nacional”. Per contra, representants de la CNT-FAI lideren les represàlies a diferents zones de Catalunya: Tortosa, Solivella, Falset i d’altres.

Cal entendre perfectament aquests fets per copsar la realitat posterior i esbrinar per quin motiu, dels 103 judicis franquistes celebrats a Falset, 48 van ser denunciats per una sola persona. Qui era? Què li havia passat? Per què? D'altra banda, com és que persones represaliades el 36 contractaven treballadors de l'altre bàndol, un cop acabada la guerra? No hi ha dubte que són dues maneres de reaccionar a la barbàrie fratricida.

Qui era Nicomedes Méndez? Un botxí  que es va desplaçar en tren a Falset per executar la darrera sentència de mort a Catalunya i que la premsa qualificava de “verdugo diligente” i de qui se'n remarcaven els trets positius de la seva personalitat. Un funcionari que va sentir la necessitat d'explicar públicament els detalls del seu bon fer professional . Darrera del castell es va aplegar la gent per presenciar l'execució en un moment històric on la polèmica era si deixar d'ajusticiar públicament causaria la pèrdua del valor exemplificador de l'acte. Mentrestant, els pares bufetejaven els nens que no ho miraven per tal que s’adonessin del perill de no seguir el camí correcte.

Toni Orensanz va aconseguir embadalir-nos amb petites i grans històries que, amb Falset de rerefons, ens provocaven una barreja de sentiments d’admiració, tristesa, alegria o paroxisme, per finalment reconduir-nos a una reflexió madura de la realitat. El Frank Sinatra de Bellmunt, el millor barman de Manhattan, nascut a Falset, i tantes altres històries que van omplir una vetllada interessant, amena i instructiva.

“La història és de tots” i s’ha d'explicar perquè tothom l'entengui. Sovint ha de venir gent de fora, com Paul Preston, per explicar-nos bé la nostra història. Cal fugir d'apriorismes com els que hem patit fins ara i que han produït visions partidistes dels fets fins el punt que, encara ara, tractar determinats temes cataloga l'escriptor en un bàndol o a l'altre. Entre tots comentem la dificultat de parlar obertament de la guerra civil i de quantes generacions caldrà que passin per a poder cicatritzar la ferida.

Molt interessants els comentaris sobre la intervenció de Josep Banquer quan, a Reus, va aconseguir evitar una massacre enfrontant-se al “Fresquet” que liderava la “Brigada de la muerte”, assegurant que a la capital del Baix Camp ells ja havien fet la feina mentre a la Plaça del Prim els fusells  s'encanonaven mútuament.

Toni Orensanz ens va explicar la realitat del món editorial, la seva visió del periodisme local i va reivindicar la “microhistòria”, tot amb un tarannà proper que ens va saber captivar gràcies a la seva capacitat empàtica, una actitud que considera bàsica per a copsar la realitat dels seus personatges  i també per a les relacions que estableix en la vida real.

De ben segur que tots revisarem la seva obra, ara amb noves dades que encara faran més enriquidora la seva lectura. I restem a l'espera de nous projectes que desitgem poder llegir ben aviat. 

Jaume Comas, actor i "lletranafrat"

Jaume Comas (Barcelona, 1948) necessita ben poques línies per a una presentació: per al gran públic és la veu i l'ànima de grans noms del cel·luloide i un actor de prestigi que ha bregat en tota mena de gèneres i formats. Però més enllà de la seva dimensió popular i d'una trajectòria professional  extraordinària, també descobrim en ell l’estudiós apassionat de la història del teatre o el poeta i narrador amb més d'una trentena de títols publicats entre llibres, articles i col·laboracions. Poques paraules valen tant com les seves per glossar aquesta pluralitat d’interessos i vocacions ...

Jaume Comas ha estat escorxador, advocat, maqui, heroi romàntic, alcalde, notari, enginyer, rendista, banquer, empresari, carreter, bandoler, espadatxí, burgmestre i altres papers en el teatre, la televisió i el cinema; era, per exemple, el duc de Florència en Lorenzàccio, l’acusació particular en La indagació, el marit d’Antonietta a la Jornada particular, el detectiu Lluís Arquer a Les claus de vidre, el malaguanyat financer Llorenç Puigfalcó de Nissaga de poder, l’advocat Ignasi Cardenal a Laberint d’ombres; és la veu catalana de Burt Lancaster, Roger Moore, Yves Montand, Liam Neeson, Warren Beatty, Chazz Palminteri, Raul Julia i molts d’altres.

Li han imposat també un altre paper i ha hagut d’anar construint un personatge natural de Barcelona, però amb infantesa a cavall de Santa Coloma i Sant Andreu. Fill de ferreters, supervivents que foren de la lluita per la vida, lletranafrats, de distinta però bella cal·ligrafia, s’inicià pel que era habitual a aquella llar relativament tard a la lectura —de fet n’era el benjamí— tot i que als catorze ja s’havia cruspit dos Quixots, que encara assaboreix perquè hi retorna i de llavors ençà es va imposar de pair sense presses. Avui viu d’aquella renda i del fet que l’espavilessin corregint galerades durant set anys. Confia que no el condemnin a galeres perquè no sabria llegir la nostra mar de l’única manera desxifrable: amb veles i vents.

Va néixer a inicis d’agost de 1948 i ha anat fent el que ha pogut. S’ha llicenciat en Història i en Art dramàtic. No ha deixat mai la vocació cada dia menys secreta de fer recerca d’història del teatre. I entre l’atzar i l’ofici d’escriure ha publicat poesia i narrativa, però també ha estrenat teatre infantil.

(Jaume Comas)

Moltes gràcies, Jaume, per acompanyar-nos en una nova i apassionant vetllada del Corral.

Enllaços d’interès

doblatge en castellà

http://www.eldoblaje.com/datos/FichaActorDoblaje.asp?id=6003

doblatge en català

http://www.eldoblatge.com/fitxa_actor_doblatge/jaume_comas

cinema

http://www.imdb.com/name/nm0173554/

guia d’actors

http://www.aadpc.cat/buscador/?lang=cat

recerca acadèmica

http://www.ub.edu/dphc/comasgras.htm