dijous, 30 de maig del 2013

Juan Mª Vilallonga. Un altre hoquei. Un hoquei guanyador.


“Nen! Fote'm una hòstia!” Aquesta era la primera consigna que rebia a l'escola d'hoquei un alumne. Calia determinar quina era la mà dominant, amb la que hauria d'agafar l'estic i aprendre a conduir la pilota gairebé amb els ulls clucs.

En Juan Maria Vilallonga Renom nascut, el 26 de març de 1941, conserva als seus 72 anys un aire juvenil i esportiu, conseqüència d'una vida dedicada a l'activitat física. Quan de petit, amb el seu germà Joaquín, baixava les costes de Garraf amb patins, o remava amb els mariners, o nedava per la costa buscant musclos, no sabia que tot plegat seria la base del seu futur gloriós com a jugador d'hoquei.

Quan després de jugar amb el Barcino i el Barça van arribar a Reus, va caler que els deixessin una jaqueta i una corbata per presentar-los en societat i, atès que venien de perdre amb el Vilanova, van haver de sentir “per perdre 5 a 0, no cal anar a buscar merdes a Barcelona”. Tot seguit el Reus Deportiu va guanyar sis copes d'Europa seguides. En Juan Maria en va aconseguir tres com a jugador i dues com a suplent.

Eren temps d'un altre hoquei, en el que la potència i la força n'eren la clau, “frenàvem amb les tanques” , “generàvem moltes ocasions” i lluïen els blaus per tot el cos, rodons com a medalles, després de cada victòria. “No tots els de l'equip sabien patinar bé”, aquesta era l'exigència d'uns homes que, tot i no fer patinatge artístic com els portuguesos, consideraven essencial exhibir un excel·lent nivell de patinatge.


Tal com es pot veure a la fotografia adjunta, el 13 d'abril de 1969, el Sr Carlos Becerra, President de la Federació Catalana d'Hoquei, li va lliurar la Medalla de plata al mèrit esportiu. Va deixar els patins i, poc després, es va casar amb Misericòrdia Olesti Pujol per esdevenir un reusenc a qui sempre li ha agradat la feina que ha fet, ja sigui a la botiga d'esports o com a pèrit d'assegurances.


Juan Maria Vilallonga, benvingut al Corral per recordar una època gloriosa de l'esport a la nostra ciutat i repassar una vida plena d'anècdotes.


Font de les imatges: hemeroteca del Mundo deportivo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada