Marc Castellnou. "El foc rejoveneix el bosc".

En Marc Castellnou, bomber nostrat amb una gran projecció internacional, ja ens va sorprendre quan d'inici ens va plantejar la pregunta que presidiria tota la trobada: per què hem d'apagar els incendis forestals?

El nostre país ha augmentat la massa forestal del 30% al 70% en els darrers 50 anys. Aquesta massa forestal s'ha fet contínua amb la desaparició de les illes de conreus que la fragmentaven. No n'hi ha prou en augmentar les dotacions de bombers i seguir amb les mateixes estratègies. Ens hem de preguntar si l'estat es pot permetre destinar mil milions d'euros anuals a l'extinció d'incendis forestals. Poca gent discuteix aquest pressupost tan elevat, però cal que la societat ho sàpiga i estigui disposada a seguir pagant en un moment de greu crisi econòmica. Els propietaris s'hauran de fer corresponsables de la conservació del valor del seu patrimoni en un procés que ens ha de portar a la socialització del risc.

En aquest punt, Conrad Solé, gerent de l'Ajuntament de Tivissa, va plantejar la paradoxa  que suposa el fet que costi més aconseguir una subvenció de 160.000 euros per a la gestió forestal, amb la creació de vuit llocs de treball, que els milions d'euros gastats en l'extinció del darrer incendi al municipi.

Segons el  Marc, hem canviat la nostra cultura ben recentment. De sempre, les festivitats com Sant Antoni i Sant Joan relacionades amb el foc han estat celebracions que han simbolitzat la renovació i la vida i no pas la mort. La cultura dels pastors incorporava els incendis controlats per mantenir les pastures. Ens hem tornat “urbanites” i no tolerem el foc. Forcem els nostres polítics a aconseguir l'extinció ràpida del foc i ells actuen en conseqüència, alguna vegada en contra del criteri dels tècnics.

Quan un bosc es crema ja comença la seva regeneració i aviat tornarà a haver-hi en el mateix lloc un bosc jove i ple de vida. Hem d'acceptar el ritme de la vida. Tot neix, es desenvolupa, es fa gran i finalment mor; també el bosc.

Sovint volem que el bosc s'apagui aviat per evitar danys en el capital o el patrimoni. Aquests són criteris capitalistes. Volem veure els boscos madurs en vida nostra i no pensem que petits incendis controlen el creixement del bosc per a futures generacions. En el nostre entorn mediterrani hem d'acceptar l'incendi de règim lent i controlat com un fet que forma part del cicle de renovació, ajuda a controlar els grans incendis més devastadors i  permet l'adaptació del bosc a les variacions del canvi climàtic.

Sorprèn la capacitat del Marc per recordar totes les dates i boscs on s'han produït incendis a Catalunya i el nombre d'hectàrees que es van cremar en cada cas. El valor més important del seu discurs és la novetat de la seva visió ecològica quan diu que no podem pretendre defensar un bosc espès i a l'hora salvar l'àliga cuabarrada a les nostres contrades, ja que aquesta necessita espais oberts per poder caçar. No és problema canviar un bosc vell per un jove a les muntanyes de Prades, el que suposa un veritable atemptat  és la crema de boscos a l'Amazònia per a convertir els terrenys en nous cultius de soja, un producte que hem començat a consumir en excés. En aquest cas el bosc desapareixerà per sempre.

Els centres escolars han de plantejar-se si cal continuar amb la tradicional festa d'anar al bosc a plantar un arbre o substituir-la, com ja es va fent de forma progressiva, per l'aprenentatge de la gestió del paisatge.

En Marc es mostra molt crític amb una societat que defensa que els boscos catalans no s'han de cremar i, en canvi, ha deixat de consumir cabra, compra els mobles a IKEA, escalfa la seva casa amb combustibles fòssils i beu vins de la plana. Cal fer veure el valor econòmic del nostre consum i la seva relació amb la necessària  revalorització i conservació dels nostres boscos.

Cal que confiem en nosaltres mateixos. Els polítics han de confiar la gestió de l'incendi als tècnics. En Marc, amb la seva activitat professional i a través de la Fundació Pau Costa que presideix, intenta compartir coneixements amb els bombers de tota Europa. En aquests moments, en els que Catalunya és capdavantera en la gestió d'incendis forestals, ja es pot dir que en molts països europeus es treballa amb la mateixa filosofia d'aquí. Aquest plantejament nou permetrà augmentar l'eficiència en futures cooperacions. També els bombers catalans han de conèixer altres realitats, en el nostre país no s'ha vist un incendi de quaranta mil hectàrees i se n'ha d'aprendre per estar preparats.

Tot i la sorpresa que en nosaltres va causar el novedós plantejament d'en Marc Castellnou, un cop refets, vam tenir temps per a conèixer més a fons els Bombers de Catalunya i, dintre d'aquest cos, els especialistes del GRAF, com es planteja l'estratègia i l'operatiu en l'extinció d'un incendi forestal, el paper dels bombers voluntaris i les seves reivindicacions, la relació entre els bombers i els treballadors de l'ADF, l'evolució de  l'actitud, la gestió de les emocions i la formació dels bombers, i, per què no,  també vam tocar temes com les cireres de Tivissa, l'incendi de la nuclear Vandellòs I i vam aprendre conceptes com les diferents generacions d'un incendi o la “filosofia Heidi”.

Volíem conèixer un bomber i no hi ha dubte que vam tenir  entre nosaltres un home que entén el foc, que sap com respira i que ha estat capaç d'aixecar el cap per a posar-lo en context. 

Moltes gràcies Marc.