Josep M. Llorach
ens va voler explicar que “som natura” i, per fer-ho, va analitzar la
progressiva relació d'integració, d'aprofitament i la necessitat de retornar-hi
gràcies a la mirada interior i a la transformació personal. En aquest camí ens
hi poden ajudar una multitud de tècniques orientals i occidentals; sigui quina
sigui la que escollim, haurem de ser constants i esforçar-nos en restablir la
relació amb la natura.
Per a mantenir un
bon nivell de salut cal una voluntat i una responsabilitat personal. Necessitem
ajuda per a restablir les energies
emocionals que afecten directament el nostre estat físic. El Josep M. utilitza la teràpia floral, una
eina ideada per Eduard Bach que es basa en l'experiència acumulada en
l'aplicació d'extractes de flors conservades en brandi i que cal conèixer a
fons per crear la fórmula que pot ajudar en cada cas, després de valorar el
pacient globalment.
Des de la seva
vessant de biòleg i arran de l'impacte d'una experiència personal, Josep M.
Llorach ha posat en valor un seguit de coneixements generats a partir de la
crítica de la visió mecanicista que la ciència tradicional aplica en tots els
seus àmbits, també al de la sanitat. En aquest apartat ens recorda el
comportament com a ona i com a partícula de la llum, la influència de la música
sobre l'aigua, tal com demostra l'experiment de Masaru Emoto, els treballs
sobre la memòria de l'aigua de Jaques Benveniste i les seves aportacions a
l'homeopatia, les experiències de la xaman Sandra Ingerman, i d'altres
intervencions energètiques que relacionen el concepte d'energia, de natura i de
salut.
L'ànima, que pesa
21 grams (tal com ha divulgat la famosa pel·lícula), és qui cerca la connexió
amb el “ser superior” i ens ajuda a assolir la integració dels diferents
nivells: el físic, l'eteri, l'astral i l'espiritual. Passar de la ciència a la
creença, i tornar de nou enrere, és un exercici esgotador, però en aquest cas
necessari.
De cop, Josep M.
Llorach va fer aparèixer en escena una maleta plena d'artefactes i vam poder
comprovar a la pràctica com n'estem d'exposats a la influència dels camps
magnètics i de les microones. Sobretot en una part de la població que n'és
especialment sensible. Segur que aquella nit cap dels assistents vam dormir amb
el mòbil carregant a la tauleta de nit.
Amb la
radioestèsia, que utilitza per a detectar punts conflictius d'energia en els
habitatges, ens va fer una demostració sobre la dimensió de l'aura, la detecció
de malalties i d'altres exhibicions més
lúdiques.
Tot plegat,
geobiologia, acupuntura, homeopatia, reiki, kinesiologia, xamanisme,
etc. conforma una visió de la realitat que fins ara no havia entrat al
Corral. Ens en restarà el record d'una
vetllada especial i d'un discurs, el de Josep M. Llorach, que fa reflexionar i
repensar des de les conductes més quotidianes fins als plantejaments més
globals.
