 |
| Imatge de Pau Frigola |
La intervenció de Jaume Costa al Corral ens va permetre conèixer el moment en què es va començar a considerar el concepte de restauració, que evidentment va lligat al de patrimoni. També va repassar les principals tendències teòriques que històricament han regit les intervencions en els monuments i els exemples més destacats.
Tal com ja esmentàvem en la presentació, en aquest mateix blog, el punt d’inici a casa nostra d'una intervenció en el patrimoni va ser l’11 de setembre de 1380, quan Pere el Cerimoniós, impressionat per les explicacions de Joan Boyl, bisbe de Mègara, decideix pagar un cos de ballesters per protegir l’Acròpolis d’Atenes. D'altres precedents en l'interès per la conservació del patrimoni els trobem a Roma, en l'exemple de la Columna Trajana, on la conservació dels elements arquitectònics és concebuda com a rebuig a l’art bàrbar, representat pel gòtic, i per patriotisme; o ja en el segle XVI, en la figura d'Alessandro Farnesse, nét de Pau III, que en qualitat de mecenes va dedicar-se a la restauració del patrimoni.
Tal com ja esmentàvem en la presentació, en aquest mateix blog, el punt d’inici a casa nostra d'una intervenció en el patrimoni va ser l’11 de setembre de 1380, quan Pere el Cerimoniós, impressionat per les explicacions de Joan Boyl, bisbe de Mègara, decideix pagar un cos de ballesters per protegir l’Acròpolis d’Atenes. D'altres precedents en l'interès per la conservació del patrimoni els trobem a Roma, en l'exemple de la Columna Trajana, on la conservació dels elements arquitectònics és concebuda com a rebuig a l’art bàrbar, representat pel gòtic, i per patriotisme; o ja en el segle XVI, en la figura d'Alessandro Farnesse, nét de Pau III, que en qualitat de mecenes va dedicar-se a la restauració del patrimoni.
A Espanya una fita important va
ser la constitució l'any 1752, sota el regnat de Ferran VI, de la Real Academia de las Bellas Artes de San Fernando. A Itàlia la descoberta en el mateix segle de Pompeia i Herculà i l'inici dels primers treballs, així com les dues restauracions del Colosseu i de l'Arc de Titus i la reconstrucció de la Basílica de Sant Pau d'Estrasburg, van ser fites singulars en la determinació d'emprendre la protecció del patrimoni.
Força interessant va ser
descobrir les teories que, al llarg de la història més recent, han guiat els
processos de restauració. Les idees que inspiraven les intervencions arquitectòniques
han generat una petjada inconfusible en el nostre patrimoni. Així, la
restauració en “forma pristina”, defensada per Eugène Viollet-leDuc, pretenia
restablir la mateixa forma i puresa que presentaria el monument originàriament.
Dos exemples coneguts d’aquest tipus d’intervenció els podem trobar a Notre-Dame de Paris, o a la ciutat
medieval de Carcassona. A casa nostra és rellevant l'exemple de l’arquitecte
Elias Rogent, que va reconstruir elements tan importants com el Monestir de
Santa Maria de Ripoll o el claustre del monestir de Sant Cugat, entre d’altres.
Una altra filosofia ben diferent
ha estat la promoguda per John Ruskin i d’altres pensadors, que defensaven la
restauració romàntica. Segons aquest corrent, cal defensar l’autenticitat del
monument, cal deixar que els edificis morin dignament. No s’hi ha d’intervenir
per respectar les diferents fases de la vida d’un edifici.
La restauració científica
defensada per Camilo Baito considera un principi irrenunciable el fet que cal
diferenciar l’afegit de l’existent. Cal documentar i difondre l’obra tot
evitant el fals històric, tal com propugna la Carta d’Atenes de 1931. En
aquesta línia Cesare Brandi, especialista en la teoria de la restauració,
propugna que cal restaurar la matèria, però no l’obra d’art. D’altres principis
que cal tenir en compte són el de reversibilitat, propugnat a la Carta italiana de 1972, el concepte de
conjunt edificat, definit a la declaració
d’Amsterdam, i el d’autenticitat, publicat a la Carta europea.
 |
| Imatge de Pau Frigola |
Aquests són els principis que, en
bona part, han regit la restauració de l’Arc de Berà, de qui Jaume Costa n'ha
estat el responsable. L’explicació de tot el procés en la presa de decisions i
de realització de l’obra va permetre al nostre convidat exemplificar els
conceptes abans exposats en una obra ben coneguda per tots els assistents. A
tots va sorprendre que en l’anterior actuació s’haguessin inclòs elements
originals a l’interior del monument. Aquests elements avui són visibles i es
poden reconèixer i distingir de la resta per permetre entendre el monument.
També va centrar la seva
explicació pràctica en la intervenció a l’amfiteatre de Tarragona i en la
crítica a alguns desastres reconstructius, com és el cas de Mèrida o Sagunt. Al
Corral va quedar prou clar que qualsevol modificació de l’original és un
atemptat a la integritat patrimonial de l’obra i que la majoria de vegades
el malmet per sempre. Segur que després de la trobada, els assistents al Corral
ens mirarem amb uns altres ulls el nostre patrimoni i serem més sensibles a la
seva defensa. Moltes gràcies, Jaume, per fer-ho possible.
 |
| Imatge de Pau Frigola |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada