 |
| Jordi Rovira i Port. Novembre de 2018. Lleida. |
Sintetitzar el currículum de Jordi Rovira sembla un repte
impossible quan et trobes davant d’un document que, tot i ser incomplet, mostra
52 pàgines plenes de fites aconseguides a base del que ha d’haver estat un
esforç titànic i que demostra l’elevat grau de capacitat de treball, de
coneixement del patrimoni del nostre país i la necessitat de compartir-lo d’un
home dedicat completament a la recerca i a la divulgació científica.
Orgullós d’haver-se fet a sí mateix, sempre ha mostrat
curiositat i interès per tot, per un bon plegat de camps de coneixement
aparentment diferents, però que tal com afirma ell mateix: “tot està interrelacionat”. D’aquí el seu
lema “Cal saber molt d’una cosa i una
mica de tot plegat”.
Jordi Rovira és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
de Barcelona i professionalment ha exercit de director del Museu d’arqueologia
de Barcelona, del Museu i Conjunt Monumental d’Empúries, del Museu i Conjunt Monumental
d’Olèrdola i de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de
Barcelona. Els darrers anys de la seva vida laboral ha estat conservador de les
col·leccions permanents de Prehistòria del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
El fet d’haver dirigit unes 40 excavacions arqueològiques i ser
col·laborador en 16 més li ha donat un bagatge impressionant sobre la prehistòria
i la història clàssica del nostre país. Comissari i director d’una llarga
llista d’exposicions i mostres especialitzades i director de projectes
museològics, la seva activitat ha estat en tots els fronts de la recerca
arqueològica.
Pel que fa a divulgació ha estat director o membre del
Consell de Redacció de 15 revistes especialitzades, autor de 15 llibres o monografies
i de centenars de capítols de llibres o articles. Podríem continuar, però ja
resulta prou evident que Jordi Rovira ha dedicat la vida a la història, a la
cultura i al patrimoni i ha assolit en aquest camp l’excel·lència acadèmica i
altes quotes de capacitat de gestió.
Curiosament, el nostre convidat no ve al Corral a parlar del calcolític
o dels ibers, ni tan sols dels romans. Tal com el títol d’aquesta presentació
permet endevinar, Jordi Rovira ens vol explicar com la política va gestionar,
durant la guerra civil, la important riquesa del patrimoni espanyol i quines
van ser les vicissituds i els protagonistes de la ruta que va portar aquesta
riquesa a l’exili seguint el camí de milers de persones que fugien de l’exèrcit
rebel.
Aquest cop el Corral no acaba aquí. Alguns privilegiats
podran formar part d’una sortida que recorrerà la darrera etapa de la ruta a
l’exili dels tres presidents republicans electes: Manuel Azaña, José Antonio Aguirre
i Lluís Companys, i d’una part del patrimoni envers Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada