En Marc Castellnou, bomber nostrat amb una gran projecció internacional, ja ens va sorprendre quan d'inici ens va plantejar la pregunta que presidiria tota la trobada: per què hem d'apagar els incendis forestals?
El nostre país ha augmentat la massa forestal del 30% al 70% en els darrers 50 anys. Aquesta massa forestal s'ha fet contínua amb la desaparició de les illes de conreus que la fragmentaven. No n'hi ha prou en augmentar les dotacions de bombers i seguir amb les mateixes estratègies. Ens hem de preguntar si l'estat es pot permetre destinar mil milions d'euros anuals a l'extinció d'incendis forestals. Poca gent discuteix aquest pressupost tan elevat, però cal que la societat ho sàpiga i estigui disposada a seguir pagant en un moment de greu crisi econòmica. Els propietaris s'hauran de fer corresponsables de la conservació del valor del seu patrimoni en un procés que ens ha de portar a la socialització del risc.
El nostre país ha augmentat la massa forestal del 30% al 70% en els darrers 50 anys. Aquesta massa forestal s'ha fet contínua amb la desaparició de les illes de conreus que la fragmentaven. No n'hi ha prou en augmentar les dotacions de bombers i seguir amb les mateixes estratègies. Ens hem de preguntar si l'estat es pot permetre destinar mil milions d'euros anuals a l'extinció d'incendis forestals. Poca gent discuteix aquest pressupost tan elevat, però cal que la societat ho sàpiga i estigui disposada a seguir pagant en un moment de greu crisi econòmica. Els propietaris s'hauran de fer corresponsables de la conservació del valor del seu patrimoni en un procés que ens ha de portar a la socialització del risc.
En aquest punt,
Conrad Solé, gerent de l'Ajuntament de Tivissa, va plantejar la paradoxa que suposa el fet que costi més aconseguir
una subvenció de 160.000 euros per a la gestió forestal, amb la creació de vuit
llocs de treball, que els milions d'euros gastats en l'extinció del darrer
incendi al municipi.
Segons el Marc, hem canviat la nostra cultura ben
recentment. De sempre, les festivitats com Sant Antoni i Sant Joan relacionades
amb el foc han estat celebracions que han simbolitzat la renovació i la vida i
no pas la mort. La cultura dels pastors incorporava els incendis controlats per
mantenir les pastures. Ens hem tornat “urbanites” i no tolerem el foc. Forcem
els nostres polítics a aconseguir l'extinció ràpida del foc i ells actuen en
conseqüència, alguna vegada en contra del criteri dels tècnics.
Quan un bosc es
crema ja comença la seva regeneració i aviat tornarà a haver-hi en el mateix
lloc un bosc jove i ple de vida. Hem d'acceptar el ritme de la vida. Tot neix,
es desenvolupa, es fa gran i finalment mor; també el bosc.
Sovint volem que el
bosc s'apagui aviat per evitar danys en el capital o el patrimoni. Aquests són
criteris capitalistes. Volem veure els boscos madurs en vida nostra i no pensem
que petits incendis controlen el creixement del bosc per a futures generacions.
En el nostre entorn mediterrani hem d'acceptar l'incendi de règim lent i
controlat com un fet que forma part del cicle de renovació, ajuda a controlar
els grans incendis més devastadors i permet l'adaptació del bosc a les variacions
del canvi climàtic.
Sorprèn la capacitat
del Marc per recordar totes les dates i boscs on s'han produït incendis a
Catalunya i el nombre d'hectàrees que es van cremar en cada cas. El valor més
important del seu discurs és la novetat de la seva visió ecològica quan diu que
no podem pretendre defensar un bosc espès i a l'hora salvar l'àliga cuabarrada
a les nostres contrades, ja que aquesta necessita espais oberts per poder
caçar. No és problema canviar un bosc vell per un jove a les muntanyes de
Prades, el que suposa un veritable atemptat és la crema de boscos a l'Amazònia per a
convertir els terrenys en nous cultius de soja, un producte que hem començat a
consumir en excés. En aquest cas el bosc desapareixerà per sempre.
Els centres
escolars han de plantejar-se si cal continuar amb la tradicional festa d'anar
al bosc a plantar un arbre o substituir-la, com ja es va fent de forma
progressiva, per l'aprenentatge de la gestió del paisatge.
En Marc es mostra
molt crític amb una societat que defensa que els boscos catalans no s'han de
cremar i, en canvi, ha deixat de consumir cabra, compra els mobles a IKEA,
escalfa la seva casa amb combustibles fòssils i beu vins de la plana. Cal fer
veure el valor econòmic del nostre consum i la seva relació amb la
necessària revalorització i conservació
dels nostres boscos.
Cal que confiem en
nosaltres mateixos. Els polítics han de confiar la gestió de l'incendi als
tècnics. En Marc, amb la seva activitat professional i a través de la Fundació
Pau Costa que presideix, intenta compartir coneixements amb els bombers de
tota Europa. En aquests moments, en els que Catalunya és capdavantera en la
gestió d'incendis forestals, ja es pot dir que en molts països europeus es
treballa amb la mateixa filosofia d'aquí. Aquest plantejament nou permetrà
augmentar l'eficiència en futures cooperacions. També els bombers catalans han
de conèixer altres realitats, en el nostre país no s'ha vist un incendi de quaranta mil hectàrees i se n'ha
d'aprendre per estar preparats.
Tot i la sorpresa
que en nosaltres va causar el novedós plantejament d'en Marc Castellnou, un cop
refets, vam tenir temps per a conèixer més a fons els Bombers de Catalunya i,
dintre d'aquest cos, els especialistes del GRAF, com es planteja l'estratègia i
l'operatiu en l'extinció d'un incendi forestal, el paper dels bombers
voluntaris i les seves reivindicacions, la relació entre els bombers i els
treballadors de l'ADF, l'evolució de
l'actitud, la gestió de les emocions i la formació dels bombers, i, per
què no, també vam
tocar temes com les cireres de Tivissa, l'incendi de la nuclear Vandellòs I i
vam aprendre conceptes com les diferents generacions d'un incendi o la
“filosofia Heidi”.
Volíem conèixer un
bomber i no hi ha dubte que vam tenir
entre nosaltres un home que entén el foc, que sap com respira i que ha
estat capaç d'aixecar el cap per a posar-lo en context.
Moltes gràcies Marc.
