Dos Dakars en un. Àfrica i Sudamèrica. Mecànic i pilot.

A la quarta edició d'El Corral parlarem de motos, de competició, d'olor a benzina. La idea és aprendre d'un pilot, l'Àlex Busquets i d'un mecànic, l'Òscar Vidal, que ens donaran dues visions complementàries de la gran cursa: el Dakar. Cap competició comença a la línia de sortida. Prèviament, hi ha tot un procés de cerca de finançament, de preparació del material i de planificació que són fonamentals per al bon èxit de la cursa. Coneixerem les anècdotes del Rally, la relació amb els altres pilots i mecànics, amb els mitjans de comunicació, amb la gent que anem trobant en les diferents etapes.

Tot seguit us presentem els nostres convidats:

 Àlex Busquets

L'Àlex va néixer el 1976 a Tarragona. Pertany a una família reconeguda en el món del motociclisme. El seu pare, el Josep Maria, va obtenir tres podis en competicions del mundial, tres campionats d'Espanya i una victòria a les 24 hores de Montjuïc. El nostre convidat és un pilot versàtil amb experiència a diferents modalitats. Ha participat a la baja España, a múltiples proves d'enduro i de velocitat. L'any 2013 va participar al Dakar, la seva finalitat era arribar i ho va aconseguir. Va acabar en la cinquanta-quatrena posició. "El road-book és fonamental", va declarar tot indicant la importància de no perdre's.

Podeu trobar més informació a la seva fitxa del Dakar 2013. També podeu consultar la pàgina web de l'empresa familiar Moto Sport Busquets.

   Òscar Vidal      

L'Òscar és un reusenc reconegut en el món de la moto de competició pel seu llarg currículum. Ha participat en cinc edicions del Dakar, tres a l'Àfrica i dues a Sudamèrica, la darrera amb l'Àlex com a pilot. Com a mecànic, participa en diverses competicions d'enduro, el campionat de resistència de velocitat i en el Dakar. Podeu ampliar-ne els detalls a la seva web professional flipamoto.com.

Aquesta dilatada experiència en proves que demanen una gran professionalitat i capacitat de treball l'ha situat al més alt nivell de la competició motociclista. En aquest darrer Dakar va preparar i mantenir a consciència la TE 449 RR HUSQVARNA.

Seguirem de prop els seus futurs èxits.

Per anar fent boca! Àlex Busquets i Òscar Vidal al Corral.

El proper Corral ens acompanyaran el pilot Àlex Busquets i el mecànic Òscar Vidal. Tots dos han participat, entre moltes altres proves, en el Paris-Dakar. Per anar fent boca podeu visualitzar en aquest vídeo una part de la baixada entre Arequipa i Arica, una de les etapes del Dakar 2013. Poseu-vos el casc i pugeu a la moto. Link.

Lluís Gibert. La societat civil motor de la independència.

En la tercera edició de El Corral, Lluís Gibert va definir-se com a profund demòcrata, republicà i liberal, en el sentit que la cultura política anglosaxona dóna a aquest darrer terme, que  consagra la igualtat d'oportunitats com a condició prèvia i irrenunciable de les societats democràtiques. L'existència de les xarxes socials, que donen veu a les persones, i la seva situació personal són alguns dels factors que l'han ajudat a reprendre amb força el seu interès per la política.

Segons el nostre convidat, els independentistes estan contínuament empescats en lluites fratricides que no aporten res i els partits que han de liderar aquest procés només han estat capaços de reproduir les estructures de l'Estat espanyol, dedicant-se a perpetuar el sistema. Tant és així, que bona part de l'electorat independentista no ha trobat l'alternativa que l'il·lusioni.

Ha estat la societat civil que, a partir del procés del “Catalunya decideix”, el treball coincident de diverses associacions com el Col·lectiu Emma, HelpCatalonia, Welcome Mr. President o el Cercle Català de Negocis (que ha treballat i publicat les dades del dèficit fiscal fins al punt de convertir l'espoli en un eix fonamental de la reivindicació), juntament amb d'altres de més recorregut com l'Òmnium, han protagonitzat l'impuls social de la reivindicació nacionalista.

L'Assemblea Nacional de Catalunya, tot i que, segons el Lluís, fou una iniciativa impulsada per CiU amb l'objectiu d'exercir pressió des del carrer per a aconseguir el concert econòmic, el passat 11 de setembre va catalitzar aquest sentiment reivindicatiu desbordant qualsevol previsió i fent evident que la majoria de la societat catalana desitjava un canvi a fons de la seva relació amb l'estat.

El nostre convidat va destacar la importància de la sentència de Kosovo, pel fet que crea jurisprudència internacional. En aquest cas, es reconeix la legitimitat de la declaració unilateral d'independència d'un parlament sobirà. L'única objecció per la qual Sèrbia va considerar el procés no procedent, era el fet que Kosovo no constituïa un territori històric. En canvi, que Catalunya és un territori històric, és un fet indiscutible.

El 2009 CiU va reconèixer el seu error en votar favorablement la Llei Orgànica de  Finançament de les autonomies (LOFCA), que ha lligat les mans a uns polítics, els independentistes catalans, que en Gibert considera inexperts pel fet de no estar avesats a la creació de noves estructures d'estat. Després de valorar el procés per trobar alternatives, amb la creació de Solidaritat i Reagrupament, es fa evident la necessitat d'incorporar tothom a la lluita per la independència  ja que, tot i disposar d'un 55% de població favorable, els catalans sovint dubtem i ens auto-limitem.

L'advocat Lluís Gibert, que té un paper de primera línia en l'elaboració de l'informe jurídic que demostra la il·legalitat de les multes que es van instruir en el decurs de la campanya reivindicativa “No vull pagar”, acusa els polítics de voler aplicar la llei de forma retroactiva, de no saber defensar els drets dels ciutadans, i de defensar “una concepció espanyola de la gran empresa” que es concreta en aquest cas en prioritzar els interessos de les concessionàries. El pitjor de tot plegat és la sensació que els polítics catalans han perdut l'oportunitat d'encapçalar el primer procés social d'insubmissió i el desencís dels ciutadans que hi han participat.

“La independència és possible perquè el poder econòmic està asfixiat i amb Espanya no ens en podrem sortir” tal com ha evidenciat el Col·lectiu Wilson i, citant Francesc Marc Àlvaro, en Lluís comenta que Catalunya és la “prova del cotó fluix” d'Europa, ja que posarà en qüestió si realment es tracta d'una organització democràtica que va més enllà de ser només un espai de mercat econòmic comú.

El punt dèbil del procés són els mitjans de comunicació, ja que les tesis independentistes no troben en els media la representativitat que els correspondria. En un context de conflicte, només les idees del missatge de la por bombardegen diàriament la població i en les emissores catalanes, en canvi, les postures independentistes tampoc troben el ressò que els correspondria.

En un context més distés, en Gibert comenta la importància de l'Institut Nova Història ja que, tot i la gosadia d'alguna de les seves propostes, cal crear una èpica catalana i reivindicar la importància històrica de Catalunya en l'Europa medieval.

Els ànims es van enardir més quan Gibert va comentar la situació de Reus, on un acord de govern entre CiU i PP pot desanimar bona part del 54 % dels ciutadans que en les darreres eleccions al Parlament van votar per opcions independentistes. Una ciutat, d'altra banda, on ERC, com a partit, no ha estat capaç de trobar un lideratge i unes propostes engrescadores i no ha mostrat capacitat de transmetre el missatge als barris, ara en mans del PP, i a la població en general. Reus necessita trobar el seu Junqueras, “una gran sort, un líder que ha arribat en el moment oportú”, per tenir el paper que li correspon.

La proposta final d'en Lluís Gibert és la fórmula que ha de permetre que els polítics es comprometin amb el debat per Catalunya abans que per al propi partit, de manera que el moviment polític assoleixi permeabilitat i assumeixi l'impuls de la societat civil.

El Corral ha volgut aprofundir en el coneixement del procés independentista que està vivint la nostra societat i ens mostrem agraïts a Lluís Gibert, que ha estat capaç d'aportar informació i reflexió de primer ordre d'una manera lúcida i brillant.

Lluís Gibert. La societat civil per la independència.

La millor manera de presentar en Lluís Gibert Serrano és transcriure el que ell mateix diu en el perfil de Twitter @lluisgibert " Advocat, o sigui mala persona, i independentista, o sigui, mala persona. La meva única virtut, sóc de Reus".

Interessat per com la societat civil s'organitza en el procés que ens ha de portar a exercir el dret a decidir i finalment a la independència. Ha participat en diverses campanyes per la defensa dels drets dels ciutadans, entre elles, per recent i encara no closa, la del No vull pagar.

Un altre front obert és el de la política local. No hi ha dubte que és una persona activa i omnipresent en l'actualitat de Reus, últimament, i de forma especial, amb la creació d'un blog per a donar veu als barris. Ha estat reconegut amb el premi opinador-articulista revelació del món de Reus pels seus articles a la premsa digital. És un home 2.0, que sap usar les xarxes socials per a difondre el seu pensament i desenvolupar la seva activitat professional des de la web divorcicat.com. És per això que fem una presentació especial a partir de la selecció d'algunes de les seves piulades.

Carles Andreu i el món del vi i del cava

Vam començar el segon sopar del Corral paladejant un bon trepat, el vi que en Carles Andreu i Domingo, el nostre convidat, promociona i conrea a la Conca de Barberà. Segons aquest pioner en la producció i comercialització d’aquest vi monovarietal,  aquesta vinya  va sobreviure al desastre de la fil·loxera i, en aquest moment, és una de les quatre varietats acceptades per a produir el cava rosat.

Aquest vi, que requereix un tracte especial per potenciar el seu raïm, està molt ben adaptat a la Conca i, en l’actualitat, ja són diversos els productors que l’embotellen: “El que vols quan visites un lloc és conèixer els vins de la zona”.

El món del vi enganxa! En Carles Andreu comenta que tots els tasts que organitza la DO Conca de Barberà s’omplen de gent entusiasta. El vi està de moda. Ens recomana fer una pràctica a cegues per desmitificar algunes de les valoracions establertes.  Específica que és gairebé impossible distingir un cava natura rosat d’un natura blanc, i ens assegura com canvia el vi depenent de la copa en la que es beu: “Hi ha vins que tenen la seva pròpia copa”.

Els enòlegs coneixen a fons el treball amb el vi. En una petita cava com la seva, que ara produeix unes 150 mil ampolles anuals, el valor afegit que aporten en el control de tot el procés és fonamental,  des de la collita i elaboració fins a la distribució.

El món del cava darrerament s’ha beneficiat de la promoció exercida des de programes televisius com Clau de Vi. Tot i les crítiques dins del sector, molt viticultors signarien per la continuïtat de programes com aquest. Ens comenta la importància del cinema especialitzat i, tot seguit,  esmenta  la pel·lícula Mondovino, que podeu veure en VO subtitulada en aquest enllaç. Un reportatge crític que ens parla dels enòlegs voladors, professionals afamats que porten vinyes a diferents punts del món i que, finalment, produeixen segons el seu propi gust per a elaborar un vi massa semblant a tot arreu.

La qualitat del vi depèn de molts factors, de la composició geològica de la terra, del clima, del desplaçament de la collita i requereix un mínim d’aigua. A casa nostra cada estiu és diferent.

Els francesos anomenen “emmerdants”  aquelles persones adinerades que es dediquen a la producció de vi buscant prestigi. Aquest fenomen, que també s’ha estès en el nostre país, comença a mostrar els primers grans fracassos ja que el difícil és la comercialització.

El Carles, que va ser el primer president de la DO Catalunya, comenta que es tracta d’una DO superposada, que en aquests moments és la primera en la comercialització dels vins anomenats “tranquils”. El fet que les oficines centrals d’aquesta DO s’instal·lessin a Reus va ser una important aposta personal.

En aquest sopar aprenem moltes coses, com ara els tres mètodes d’elaboració dels vins escumosos (fermentació en cava, gran vas i  vi gasificat), com s’elabora el cava depenent de si volem aconseguir un semi, un nature o un brut i els mesos que necessiten envellir els reserves.

La DO del cava inclou bona part de Catalunya, la regió d'Almendralejo i La Rioja. Per aquest motiu aquesta DO depèn del Consejo Regulador del Cava, que té la seu a Madrid. Els consumidors catalans prefereixen els bruts i natures en una proporció de 4/1 en relació als semis. Curiosament aquesta relació s’inverteix a l’Estat espanyol, ja que allí el cava encara és un producte associat als postres.

Tot i que la situació política ha fet que determinats grups espanyolistes hagin fomentat el boicot al cava, segons el nostre convidat han afectat més les retallades que no pas el mateix boicot, en un sector que cada cop exporta més. La seva petita empresa ho fa  a molts països: el Japó, la Xina, Alemanya, USA i d'altres. El fet de vendre vi als Estats Units ha permès que els seus productes puntuïn en els rànquings internacionals i hagin obtingut un bon reconeixement en  llistes prestigioses com la Parker. Més enllà del seu valor objectiu, cal considerar el fet d'aparèixer-hi pel caràcter de referència que tenen per a determinats tipus de consumidor. Tot i que costa de creure, el país líder en consum de cava és Alemanya.

Ens va semblar força curiós el fet que la majoria de consumidors catalans diuen que prefereixen el brut nature per qüestions de prestigi, però que en una tast a cegues la majoria diu que els agrada més el brut.

Quina munió de temes que ofereix el món del vi i el cava: la renovació dels tipus de taps i envasos (back in box), la data del desgorjament, que cada cop s’imposa més en l’etiquetatge, les etiquetes i la complexitat de fotografiar una ampolla de vi o cava.

També abordà els canvis que ha sofert el sector al llarg de la història, com ara les dificultats que  trobaven els productors en el passat per comercialitzar un vi que es degradava fàcilment. Un vi que ara consideraríem del tot imbevible i que per facilitar la seva comercialització calia destil·lar per convertir-lo en aiguardent.

I des del present més immediat conclou que una empresa petita no pot homogeneïtzar el seu producte; cal preservar la qualitat però respectant les diferències de cada anyada. La seva experiència li indica que el visitant vol conèixer i parlar amb el propietari que li sap transmetre l’entusiasme vinculat a la producció del seu vi. És per això que, seguint la seva recomanació, ens emplacem a fer una visita ben aviat a les Caves Carles Andreu de Pira. Fins llavors, molt agraïts per una vetllada en la que vam aprendre molt.

Carles Andreu, un home del món del vi.

Carles Andreu i Domingo va néixer a Montblanc el 1959 en el sí d’una família de reconegut prestigi  social i polític en el segle XX. A la Conca de Barberà, a més d’altres negocis, ha estat una família introduïda en el sector vitivinícola des del segle XVIII.

Va cursar estudis a l’Escola de Viticultura i Enologia de Montpeller (França),  en uns moments en què a Espanya encara no hi havia centres solvents especialitzats en aquesta disciplina.

Des de bon començament, ha estat innovador en l’aplicació de les tècniques més modernes en el sector del vi. Va haver de reconvertir les antigues vinyes en noves estructures de ceps emparrats que permetessin la mecanització de la vinya.  Aquest treball, sempre en la punta de llança, l’ha portat més recentment a ser el pioner en la preservació, valoració i difusió de varietats autòctones com el Trepat i, juntament amb altres productors, en el desenvolupament de vins monovarietals com el blanc de la varietat Parellada.

Tècnicament, la seva evolució el va portar a redimensionar l’empresa per aconseguir la construcció d’una cava pròpia amb tots els nivells de qualitat que la modernitat exigia i, posteriorment, el celler d’elaboració dels vins, en un intent reeixit de controlar tot el procés de producció que amb el temps ha generat una àmplia gama de productes.

Els vins i caves de l’empresa Carles Andreu han obtingut un reconeixement local i internacional, com podreu comprovar en aquesta relació ,  que conté diverses valoracions com les de The wine advocate Robert M. Parker  o la Guia Peñín de los vinos de España. 

  

Ha format part del Consell Regulador del Cava i ha presidit la denominació d’origen Catalunya des del seu naixement, l’any 2001, fins el 2006. La DO Catalunya integra uns 300 municipis. Actualment és el president de la Cooperativa de Pira i el president de la DO Conca de Barberà. Sempre lligat a l’associacionisme de la pagesia a Catalunya i al món del cooperativisme, ha estat i és una persona de referència del sector al nostre país.

La web del celler: http://www.cavandreu.com

Jordi Cervera, solcant les aigües turbulentes del Mercadal.

El col·lectiu “El Corral” ha iniciat la seva singladura amb un convidat d'una extraordinària dimensió humana i social, el nedador i polític reusenc Jordi Cervera. La bona companyia i el magnífic àpat agençat pel Josep Ramos han fet la resta.

Després de l'improvisat parlament fundacional del Josep Ramos i de la presentació del convidat a càrrec del Pau Frigola, el Jordi s'ha mostrar comunicatiu i molt ben disposat a explicar-nos les seves experiències vitals.

D'entrada ens ha obsequiat amb el relat de diverses anècdotes de la seva brillant carrera esportiva, vivències colpidores com la de la preparació i consecució del rècord del món de distància en piscina en un dia, encara avui no superat, o de les travesses de l’estret de Gibraltar i del  Canal de la Mànega.

Tot plegat ens dibuixa el retrat d'un home de caràcter, un esperit forjat en la competició. El Jordi necessita un objectiu -ens diu, el concreta i llavors s’hi llença amb cos i ànima, sense concessions, sense defallir. Justament un dels trets distintius de la seva trajectòria vital i esportiva ha estat  el seu esperit constant de superació:  “quan has aconseguit un objectiu, sempre el pots superar” insisteix. I aleshores ens confia una imatge personal inèdita, gairebé espartana, que il·lustra aquesta força interior que el mou: la seva mare omplint-li de glaçons la banyera i ell immergit, escoltant el partit del Barça radiat pel Puyal.  I tot amb la intenció que el seu cos, i el seu cap -puntualitza, s’acostumés al fred extrem que hauria de patir en la duríssima travessa del Canal de la Mànega.

Però l’esport no és només nedar, també cal buscar finançament, tot un altre repte que ha superat amb l’ajut d’empreses i institucions. Recorda el suport, entre d’altres, de l’exalcalde de Reus, Anton Borrell,  del Josep Gomis, aleshores President de la Diputació de Tarragona i de l'empresari Joaquim Oliva. I no s'oblida tampoc de la tasca imprescindible dels periodistes, que van donar ressò mediàtic a les seves gestes: uns joves Andreu Buenafuente i Carles Francino van immortalitzar el seu pas pel Canal de la Mànega. “Els periodistes sempre em van tractar molt bé, valoraven la meva feina” comenta recordant  la seva relació amb El Mundo Deportivo i l’Sport , encara que reconeix que el tractament dels esports minoritaris sempre ha estat marginal: “Per llegir la informació relativa a la natació de llarga distància, cal obrir el diari pel darrere”.

I tot reflexionat sobre el seu passat esportiu i sobre el seu present en la pràctica de la natació, ens explica com encaixa amb fair play i sentit de l'humor les mirades mig compassives, mig despectives, que li dediquen alguns nedadors a causa de l'edat o de l'aparença física. “Això sí, després de doblar-los diverses vegades, em venen a demanar disculpes” admet sorneguer.

Amb les valoracions dels comensals sobre els cartells de la darrera campanya electoral a l'alcaldia de Reus, la conversa fa un gir copernicà i s'interessa per la seva recent trajectòria política en la formació ARA Reus, que ell mateix lidera. Precisament en Pau va ser el fotògraf que el va retratar i, tot comentant la singularitat del cartell, ens fa saber que “no m’agrada anar sol, m’agrada fer equip”.

Sobre el seu pas per CiU, ens exposa la seva disconformitat amb el procediment que es va seguir per designar alcaldable per tercera vegada Carles Pellicer. Pel que sembla, “es va aturar una enquesta que el partit estava realitzant a Reus per obtenir informació sobre les persones que podrien anar a la llista i que m'era força favorable”.  D’aquí arrencà la decisió de crear Ara Reus. Tanmateix, i malgrat que es tracten de formacions políticament afins, reconeix que no hi ha hagut una bona sintonia personal que permetés refer ponts amb Carles Pellicer i el grup municipal de CiU.

La conversa s'anima i ara alterna amb valoracions sobre les eleccions a la presidència del Círcol que, finalment, comporten la reelecció de Francesc Gras per 192 vots, el 72% dels vots,  tal i com ens informa puntualment el Guillem Ramos.

De nou abocats a la política municipal, ens interessem sobre la situació del pacte entre  CiU i  PP i el paper dels líders d’ambdós partits en la presa de decisions diària, sobretot després de les dificultats que comportarà el pacte a nivell de Catalunya entre CiU i ERC. El Jordi ens confessa  que és l’Alícia qui mana i que desafia l’alcalde amb un eloqüent “No t’atreviràs a trencar el pacte!”.

I davant les diverses expectatives que obre el nou cicle polític, el Jordi ens anuncia una confidència en exclusiva. Ateses les circumstàncies i la manca de capacitat de l’alcalde per establir pactes a Reus amb les altres forces polítiques (sic), ens confessa que podria encapçalar una moció de censura que comptaria amb prou suport per reeixir. En Guillem Ramos, fent gala de la seva habitual perspicàcia, ja s'havia avançat a escriure-ho sobre les tovalles de paper amb una mica de cafè.  “Ell alcalde” era la sentència que el mòbil amagava de la vista de la resta de tertulians.

Després de repassar diversos aspectes de l’actualitat reusenca, com ara el funcionament dels centres cívics, l’IMAC, el servei de recollida d’escombraries, l’hospital, el palau de fires, etc i després d’una foto de família, ens vam acomiadar amb la sensació agradable d’haver aprofitat la vetllada i d'haver conegut una persona amb capacitat de lideratge i de comunicar els seus projectes personals i de ciutat.

Moltes gràcies Jordi Cervera. 

Beeeeee

Ha nascut el bloc d'el Col·lectiu "El Corral", un bloc d'opinió sobre qui talla el bacallà a casa nostra.

Sigueu tots molt benvinguts!!